Esclaus de Meteocat (again)

És incomprensible la poca informació que hi ha lasobre les vies d’escalada per la zona de l’Empor.adà. No cal dir que trobar-la en alguna guia és una tasca impossible però és que a internet, l’actual oracle del climb, també cal dedicar-hi una estona llarga a trobar alguna info útil. El cas és que venir a escalar aquí comporta una feina d’investigació i exploració considerable, fet directament proporcional a la satisfacció que proporciona l’activitat quan surt bé la jugada, com ha estat aquest dissabte. El que no s’explica mai han set les llargues hores que he dedicat a anar amunt i avall investigant si en aquell pany de paret que s’intuïa allà amunt hi ha alguna cosa oberta o no.

La paret de Rocamaura, a sobre de l’Estartila ressenya de la via i demes informacio tecnica la trobareu, per expresat, és un punt rellevant del relleu d’aquesta zona de la costa. Molts dels escaladors que han passat per aquest poble, s’han preguntat si en aquells espadats que hi ha a sobre del poble hi ha vies o no. De fet, pinten molt bé i de seguida criden l’atenció. Son populars les vies d’esportiva que hi ha a l’esquerra de la paret (sectors de Rocamaura i Torremoratxa) però al pany de paret més alt, a sota del repetidor, les vies d’escalada no son massa conegudes. Sens dubte la discontinuïtat de la paret, amb herba arreu, ha fet que l’escalada multipitch no hagi aconseguit el desenvolupament que a priori se li podia preveure. Únicament la via Directa Gresca ha aconseguit certa “rellevància” però la resta de vies resten en l’oblit.

Fa pocs dies, els amics Josep i Laura van anar a catar precisament la Directa Gresca i de seguida van quedar captivats per la línia que sortia uns trenta metres a la seva dreta. Efectivament, a la dreta d’aquesta via és on hi ha les millors plaques de la paret i una via que vagi per aquí com a mínim cal tenir-la en compte. No van tardar a anar-la a repetir amb en Mohawk i encara no havien arribat al cotxe que ja ens l’havien recomanada. Això si, la informació del nom de la via, obertura, graus i demés informació que se sol donar en aquesta casos continua en el més complet anonimat. De totes formes, només va caler que ens diguessin que era molt guapa i que la roca era bona per que aquest finde ens decidíssim a anar-hi. Bé això de bona roca es queda curt: d’excel•lent en amunt seria més encertat amb la particularitat que l’activa erosió marina que afecta aquesta paret ha creat una textura coral•lina en tot el recorregut que ens deixarà les mans ben pulidetes. I efectivament la recomanació era del tot encertada

I baixant de la via ens decidim a anar a conèixer les vies d’esportiva que vam descobrir durant la pujada a la banda dreta de la paret. En el pany més alt i homogeni d’aquesta zona dreta, en una paret en forma de triangle invertit, conviuen cinc excel•lents vies esportives de les quals no en tenia cap coneixement però que bé valen la pena per acabar d'inflar-te i completar la jornada o bé per una matinal. La roca és d’excel•lent qualitat amb la textura coral•lina idèntica a la via d’abans. De dreta a esquerra comencem amb dos 6a’s, un 6b, i continua amb dos vies més de dificultat superior i que no hem pogut provar degut a la pluja que ha fet truncar anticipadament el nostre plans de fotre l’atxassu a les cinc vies del sector i deixar-lo liquidat. L’excusa perfecta per tornar-hi.

Ara bé, aquesta pluja no ha pogut evitar que acabéssim la jornada com és habitual al Bar Kim’s de l’Estartit fotent-nos unes alites de pollastre amb salsa barbacoa regat amb els millors caldus de la casa Damm (en contra de qualsevol postulat dietètic a favor de l’esport d’alt nivell) i comentant la jugada amb en Gustavo, escalador argentí resident a l’Estartit i gran coneixedor de les vies de la zona el qual ens proporciona info inèdita per preparar una nova sortida per aquests verals.

La ressenya amb tota la info tecnica necessaria la trobareu, per exprés desig dels reequipadors, a l'oficina de Turisme de l'Estartit. Que la disfruteu