Malgrat que estic postrat a la més profunda de les misèries alpines, he seguit de primera mà l'equipament d'aquesta via que tot fa preveure que haviat será considerada vion. L'incansable amic Alex Ventura ha aconseguit deixar petjada en aquesta paret tan estética i ja hi té una trilogía de vies obertes a base d'esforç i dedicació. En aquesta última via oberta ho ha fet en solitari pero no per això la qualitat de la via será menor doncs la motivació pero sobretot la determinació que ha tingut en els ultims mesos l'ha guiat pel camí correcte. Espero que disfruteu d'aquesta via tan com ho he fet jo des de casa mentre l'Alex m'anava explicant els progressos que anava fent. Recordar tots els moments viscuts en aquests escenaris d'horitzons llunyans d'un blau profund m'ha fet disfrutar d'aquesta via tan com si l'hagués obert jo mateix.
2 comentaris:
Paciència crack!
gracies macu, ens veiem aviat
Publica un comentari a l'entrada