La ment perversa de la gent d’aquest país sempre ha tendit a veure reflectida l’anatomia humana més intima a les formes naturals del paisatge. Vull pensar que aquest fet no es deu a una projecció de l’individu provocada per la repressió cultural i que aquesta nomenclatura té una intencionalitat merament eroticofestiva. El cas és que per tot el país trobem repetidament noms que evoquen a la forma fàl•lica i potser la més repetida és la de Cavall (o carall) Bernat. El més conegut d’ells, sens dubte, el trobem a Montserrat però a la Costa Brava també en trobem molts exemplars de mides gens despreciables que la gent de mar coneix sobradament per ser punts de referència a la navegació però que son completament desconeguts pel climb. A Colera n’hi ha un, al cap de Norfeu un altre i a LLafranc un altre, que és potser aquest últim el que presenta uns atributs més idonis per l’escalada, a banda esclar, del de les Illes Medes. Malgrat una relativa modesta alçada es planta altiu i vertical per tots els seus flancs davant la costa que trobem sota els penya segats del far de Sant Sebastià de Llafranc i que el converteixen en un caramelet ensucrat per tots aquells escaladors que prioritzen la descoberta i l’exploració a l’escalada pròpiament dita.
Recomanem la via Cavalls de Pedra que recorre la seva cara N-E principalment per l’actractiu del seu diedre central i que podrem assegurar amb la metralla típica per a aquests percals. 
Accés: degut a la complexitat i inestabilitat que presenten la vessant marítima de la muntanya de Sant Sebastià, l’accés més recomanable és per mar. Des de la platja de Llafranc es poden llogar uns caiacs que en poca estona ens deixa a peu de falo. No puc deixar passar aquesta ocasió per recomanar una extensió de l’excursió amb caiac per tota aquesta zona a fi de visitar la multitud de racons, penya segats i sobretot coves que abunden per tot aquest litoral entre Llafranc i Tamariu.
Descens: en ràpel des de el cim.
Detall de la cara Sud-Oest del Cavall Bernat de LLafranc per on discorren un parell de vies obertes per en Ricard Darder i que es preveuen desequipades. Sense més referències
LLAFRANC. Escalada esportiva
Molt a la vora del Carall Bernat però aquí si, amb accés per terra, hi ha una coneguda zona d’escalada esportiva en granit. Ull amb els mosquits perquè depenent de les condicions meteorològiques n’hi ha per avorrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada