La Directa al Puigsacalm, quina via tan poc bonica i decepcionant. Poc bonica perque la roca, ja ho sabem, és la que és , pero decepcionant perque la linia i la llargada augurava una bona via previ, aixó si, una feina molt exhaustiva de neteja i acondicionament despres de l'obertura.
Estava impacient a que l'acabessin perque és una de les grans linies d'aquesta vessant de la muntanya i despres del resultat de les ultimes vies obertes per la zona, amb un resultat més que acceptable lluny de qualsevol pronostic, esperava que aquesta seguiria aquesta mateixa linia. Estava ben equivocat amb el resultat: una obertura o equipament de qualsevol via per aquestes parets, si vols que quedi bé, implica moltes hores de feina més enllà de posar les xapes que es veu que aquí no hi han sigut. Tan és així que en més d'una vegada m'he vist tibant de raquitiques farigoles i rascant a la terra sense deixar de pensar que quan aquella farigola ja no hi sigui, i no tardarà gaire a desapareixer, la farigola ja no hi serà per tibar i la terra encara hi serà per continuar patinant.
S'intueix que han pujat per on han pogut i han posat les xapes on han pogut i/o volgut (res discutible més si tenim en compte que una gran part ha estat oberta per sota) però si la intenció és que la via sigui altament repetible després d'aixó li has de dedicar moltes més hores a netejar, esporgar, passar l'escombra, tirar blocs i inclús a rectificar part de l'intinerari per fer-lo més atractiu; s'enten que quan obres puges per on pots pero una vegada obert no seria gens criticable fer petites variacions de l'itinerari per buscar el millor recorregut i en aquest terreny de margues de tan poca qualitat aixó esdevé gairebé un imperatiu.
Menció apart, i això ja no és un tema subjectiu, és la col.locació de les assegurances. Fer anar la maquina comporta una gran responsabilitat ja que la gent que pasi a darrera considerarà aquell seguru a prova de bombes i la gran majoria de gent no es farà preguntes sobre la seva col.locació. Aquí hé vist alguna xapa posada en llocs que fan feredat (per sort no moltes) i aixó, lluny de qualsevol criteri estetic completament subjectiu, si que és altament criticable. D'altra banda, una via ressenyada com a completament equipada pot donar la falsa sensació que comporta un compromís relativament baix fet que aquí no es compleix com vam poder comprovar en primera persona.
Malgrat la gran quantitat de roca que hi ha en aquesta vessant sud del Puigsacalm, les linies escalables son un bé altament escàs i ara mateix aquesta via només puc considerar-la com a terra cremada. Pero no tot està perdut, aquesta feina de sanejament encara es pot fer i es pot salvar aquesta bona linia deixant un bon llegat per a la gent que vingui a darrera. De moment, no li puc recomanar a ningú que la vagi a repetir.
