antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 24 de novembre del 2009

El Projecte

Tinc al davant el projecte mes difícil que fins ara mai m’havia plantejat. Aquest projecte no té mil metres de desnivell, ni la roca dolenta, ni les assegurances cada quinze metres i tampoc té una dificultat tècnica estratosfèrica. Però malgrat tot és un projecte que implicarà que doni el 110% de mi mateix si vull sortir-ne amb un mínim de garanties i a la vegada, si en surto mitjanament victoriós estic segur que em donarà molta més satisfacció si ho comprarem amb el que m’haurà costat realitzar-lo. Per aquest projecte no valen entrenaments específics, ni fer moltes series i ni tenir molt de fons. Per aquest projecte cal venir preparat de fa molt de temps i és la mateixa vida i les pròpies experiències les que et van preparant pel moment del crux. Aquest projecte no és qüestió de un dissabte, ni d’un cap de setmana i tampoc d’un mes perdut al cul del món sinó que el tindré molt a la vora de casa i em demanarà una dedicació a temps complet durant molts anys i que faré encantat i sense esperar res a canvi amb la convicció i fe cega de saber que d’aquí molts anys quan faci balanç de tot el viscut haurà valgut la pena. Aquest projecte es diu Arianna.
De perfil

dijous, 12 de novembre del 2009

La UES a la Cinglera dels Esplovins

De Cinglera dels Esplovins - Via UES

La setmana passada varem lligar una sortida d’aquelles multitudinàries, de quedar tres persones per anar a escalar, ens varem anar apuntant penya que també volia fer la via i al final varem ser set persones. No els hi pots dir que no... Set escaladors osonencs amb un mateix objectiu, per molts llargament desitjat. En Miquel Vilaplana, l’Edu Fabrego, en Quim i en Ramon de Taradell, en Xevi, l’Oriol i el menda unim esforços per tatxar la UES de la Cinglera dels Esplovins, una via relativament moderna pero que ja s’ha convertit en una clàssica. Alguna cosa deu tenir... Ens varem repartir en tres cordades, en Quim i l’Edu en una cordada rapida al davant i al darrera una cordada de tres amb en Miquel, l’Oriol i en Ramon i més endarrere en Xevi i jo, un festival vaja...
La via es diferencia en dues parts molt marcades separades entre elles per la gran feixa que retalla tota la paret horitzontalment. La part de baix no val gaire la pena, inclús decepciona degut a les expectatives que t’havies forjat. Llargs relativament fàcils i discontinus es succeeixen fins arribar a la feixa, i on es aquí on es destapa el bacallà. La segona meitat es la que mola, completament vertical, bon calcari gris i una línia completament suggerent seguint una aparent i fugissera fissura. A la part inferior no li calen més comentaris, és una excusa per arribar a la paret de dalt. Els segon i tercer llarg d’aquesta segona part son els més difícils, el segon de 6b+ amb passos tècnics i d’encastament a la fissura i el tercer molt més difícil, de 7é, que supera un petit sostre, pasos explosius si es va en lliure. No cal dir que aquests dos llargs es poden fer trampejant completament en A0, el segon encara ens va sortir però el tercer, estrep i amunt... A partir d’aquí es combina una gran escalada seguint una sèrie de diedres i fissures enllaçades per alguna placa, tots aquesta part de excel•lent roca gris, ambientasso del quinze i passos elegants i estètics. Portàvem alguns Aliens per si de cas i no els varem fer servir ja que es troba molt ben equipada, inclús a la part de baix ens pot semblar que sobra alguna xapa...
El descens llarg de collons anant a buscar la baixada de la ferrada Regina. Ull de no confondre’s amb la gran quantitat de marques blaves que hi ha arreu, cal anar fins al final de tot a trobar les marques vermelles del descens de la ferrada, que varem fer de nit i sense frontal. Víctimes del canvi d’hora i de la imprevisió...
I aquest finde, un intent frustrat a la Brown Sugar de la Mòmia degut al mal temps, vent i alguna gota de pluja, però sobretot a la exigència de la via ens obliga a refugiar-nos a recer del monestir a les vies deportives que hi ha per allà escampades. De miserable que va ser la sortida que ni fotos varem fer.
De Cinglera dels Esplovins - Via UES

De Cinglera dels Esplovins - Via UES

De Cinglera dels Esplovins - Via UES

De Cinglera dels Esplovins - Via UES