Aquest cap de setmana l'Alex m'ha portat a repetir la última via que ha equipat al Cap de la Barra de l'Estartit on malgrat arrosegar-me de valent després de la poca activitat que he fet aquest estiu, m'ha permés de poder valorar la bona qualitat de l'itinerari. M'atreviria a dir que aquesta part de la paret és la que té la millor roca i aixó combinat amb l'encert del recorregut i l'equipament que ha fet l'Alex, la converteixen en un must de la paret.
Dit això, anem la lu tècnic. Per arribar a la via caldrà rapel.lar per la linia de rapels que hi ha muntat a la dreta (mirant al mar) de la via Wyatts, facilment identificable perque hi ha una cadena inox fins a la instal.lació. D'aquí fem dos rapels de 45/50mts fins al peu de la via Wyatts o bé un sol rapel amb un estatica de 100mts que és el que jo recomano sempre. Ens encordem aquí ja que l'inici propiament dit de la via es una travessa a vegades descendent prou maca i amb molt d'ambient que es porta primer a la R0 de la via cap de Trons i després a la R0 de la via Martina i Leo.
El primer llarg es potser el més dificil per la seva continuïtat, caldrà dur un parell de cintes llargues ja que el llarg fa un marcat quatre i així evitarem el roçament; llarg de traca amb roca excel.lent i reunió panoramica al capdamunt del desplom.
El segon llarg surt amb travessa a la dreta per anar a buscar la debilitat de la paret i poder solventar els ultim desploms de la part baixa de la paret, trobarem un pas un pel obligat i després la continuïtat ja decau fins la reunió malgrat que encara trobarem un segon pas força alt. Mola portar algun Camalot .75 i/o Alien petit mitjà per aquests dos passos més obligats del llarg.
Per acabar la festa trobarem l'últim llarg a la dreta per una marcada fisura, un petit bombonet de 15mts que és una delicia, amb roca excel.lent (més bona inclús que els llargs de baix) i passos guapus de debó.
En resum una via molt i molt recomanable a condició de tenir el grau necesari i futura clàsica de dificultat de la paret.