Hi ha algunes vies que són víctimes de les modes, poden passar-se anys sense que ningú les visiti i de cop, en poc temps, reben més visites de les que havien tingut fins llavors. És un fenomen estrany i segurament seria digne d’un estudi detallat per part de les facultats de marketing si no fos per que l’escalada no deixa de ser una activitat marginal pel gran públic, si bé cada cop menys, i no genera cap mena de benefici econòmic directe. El que encara és més sorprenent és que aquest fenomen es doni en una via de recent factura. Sens dubte gran part de culpa ve donada per la difusió actual que és fa de les activitats a través dels nous mitjans de comunicació: si a banda de la retòrica que sol acompanyar a les descripcions de les vies cinc estrelles s’acompanya amb unes fotos entre espectaculars i evocadores tens la triomfada assegurada i la via en qüestió es converteix al poc temps de la seva inauguració en una clàssica de solvència contrastada.
Aquest és el fenomen que he observat a la Intrèpida Sirena. Si bé la seva obertura es remunta al passat més imminent podem ja parlar de l’itinerari més conegut en molts kilòmetres a la rodona degut, com apuntàvem, a la difusió a través dels nous mitjans de comunicació amb els termes més positius.
Al cap de poc temps, i de ben segur esperonats per la gran acceptació que havia tingut la primera via, els mateixos aperturistes de la Intrepida Sirena s’encapritxen de la proa que retalla la paret per la seva esquerra. I amb raó, una línia tan evident i agosarada no es podia deixar sense obrir. El resultat va ser la via CER l’Escala i segurament correrà la mateixa sort en quan a acceptació que la via pionera de la paret.
1 i 1bis . CER l’Escala (100 mts, 6a+). Equipada per J. Rosado, J. Fusté i I. Royo durant l’agost de 2011 i el Juny de 2012. Una escalada molt similar a la seva germana gran on només l’estètic esperó del primer llarg ja ens amortitzarà la sortida. Escalada molt atlètica marca de la casa completament equipada on algú sol dur algun friend mitjà per completar l’equipament.
2. Intrèpida Sirena (100 mts, V+). Equipada per Xeve Feliu i Isaac Royo durant l’agost i setembre de 2010. La gran clàssica per excel•lència de la zona de Cala Montgó i per extensió de tot el Montgrí. Supera la vertical de la Punta Ventosa mitjançant una escalada molt atlètica on només caldrà dur les cintes exprés. Ocasionalment algú sol dur algun friend mitjà per completar l’equipament.
3. Espanya, “lu” nostre no funciona. (100 mts, 6c) . Equipada i primera ascensió a càrrec de Pep Vila i Ivan Ruiz durant el Juny de 2013. Increïble ruta molt desplomada i amb una roca excel•lent als dos primers llargs i no tan bona al tercer que ens permetrà l’escalada per la zona dreta de la paret per una línia evidentíssima de dalt a baix. Semiequipada amb scellements químics on caldrà dur els tascons, Camalots fins al #4 i els aliens per completar l’equipament existent.
Accés: Tan a la Punta Ventosa com de la Punta Miladones ressenyades més endavant, s’hi pot accedir per mar si tenim la previsió de llogar una barca que ens hi porti. Des de la mateixa Cala Montgó hi ha l’Alex que t’acosta a les parets amb la seva Zodiac (Telf:600612958, només en temporada alta) o també tenim la possibilitat d’anar-hi des del port de l’Escala; llavors és l’Enric Panoi el que ens acostarà amb la seva barca de pesca (Telf: 636264600). Tots dos tenen suficient coneixement de la zona i de les vies per acostar-nos-hi amb garanties. També s’hi pot accedir anant-hi per dalt tot rapel.lant la paret gracies a les instal•lacions de la Intrèpida Sirena: del cim a la R2 i de la R2 a la R0; aquest últim ràpel és el que més ens separa de la paret pel que pot ser interessant descosir el llarg per no caure a l’aigua. A la punta Ventosa s’arriba amb cotxe fins ben bé la punta del cingle pel que en cas d’optar per aquest accés l’aproximació i el retorn són immediats. Veure mapa i indicacions incloses al post dedicat a la Punta Miladones.
Descens: Si fem una combinació de dos cotxes, un a Cala Montgó (o a l’Escala) i un altre a la Punta Ventosa (en el cas d’accedir amb barca) o bé amb un sol cotxe perque hem optat per accedir a les vies rapel.lant, no hi ha cap desplaçament a peu.
Si anem amb un sol cotxe i hem accedit a les vies amb barca, del cim de la Punta Ventosa cal prendre el camí (PR) que neix al costat mateix de les bateries i que resseguint la costa ens retorna de nou fins a Cala Montgó i l’Escala (marques). Uns 25 minuts de baixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada