antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dijous, 18 de juny de 2009

Via Cotarca al Baell. Rostollant pel Ripollés

De El Baell - Via Cotarca

El verb rostollar és molt conegut al Bisaura i sobretot a la zona de la Garrotxa i serveix per definir aquelles trobades sexuals que es duen a terme pel bosc en plan silvestre. Pero a la vegada, igual com pasa amb altres verbs de la nostra rica llengua,la mataixa paraula pot tenir diversos significats i aquesta també serveix per definir una escalada per rostolls, o sigui, matojera. I malgrat que aquest dia haguessim preferit realitzar alguna activitat relacionada amb la primera definició, ens varem haver de conformar en pujar per aquesta via tan plena de matolls. Unicament la promesa a la guia de "el millor V del Ripolles" a l'ultim llarg ens animava a continuar amunt per acabar-la. Al final aquest llarg, tot i ser guapo, tampoc va ser una cosa extraordinaria i definir-lo com el millor llarg d'aquesta graduació a tota la comarca es com minim temerari. De les dues vies que he fet en aquesta paret, la de l'Ossel i aquesta, em quedo sens dubte amb la primera que està molt més neta.
De El Baell - Via Cotarca

De El Baell - Via Cotarca

De El Baell - Via Cotarca

De El Baell - Via Cotarca

De El Baell - Via Cotarca

De El Baell - Via Cotarca

De El Baell - Via Cotarca

dijous, 11 de juny de 2009

"...ven a disfrutar, ven a Fraguel Rock..."

De Montserrat - Fragel Rock

Aquest finde volíem alguna cosa diferent a l’habitual. Volíem poder tibar-li sense problemes i forçar el lliure i l’on sight al màxim sense haver-te de preocupar per seguir l’itinerari o buscar algun lloc per autoprotegir-te i a més poder anar ràpid perque la meteo apretava per la tarda. Pero com que la cabra siempre tira al monte, anar a fer esportiva a qualsevol rostoll no ens motiva gens i per tant havia de ser evidentment una via llarga, en una paret mes o menys emblemàtica i amb una marcada reminiscència d’escalada clàssica i que tingues un grau que no es desfasés massa, que el poguéssim fer, vaja. No demanem res, tu. Al final, com que afortunadament al nostre pais tenim tantes opcions pel climb, la varem trobar a la Paret de l’Aeri i complia perfectament amb les nostres espectatives: La Fragel Rock.
Resulta que es la germana petita de la Easy Rider. O la gran, depèn de com es miri. I no perque vagi paral.lela a aquesta, que també, sinó perque el tipus d’escalada és molt similar, potser més dificil de grau pero a la vegada més ben protegida, obligant-te a navegar per les plaques de la cara nord buscant el millor camí i fugint de la evidencia marcada per la linia de xapes. Igual que la Easy, es va obrir per sota i aixó es nota. Busques la evidencia de la roca, i aquesta et va guiant cap allá on es permés de parar per posar alguna xapa i entremig, l’aventura: alguns alejes considerables, navagació per la roca buscant la clau per encadenar el llarg i havent de currar-t’ho per que les cordes corrin bé. Quins ouets que té en Salva obrint per baix, en solitari i amb el taladre a l’esquena.... El cas és que malgrat ser una via full equiped manté la essencia de la escalada classica, ja no per la manera en que es va obrir, sinó per tot aixó que em comentat.
Comença uns metres a la dreta de la Easy, superant un pedestal amb una corda fixa i d’aquí amunt ens espera un llarg de 45 metres de completa finura montserratina. Un 6b que obliga a utilitzar més el cap que els braços i que varem poder encadenar on sight. A partir d’aquí, la morfologia de la roca canvia i enlloc de ser tan llisa com al primer llarg, la trobem ben erosionada amb unes preses bastant bones. El segon llarg, una placa de 6a ben vertical pero amb bones preses continua amunt. A continuació trobem uns llargs facilets de V/V+ que ens duen fins al jardinet de dalt de tot on es creua amb la Easy. Els dos llargs restants, també molt guapos, van per les plaques que hi ha a la esquerra de l’evident esperò dels llargs de sortida de la Easy Rider. Aquí la dificultat torna a ser alta: un primer llarg de 6b+, pas de bloc a l’inici i aguantar fins a la reunió i un segon de 6c de bastanta continuïtat i un pas dificil al mig pero, aquí si, varem fer l’A0 de rigor. Tants metres forçant el lliure i anant a vista et deixa bastant cansat.
Des de la perspectiva que teniem des de la nostra via cap a la Easy Rider varem veure que la nova via que han obert al costat d’aquestes en record d’una companya caiguda per aquí, i que no recordo el nom, ha matxacat per complet els primers llargs de la Easy Rider. La creua pel primer lloc que troba i des de la primera reunió de la Fraguel tens una imatge de una placa plena de xapes que no saps distinguir quina es una i quina es l’altre. Més amunt, aquesta via s’apropa a la Fraguel excessivament i li resta caracter perque la roca s’acaba. No entraré en les motivacions que varen empenyer a obrir aquesta via, que segur eren ben nobles, pero la feina que s’ha fet es, com a minim millorable. La Easy Rider no es mereixia ser trepitjada d’una manera tan flagrant i el fet d’estar ficada amb calçador entre aquestes dues, el que s’ha aconseguit es que totes tres quedin ofegades en el poc espai que hi havia. Almenys que ens serveixi a tots per aprendre’n per un altre cop. Evidentment, no tothom ho veurà així pero aquesta és la meva opinió.
De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

De Montserrat - Fragel Rock

dimecres, 10 de juny de 2009

divendres, 5 de juny de 2009

Esquivant la calor a la Xelo Bam de Narieda

De Xelo Bam

La intenció era una altra, pero amb la calor que es preveia vam haver de buscar una alternativa més fresqueta. La idea inicial era fer alguna viota a la cinglera dels Esplovins aprofitant aquests dies tan llargs que tenim, amb hores de sol al maxim per escalar i evitar alguna sortida per cames enmig dela foscor. Pero la calor ens va fer canviar rapidament de plans. Diuen que l'home és l'unic animal que ensopega dos cops a la mateixa pedra i es prou cert pero més d'una pringada a ple sol, sense aigua i deixant-te la pell a les regletes et fa, com a minim, plantejar-te depen de quina ascensió durant els mesos de calor. Aixó no vol dir que n'haguem aprés, més haviat al contrari, segur que tornerem a pillar amb alguna escalada a ple sol i ens tornerem a repetir per enesima vegada que no hi tornarem pero aquest finde com a minim la varem encertar.
Al tema. Que al final varem decidir continuar Segre amunt a buscar la ombra de la nord de Roca Nariada, de les poques parets del Pre-Pirineu on encara pots evitar el sol. La via ja feia temps que la teniem en ment i sabiem que qualsevol dia podia caure, nomes era questió de paciencia, la Xelo Bam. I per que ens varem plantejar de fer-la si feia tants anys que estava oberta, doncs perque algú ens havia dit que valia la pena i l'havien REEQUIPADA!!!!!! Un altre cop amb el mateix tema, putus parabolts, sembla que no sapiguem escalar sense ells. Espero que quan siguem vells i expliquem les nostres asanyes de joventut sobre escalades assegurades amb parabolts i els nostres nets no sapiguen ni que son ens puguem fer els grandes perque el que és ara per ara aixó no impresiona a ningú.
Ja m'he tornat a desviar del tema, total que varem anar a fer la Xelo Bam i com nosaltres, varen tenir la mateixa idea quatre cordades més, festival! Per sort, el bon rollo que hi havia a cada reunió va fer una escalada molt entretinguda tot i que una mica lenta. Varem coincidir amb l'Albert i la Marga que varem coneixer a la Dent d'en Rosell i ens varem intercanviar unes afotos d'aquella escalada. Sort que l'Albert es va quedar amb els nostres caretos que si no no els haguessim conegut.
La via efectivament és bastant guapa i llarga. A la primera meitat, fins als llargs facils del mig, practicament està equipada i es pot passar amb el que hi ha posat: algun parabolt, ponts de roca i pitons tot i que es pot assegurar amb altres coses. El tema canvia al llarg de 6a que es un diedre molt guapo i amb només un pitó. Aquí si que haurem de treure l'arsenal i començar a assegurar-nos convenientment. Té una sortida del sostret de dalt, el crux del llarg, que és molt guapo. A partir d'aquí ens trobem el llarg d'artifo, sense problemes i algun altre llarg que caldrà posar alguna cosa pero sense complicacions. La roca, no cal dir-ho, molt bona. Es passa amb un joc pelat de tascons, els aliens i el Camalot lila, verd i vermell.
El descens es una mica més complicat d'explicar i ja se m'han acabat les ganes d'escriure, ens varem aprofitar de la explicació de la via i del descens del blog dels kutreescaladors i ens va anar de conya, allà la trobareu.
Un cop a baix varem anar a fer una Cocacolota al Bar Tahussà amb els amics retrobats durant aquesta escalada i un cop allà, sorpresa també ens varen trobar en Miquel Casas i en Pep Musacs, amics de la plana, i que també voltaven per la Narieda. I es que al final som quatre gats els que escalem...
De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

Les fotos ens la va tirar la Marga que duiem a davant. Saludus....