Finalment, després d’escalar més de la meitat de la via, de perdre’ns varies vegades, de tibar de l’herba i de la pedra en la mateixa proporció i cal dir-ho, d’una bona soleiada que ens va matxacar a fondu, vam decidir abandonar la via i sortir per la Click. Més de 700 metres escalats que van servir pel propòsit pel que estava previst: fer metres i més metres per agafar la tonificació necessària per projectes majors. Sobre la via (o el que varem fer d’ella) no puc dir res massa de positiu. Fins al gran jardí que hi ha passada la meitat de l’agulla Mireia (R9) l’herba guanya protagonisme a la pedra, a partir d’aquí l’herba perd intensitat degut a l’altitud i la paret millora sensiblement. En aquest punt, ens varem perdre i varem recular de nou fins al gran jardí per sortir per la Click que cal dir, té uns llargs superiors que valen molt la pena, sobretot els tres últims amb un ambient yosemitic total. Tot i així, mereixen menció especial els dos llargs de 6a que trobem a mig fer de la Game Over, aquests son guapus de debò, passos d’adherència obligats combinat amb alguna fissura molt bona. En fi, massa peatge per trobar els llargs bons a dalt de tot. En cap cas la recomanaria com a una de les millors i més si tenim en compte que estem a Cavallers i que aquí hi ha vies guapes de debò. Ara bé, la temptadora xifra dels 1000 metres té molt de pes i si busquem una activitat exigent per fer molts metres és la via ideal. Friquis abstenir-se, és una via més indicada per fer una alpinada que no pas per buscar la qualitat de tots i cada un dels llargs però ull, als llargs difícils s’hi ha d’escalar.
"...no busco conquerir el més alt, busco conquerir espais bonics..." Phillip Petit
antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)
dijous, 11 de juliol del 2013
Game Over a la nostra esperança de fer el quilometre vertical
Quina decepció la Game Over de Cavallers, que vam intentar aquest cap de setmana. I no és la primera vegada que ens passa desprès de sotmetre’ns a la voluntat de les recomanacions de les bíblies de torn. Hauríem d’haver aprés que ja tenim un criteri per triar el que ens agrada però una vegada i un altre caiem al mateix parany. Però aquest cop era diferent perquè la màgica xifra dels 1000 metres era un cant de sirena i una carta de presentació que difícilment podíem obviar i davant d’això qualsevol altra consideració passa a un segon terme. Tan li fa si la via és una trunyu, la “grand course” que ens esperava per davant era motiu suficient per dedicar el dia d’escalada a aquesta via.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
has tornat a posar la biblia a la tauleta de nit??? buf!!
Val pels metres fets i els músculs entrenats. A veure aquests projectes majors...
fa molt de temps que he deixat de seguir gurus perque les decepcions comencen a superar els aspectes positius. Bé, tots no, ara estic tornant a llegir el llibre d'en Güllich. Que gran....
Miquel, ja em convenia fer una mica de tonificació despres de tant de temps centrat en vies de poca altitud (sobre el nivell del mar)
Ens veiem cracs, records a tots.
Publica un comentari a l'entrada