 |
| De Valentin Casanovas - Montserrat |
Feia temps que no havia pogut fer una sortida com cal, que em deixés extenuat de debò i en conseqüència, que la satisfacció per l’activitat durés unes quantes setmanes. Tot i que estic en una forma física de pena degut principalment als llargs períodes d’inactivitat que han vinguts implícits amb la paternitat, quan en Miquel Vilaplana em va comentar que volien rodar un petit documental a la Valentin Casanovas de la paret de l’Aeri de seguida em vaig apuntar a la moguda, tot i sabent que el més probable és que no estigués a l’altura de les circumstancies. La motivació era màxima però a la vegada les pors, precisament de no poder complir amb les expectatives, em varen fer dubtar fins l’últim moment. Inclús, tot controlant la meteo entre setmana, un petit bri d’esperança em va fer creure que podria quedar alliberat del compromís que havia adquirit amb en Miquel sense haver de buscar disculpes increïbles ja que la jornada, d’altra banda tan ben planificada, quedaria en un no res a causa de les pluges que es preveien sobretot a partir del migdia. Finalment, la meteo ens va respectar, cal dir que contra tot pronòstic i amb sorpresa de tothom, i es va poder acabar la via i la feina que s’havia previst.
La logística va ser important amb equip de rodatge a l’inici de la via i al final despenjant-se des del cim de la paret i la cordada, composta pel mestre AGP, l’amic i millor escalador Juan Ortiz i jo entremig filmant aquests dos grans paseantes de las paredes. Sobre la via no sé si cal dir res que no s’hagi dit ja, que és molt guapa, una clàssica de dificultat, imprescindible... però si que és important dir que cal estar en molt bona forma física ja que a la pròpia dificultat tècnica que porta implícita qualsevol escalada a Montserrat cal sumar-hi la verticalitat de la gran paret de l’Aeri i la seva llargada. Jo mateix vaig pagar cara aquesta manca de forma física fins a l’extrem de trobar-me a l’inici de la bavaresa amb els braços enrampats sense poder fer el més mínim moviment. A partir d’aquí, la meva escalada a la via es va convertir en una arrossegada miserable amb una lluita a partir de llavors per sortir per dalt i sense poder disfrutar dels últims llargs de la via. No cal dir el ridícul que vaig haver de patir davant aquests dos grans mestres que es repartien els llargs alegrement i sense aparentment cap esforç com si estiguessin en un ball de festa major ple de dones i ells fossin els únics mascles de la sala amb la única feina de triar la parella de ball més maca.
Això si, de l’escalada en vaig treure moltes lliçons, tan pròpiament relaciones amb el tema escalatori com de la vida mateixa perquè és impossible compartir una escalada amb dos grans mestres i no aprendre res.
 |
| De Valentin Casanovas - Montserrat |
Gairebé 300 metres de via en una sola foto.
 |
| De Valentin Casanovas - Montserrat |
 |
| De Valentin Casanovas - Montserrat |
Fotos cedides per en Miquel Vilaplana. Si m'en passa més ja les aniré penjant.
