CAVALL BERNAT DE LLAFRANC

  Quatre visites m'ha costat de descobrir aquest petit racó de la Costa Brava, exòtic i salvatge a parts iguals i amb tantes bones qualitats per l'escalada a condició, aixó si, que t'agradi l'escalada d'encastament en fissures perfectes en el millor granit que puguem trobar a la Costa Brava.

El primer dia va ser ja fa uns quants anys juntament amb en Miquel Vilaplana, en Pep Carbonell (pioners de l'escalada a Osona), en David Vilaseca i jo mateix. Aquell dia, a banda d'algun sustu per culpa dels terrissers de sauló que hi ha per tot aquest vessant de la muntanya, no vam trobar el camí i la jornada va acabar amb un bany a la Cala de Gens que hi ha just al costat i fent psicobloc. L'aproximació en kaiak en aquells temps no era una opció.

El segon dia que hi vaig anar va ser no fa massa i hi vaig anar amb l'espina clavada de l'anterior visita amb l'objectiu de trobar definitivament el camí d'aproximació, seguint més la intuició que el Google Earth. Aquí si que vaig reeixir i finalment vaig trobar l'accés però la pandemia em va fer aparcar el projecte.

Finalment, aquests últims dies vaig aconseguir enganyar a en Ramon Rius (de fet no em va costar gens d'enganyar-lo quan li vaig parlar de les bones fissures que hi havia) i ens hi vam arribar. Just teníem la informació de la via Cavalls de Pedra a la cara nord i cap aquí que hi vam anar. Aquest dia poca cosa més vam fer a banda d'explorar totes les possibilitats que oferia la roca.

Per últim, el quart i últim dia ja hi vam tornar amb tota l'artilleria possible. Accés super controlat, possibilitats que oferia la roca i material necessari i sobretot la inestimable informació subministrada per en Ricard Darder, autèntic guru dels Cavalls Bernats, sobre els itineraris existents. Aquest dia, per fi si que vam triomfar de valent: tres itineraris nous, l'equipament d'una bona reunió inox 316 al cim per no haver-hi de pensar en anys i la recopilació de tota la informació tècnica necessària per preparar per fi una bona ressenya perquè ho disfruti la penya que penjo a continuació a més d'un bonus track amb un videu d'un dels dies que hi vam anar:

 

SAU - LES GORGUES. Primera ascensió al Nasarró d'en Rius per la via El Petit de Can Durus (35mts, V+/A1+) i al Ninot del Rusari

L'imposat confinament municipal ens ha obligat a anar a investigar d'una vegada per totes (mai hi havia temps) tots aquells racons que teniem controlats al costat de casa i on intuïem que podria sortir alguna cosa decent on enfilar-se. Ens hem dedicat bastant en exclusiva a la vessant est de l'embassament de Sau, a la zona compresa entre Sant Pere de Casserres i les Gorgues de l'Esquirol.

Hem descobert que es tracta d'una zona completament assalvatjada on els escaladors sempre s'ho havien mirat des de l'altra riba pero mai s'hi havia acostat ningú, degut principalment a la dificultat d'accés. La primera i unica incursió feta en tot aquest vessant va ser la obertura a l'any 1961 del Ninot de les Gorgues (hi ha la ressenya uns posts més avall) per part dels pioners d'Osona pero en paraules seves, al cap de res van inaugurar el pantà i tota aquesta riba va quedar aïllada, encapsulada en el temps.

Tan és així que rebuscant dies i dies per marges penjats hem tingut el privilegi de trobar dues agulles verges on mai ningú s'hi havia enfilat. La primera d'aquestes agulles és el Nasarró d'en Rius on vam obrir la via El Petit de Can Durus; una via molt maca en roca excel.lent que ens permet nefilar-nos al capdamunt d'aquesta agulla que miraculosament s'ha mantingut sense ascensions fins als nostres dies. Aquí va la ressenya i el videu de l'oberura:

Dies més tard, i continuant resseguint el mateix vessant de l'embassament, (i amb l'ajuda complementaria del Google Earth) descobrim una segona agulla verge que bategem amb el nom de Ninot del Rusari (RUiz - SAllent - RIus). De més modesta alçada que el Nasarró d'en Rius pero igual o més aeria que aquesta, ens enfilem per la via del collet que l'uneix al vessant de la muntanya i com que l'escalada no és ni tan llarga ni ta bonica com voldriem optem per deixar-la ferrada amb una cadena per facilitar el seu accés. Aquí també va el videu de la primera ascensio i les dades tecniques per arribar-hi: