Al parking, Oh! sorpresa! hi ha més gent que va a escalar a aquesta paret on el més normal és estar sol tot el dia amb l'unica companyia del silenci, eixordador en ocasions. Era l'Edunz i l'Axel; aquests si que són, juntament amb algun altre Solsoní de la ceba, una autentica Dinastia Canaldera.
Al final, l'ùltim llarg de la Falcon haurà d'esperar una mica més: amb la Dinastia ja en varem tenir prou per satisfer les nostres ansies de desplom i navegació.
Sobre la via puc dir que és de les classiques recomanables, potser una mica més dificil que les més repetides. Està Full equiped i amb la ressenya que duiem del mateix edunz vas més que preparat per trobar el camí i no patir en excés per culpa d'alguna embarcada imprevista.
Esas caprichosas formas de la naturaleza....
5 comentaris:
Ja em va comentar el Jortx el tema de la cova... :P :P
Lùltim llarg de la Falcon espectacular però no pas el més difícil diria... lo difíciil era esbrinar com collons va tenir els nassos d'espitar allà... recordo algún pas llarg però de foradots sorprenents.
Aquesta mega-polla te alguna explicació, o
és ben bé que us van caure els ous a terra...? jajaja
salut i "metrus"
chuek
Aquest llarg de la Falcon ens va quedar pendent. O més aviat li va quedar pendent a en Jortx perque jo ja sabia que de segon i gracies.
Aquest titot el varem trobar a la cova que hi ha a la vira que duu als rapels de la canal. Tinc una part del cervell que carbura sota l'influencia del frikisme i per tant no em vaig poder resistir a tirar aquesta foto. En Jortx ja havia muntat el rapelador a la corda i el vaig fer venir expressament a veure-ho. Vam anar per terra de tant riure.
Fins aviat companys
L'últim llarg de la Falcon Crest és la millor tirada que he escalat a Canalda, però quan vaig fer la via em va tocar de segon i des de llavors que l'he volgut repetir des de sota.
La Dinastia em va semblar una bona opció per tornar-hi, però entre la calor i que estava escalant bastant amb el cul, vaig deixar-me seduir per la línia ràpels que surt de l'esquerra de la R5...
En fi, el llarg està allà i sempre s'hi pot tornar!
nanu, ja saps que sempre tindràs un pacient assegurador osonenc que t'esperarà. Això ha quedat com una melodia romantica italiana dels 70's.
En fi, que sempre que hi vulguis tornar , només caldrà trucar-me.
Publica un comentari a l'entrada