COSTA BRAVA - L'Estartit. Curiositats i anacronismes.

ESTARTIT – ILLES MEDES (Carall Bernat)
Via de la cara oest (80 mts, IV+)

Aquesta recomanació potser em costarà acabar a la presó perquè qualsevol activitat desenvolupada a les Illes Medes està completament prohibida, inclosa l’escalada. La protecció practicada a través de la normativa del recentment creat Parc Natural del Montgrí – Illes Medes ha convertit a aquests illots en quelcom abastable únicament en somnis. Malgrat tot, el fet que actualment estigui prohibit escalar-hi no vol dir que aquesta restricció hagi de durar per sempre i a més, això no evita que hi hagi una realitat: que al Carall Bernat hi ha vies d’escalada. Per tant, serveixi com a mínim aquesta recomanació per evitar que aquesta via caigui en l’oblit i així potser en un futur es pugui tornar a veure gent escalant aquesta torre que emergeix de les profunditats del mar.
Vaig sentir en alguna ocasió que el primer a pujar-hi va ser l’Estasen a l’any 1938 per la cara de mar obert (E) i cal dir que no seria molt agosarat afirmar-ho deguda a l’atracció que emet aquesta piràmide observada des de qualsevol punt. Aquesta cara est és potser la més ajaguda i la que tindria més números per convertir-se en la via pionera de la roca.

Però la via més recomanable és a la cara Oest, mirant a l’Estartit, que és la que presenta les verticals més mantingudes i la roca més bona malgrat que caldrà prendre les precaucions necessàries per evitar la caiguda d’algun bloc inestable que pugui haver-hi. Aquí no ha vingut a escalar ni deu i la paret està poc sanejada. Tot i així, amb un joc basic de tascons i friends passem més que de sobres malgrat que l’equipament fix es limita únicament a les reunions que coincideixen amb la linia de ràpel.

Accés: nedant (o llogant una barca o un caiac a l’Estartit). L’inici de la via és potser la dificultat més gran que trobarem. En primer lloc cal trobar on comença ja que no és massa evident. A la cara oest, que mira a l’Estartit, just abans d’entrar al canal que forma el Carall Bernat amb els Tascons, cal localitzar una petita depressió pràcticament imperceptible on hi ha un gros pitó amb una anella i d’on surt un diàfan diedre en diagonal a l’esquerra. Saltar de la barca i penjar-se del pitó és el pas més difícil de la via.

Descens: en dos ràpels per la mateixa via.

ESTARTIT (Cap de la Barra) – Via Cap de Trons. (95 mts. 6c+)

Situada als penya segats que s’aboquen al mar a continuació del poble de l’Estartit, visibles des de el final del passeig marítim (ni més ni menys que el mateix tram final que està tancat per despreniments !!!!!!). Es desconeixen repeticions però si no l’han reequipada els espits deuen fer pena a causa de l’erosió marina. La pinta de la roca tampoc ajuda a veure amb bons ulls aquesta via però l’experincia per aquests verals em diu que la roca que de lluny es veu una podridura, de la vora és una meravella plena de forats. És una incògnita total . Ressenya publicada a l'Extrem núm. 65 de gener de 1994.

I temps més tard de voltar per aquests verals en Mohawk m'envia la ressenya d'aquesta via de la qual no en tenia cap coneixement. El Cap d'Oltrera el trobem a continuació del Cap de la Barra en direcció a Cala Montgó. Les parets no són massa altes pero pel que es veu per algú van tenir suficient interés per obrir-hi una via.