Neu o tramuntana. Aquest finde, aquesta era la decisió a pendre.
La decisió estava entre trobar un lloc on no hagués nevat massa, fet poc provable amb el front que ha afectat la major part de Catalunya, o bé temptar al sort amb el vent cap al nord-est del país. La neu la teníem a la porta de casa, per tant, la única oportunitat que teníem d’enfilar-nos passava per jugar-nos-la amb el factor vent, que tampoc deixava de ser una opció massa benevolent.
Poques alternatives arrecerades del vent tenim per triar a l’Empordà però les clàssiques vies friquis de Rocamaura, a l’Estartit, es converteixen en la millor opció per aquests casos.
En primer lloc, abans que les tan anunciades clarianes de mig matí fessin acte de presencia i es comencés a caldejar l’ambient, varem dedicar l’estona a aquella activitat tan nostrada (i que la meva dona entén tan poc) “d’anar a mirar parets”. Doncs si, amb la temperatura tan hivernal que feia a primera hora la millor alternativa passava per anar a explorar aquells panys que tenim clissats de lluny i que mai trobem el moment d’anar a veure si es pot obrir alguna via. Bàsicament perquè dediquem el poc temps lliure que disposem a enfilar-nos...
Saciada la nostra set d’exploració i amb un bon solet al cel, enfilem cap al sector on escalem unes quantes vies noves que han obert recentment al sector dret de Rocamaura, el menys explotat, i que aprofito per actualitzar la ressenya que corre “por ahí” (www.pmuntanya.blogspot.com). Guapes vies de roca excel•lent amb una textura coral•lina difícil de trobar. La via que graduem en “no menys de 6c” desconeixem el grau perquè no la varem encadenar. Tenim poca tendència a treballar les vies i aquelles que no surten a la primera es queden així. Tants anys escalant a vista no es poden canviar d’un dia per l’altre però en tot cas que serveixi d’orientació per saber on et fiques. No cal dir que qualsevol afinament dels graus serà benvinguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada