Que xungu. Aquest dissabte anant a escalar se’m van posar els pels de punta quan vaig veure aquesta botiga, fet que em va obligar a parar el cotxe i mirar-m’ho dos i tres cops.
Com pot ser barregin conceptes relacionats amb la més innocent infància amb substancies estimulants administrables per via nasal? Només una ment perversa pot fer una cosa així.
No va ser fins al cap d’una estona, després de realitzar múltiples combinacions accentuant una vocal i una altra, que vaig entendre l’entuertu: una cosa és
cucaIna (que es ven a grams i s’escriuria amb dièresi) i una altra cosa és
cuCAina (de cuqueta ensucrada).
Buf, menys mal que he trobat una explicació...
Em comença a preocupar aquesta percepció tan depravada de la realitat que d’altra banda sempre he tingut però que ara amb els anys s’ha agreujat fins a límits de tractament psicològic...