Amb en Dani i l’Alex, de seguida vam tenir clar que per aquest pany de paret hi sortiria una via molt guapa. Ells dos ja tenien experiència en aquest penya segat doncs uns mesos abans havien estat equipant la via Wyatts i havien tingut molt de temps per anar examinant els detalls de la paret. Per la meva banda, una rapida repetició d’aquesta mateixa via Wyatts amb el radar que porto activat permanentment, també em va permetre adornar-me de les possibilitats d’una futura via més a la dreta. L’espurna ja estava encesa i només va caldre preparar el material per anar-hi; la motivació ja la duem de sèrie des de fa molt de temps.
A mesura que anàvem baixant intentant muntar el puzzle que ens permetés definir el camí més lògic i estètic ja ens adonàvem que aquesta via començava a tenir tots els elements per convertir-se en una futura clàssica de l’escalada en penya segat. Malgrat ser els pares del producte, amb tota la carrega subjectiva que això comporta, ja intuíem que complia amb tots els requisits indispensables per ser-ho: poca aproximació, bona roca, moviments i escenari estètic, bon i abundant equipament... Davant aquesta aleatòria combinació de factors, l’evidencia se’ns presentà amb total rotunditat.
Per batejar aquest sender que acabàvem d’arrencar de la roca també ho vam tenir meridianament nítid. Que menys just que dedicar-la a qui va ensenyar a escalar a en Dani i que sigui en el vaporós format d’una via d’escalada: sense cap nom clavat a la roca però per sempre més vinculat a aquest lloc. Per sempre més, tothom que repeteixi aquesta via sabrà que una vegada hi va haver un llegat deixat per l’Álvaro Bultó.
7 comentaris:
Ei Ivan,
M'alegra tornar-te a llegir!
Espero tot vagi millorant poc a poc!
Salut nano
merci nanu,
encara em queda una mica pero si que començo a veure el final del camí.
Ivan
Via molt bonica, acces. vertiginos i dos llargs.memorables!!!! Els altres ben curiosos! No se.si ens vam.passar.laR1 al.baixar vam.acabar començant.des.d.un clau.i un quimic, escalant.en.toprope.des.de.l.aigua.i des d alla en amunt.
L.espero.que queda a.l.esquerra i entre.el mar i la.R3 o R4 te.pinta.brutal...i per.la.dreta.tambe hi cap una bona via mes.senzilla...haurem.d.apendre.a.posar quimics!!!
Pd ler.l.ultim llarg si que aniria be un friend o.dos.del.1.i.1.5 o 2...allunya.un.xic al.gram.facil.despres.del.diedre desplomat...
FELICITATS!!!
ei tranki, gracies per la repetició i el comentari.
Tal com dius està bé dur algun friend per l'ultim llarg.
Sobre les possibilitats que comentes: a la dreta de la via efectivament hi cap un altre itinerari. De fet la variant de sortida que tenim equipada és un inici de equipament que varem fer pero que despres vam descartar per centrar-nos en aquesta via. La Bros la trobavem molt més maca i a la de la dreta vam veure que l'itinerari no ens arribava al mar. Es podria obrir un altre llarg per sota i empalmar amb la variant de sortida pero com que no veiem com fer-la arribar fins a l'aigua la varem descartar i va quedar aquest llarg com una variant.
A l'esquerra de la bros crec que en breu hi haurà una via i hi podràs anar-hi a escalar. Els companys també s'hi han fixat i crec que ja hi treballen. Jo no hi podré participar perque encara en tinc per dies pero de seguida que hi hagui algu t'ho comento.
Saludus crac
Hola! Em podríeu dir com orienta i el millor horari per fer-la ara? Algun Consell més? Gràcies!
Rogerdegracia@hotmail.com
Roger
Ja ho he trobat! Est! Merci roger
Hola Roger, efectivament l'orientació és est i ara a l'estiu el millor moment per anar-hi és a la tarda.
Com a consell que sempre dono és el fet de portar una corda per ràpel.lar i una altra per escalar. La de ràpel.lar la deixes fixada a la ultima reunió i l'altra te l'emportes a l'esquena i la fas servir per escalar: simplifiques les maniobres i deixes la retirada coberta en cas de problemes.
Sort si la aneu a repetir i ja diràs que t'ha semblat
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada