antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 28 de desembre de 2011

Grandes series de ayer y de hoy: Dinastia Canaldera.

Em vaig deixar arrosegar per en Jortx que duia l'ultim llarg de la Falcon Crest entre cella i cella. En el meu cas, després de dos mesos d'inactivitat total, el més recomanable hagués sigut refugiar-me en algun slab ben tumbadet per no patir-hi gaire pero les ganes tiraven més que la coherencia. La proposta que duia el nanu era ben motivadora: Dinastia + ultim llarg de la Falcon Crest, i no m'hi vaig poder negar. Com ja li vaig dir entre setmana mentre preparavem la sortida: "De segon em fico a la santbenedictes, si cal..." Potser hauria d'haver mesurat més les meves paraules pero el tema va anar així. Tiraré de primer fins que pugui i després li cedeixo el torn gustosament. Tot i així, encara vaig poder fer més del que em pensava.
Al parking, Oh! sorpresa! hi ha més gent que va a escalar a aquesta paret on el més normal és estar sol tot el dia amb l'unica companyia del silenci, eixordador en ocasions. Era l'Edunz i l'Axel; aquests si que són, juntament amb algun altre Solsoní de la ceba, una autentica Dinastia Canaldera.
Al final, l'ùltim llarg de la Falcon haurà d'esperar una mica més: amb la Dinastia ja en varem tenir prou per satisfer les nostres ansies de desplom i navegació.
Sobre la via puc dir que és de les classiques recomanables, potser una mica més dificil que les més repetides. Està Full equiped i amb la ressenya que duiem del mateix edunz vas més que preparat per trobar el camí i no patir en excés per culpa d'alguna embarcada imprevista.



Esas caprichosas formas de la naturaleza....

dimarts, 13 de desembre de 2011

Invents que revolucionaran el món.

Estava l’altre dia consultant alguna txorrada a Internet quan, sense adonar-me’n, em trobo en aquella situació en la que segur tothom s’ha trobat alguna vegada de no saber que fer de pur avorriment. Et quedes amb els dits immòbils a sobre del teclat amb el pensament en blanc i no saps que fer per fer passar l’estona. Podria escriure alguna cosa pel blog però fa mandra, podria fer algun dibuix amb l’autocad però tinc el cervell completament a ralentí i no sé ni que fer, podria dedicar-me a gestionar les fotos de les ultimes vacances però tinc butllofes als ulls de tot el dia davant la pantalla... O una de dos: o em connecto a alguna pagina web porno i m’enfonso en un estat pitjor de depravació i misèria o apago l’ordinador i me’n vaig a dormir. Buf, son les 9 del vespre i encara és d’hora per anar a dormir...
Havia entrat al Google i ja havia escrit “PORN...” quan de cop vaig recordar la mina que havia trobat dies endarrere quan voltava per la pagina web de la Oficina Española de Patentes i marcas ( www.oepm.es).
Una simple recerca a l’apartat “Invenciones” posant al buscador de “Patentes y modelos de utilidad con efecto en España” la paraula Alpinismo donava una cinquantena de resultats, alguns bastant sucosos. Des de patents o models d’utilitat amb un alt valor històric com els electron d’espelo o els grampons de dotze puntes de la Charlet, passant per alguns de curiosos com els roller nuts dels USA, fins arribar als invents sortits del mismisim laboratori del professor de Copenhaguen del TBO. Aquests últims són els que a mi m’interessen i no he pogut resistir la temptació de crear la llista dels Top ten. Juro que tot el que vé a continuació és verídic.

Número 10. (comencem per l’últim per donar emoció al tema). La mítica tenda Two seconds del Decarton. Al meu entendre aquest invent no hauria d’estar a la llista de frikades perquè ha triomfat com la Coca-cola però m’ha sorprès que s’hagi inventat a España i a l'any 89. El pavu que la va inventar es deu haver fer la polla d’or.



Numero 9. Encastador mecànic. Tampoc crec que hauria de ser a la llista però igual que el numero 10 entra a la llista com a curiositat. No sé si pot funcionar o no i si pot ser útil o no però a priori es mostra un engendro interessant. S’hauria de provar per fissures amples.


Numero 8. El vuit antibloqueig. Fora conyes, d’aquest se’n van vendre uns quants perquè els fabricaven els de Calma, els mateixos que feien els Amigos del Galayar. Aquí ja comença la llista en serio i mereix ser a la llista perquè no és normal que un paio vingui un dia, afegeix dos pals a un vuit, es gasta una pasta a patentar-ho i es queda tan ample. Ho sento però algú ho havia de dir...


Numero 7. El cas desmuntable. No vull ni pensar com deu quedar desprès que et caigui un pedruscu. Gallina de piel, nen.





Numero 6. Ampolla d’aigua; sin mas. Llavors la meva pregunta és: i on és la novetat en aquest invent?
Si aquesta és la capacitat inventiva que tenim en aquest país estem arreglats per sortir de la crisi



Numero 5. El pal d’esquí telescòpic amb compartiment per guardar-hi de tot. Gran invent, si senyor, però a mi no em timen; aquest tiu s’ho va copiar del punyal Jungle King que portava en John Rambo. Us recordeu de l’escena? Es tirava per un presupucio i després de quedar mig obert en canal treia del mànec del punyal un munt de coses, es cosia les ferides i sobrevivia al bosc durant una setmana.



Numero 4: La gadgetomotxilla. Brutal, aquí ja comencen els bons. M’imagino com devia ser el procés de creació de l’invent: (Bar Pepaipepe, 3.00 a.m. del matí, entre copes de Ponche Caballero i muntanyes de Ducados sense filtre: “pos si viene un alud, le meto a la mochila un globo que salga volando con luces de colores i tal i así el grupo de rescate te encuentra en un plis. I además le voy a poner una aplicación para poderte bajar politonos i pedir unas pizzas… ”. El mon és dels atrevits, sens dubte...





Numero 3: El mosquetó doble. Argggggg!!!!!!!! Si amb una tanca ja fa grima a l’hora de caure, suma-li un altra...


Numero 2 i numero 1: El millors dels millors, per això s’emporta el primer i segon premi d’una tacada. Una ment clarivident va veure que això de l’escalada anava a més i va pensar com podia fer pasta. Doncs dic que fins llavors els escaladors duien el magnesi a la butxaca o en una paperina de paper i m’invento una bossa per dur-lo penjat. La faré super guapa, amb una cinta per penjar-la de la cintura, per dintre li posaré pèl de xai perquè vagi millor per untar i a més li posaré una tanka per que no caigui el magnesi quan la dugui a la motxilla. A més, segons la moda de l’època la faré de colors fluorescents per que moli més. Brutallllllllllll!!!!!!!!
El geni que va decidir patentar aquesta meravella de la tècnica és a dia d’avui milionari? Si per cada bossa de magnesi que es fa se li han de pagar drets anem arreglats...La bossa que em va fer la meva mare amb aquella il•lusió amb la que les mares fan aquest tipus de coses també merita algun dret?
(A la resta de classificats he eliminat tota la fitxa de la patent perquè poc aporta al tema i tan sols amb el dibuix n’hi ha prou per fer-se una idea de la magnitud de l’invenció. Aquí en canvi si que he reproduït part de la fitxa perquè no té desperdici. Hi ha alguna perla que tela.) Que ho disfruteu.


diumenge, 11 de desembre de 2011

Gra de fajol petit - Canal estreta.



Condicions aquest dissabte molt escasses però suficients per pujar-hi i disfrutar d'una escalada de certa dificultat, força lluny de la típica rampa de neu que trobem quan les condicions són més ufanoses.
El primer llarg ja ens va posar les piles. Nosaltres li varem fotre per la llengua de glaç que penja de la cova a l'inici de la canal. Després d'un primer intent que acaba amb un esquenasso a terra aconseguim superar aquest tram de mixte i gel, no sense pocs esforços. Que ningú s’atreveixi a parlar de dry-tooling. Això és mixte guarro típic de la zona.
A continuació, les dificultats decauen però l’escalada no perd en cap cas el seu interès, amb diversos ressalts de gel. El llarg de la cova, llarg com mai l’havia vist i amb unes condicions de neu dura que permetien el piolet tracció a voluntat.
Una maca i interessant matinal d’alpinisme local que ens va fer rascar de valent per poder sortir per dalt. És la variabilitat de les condicions de les vies de neu i gel: el que un dia és una rampa pels nens, al següent et trobes lluitant com un javatu per poder pujar.