antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 27 de febrer del 2013

Escalades hivernals a Rocamaura (Estartit)

Neu o tramuntana. Aquest finde, aquesta era la decisió a pendre.


La decisió estava entre trobar un lloc on no hagués nevat massa, fet poc provable amb el front que ha afectat la major part de Catalunya, o bé temptar al sort amb el vent cap al nord-est del país. La neu la teníem a la porta de casa, per tant, la única oportunitat que teníem d’enfilar-nos passava per jugar-nos-la amb el factor vent, que tampoc deixava de ser una opció massa benevolent.

Poques alternatives arrecerades del vent tenim per triar a l’Empordà però les clàssiques vies friquis de Rocamaura, a l’Estartit, es converteixen en la millor opció per aquests casos.

En primer lloc, abans que les tan anunciades clarianes de mig matí fessin acte de presencia i es comencés a caldejar l’ambient, varem dedicar l’estona a aquella activitat tan nostrada (i que la meva dona entén tan poc) “d’anar a mirar parets”. Doncs si, amb la temperatura tan hivernal que feia a primera hora la millor alternativa passava per anar a explorar aquells panys que tenim clissats de lluny i que mai trobem el moment d’anar a veure si es pot obrir alguna via. Bàsicament perquè dediquem el poc temps lliure que disposem a enfilar-nos...

Saciada la nostra set d’exploració i amb un bon solet al cel, enfilem cap al sector on escalem unes quantes vies noves que han obert recentment al sector dret de Rocamaura, el menys explotat, i que aprofito per actualitzar la ressenya que corre “por ahí” (www.pmuntanya.blogspot.com). Guapes vies de roca excel•lent amb una textura coral•lina difícil de trobar. La via que graduem en “no menys de 6c” desconeixem el grau perquè no la varem encadenar. Tenim poca tendència a treballar les vies i aquelles que no surten a la primera es queden així. Tants anys escalant a vista no es poden canviar d’un dia per l’altre però en tot cas que serveixi d’orientació per saber on et fiques. No cal dir que qualsevol afinament dels graus serà benvinguda.


dimecres, 6 de febrer del 2013

El món és un mocador ( i perdoneu-me el tòpic)

Temps endarrere ja vaig analitzar l’estranya perversió que exercien sobre mi els aspectes més frikis i tabus relacionats amb el climb. Fruit d’això en va resultar el post “Se comenta por ahí...”


Amb el temps, aquesta dèria ha anat a més enlloc de quedar esmorteïda per la maduresa dels anys. Per això continuo sent client habitual de la secció de “lo mas comentado” al Sinnivel, per pur morbo i baixesa moral.

Tot i així, dies endarrere no va caler aplicar aquest filtre previ per trobar les noticies més polèmiques ja que el mateix títol de la noticia ja feia presagiar que la info que s’amagava rera aquest reclam podia ser del tot sucós:

“EXISTE UNA RUTA ESPAÑOLA AL EVEREST?” (aquí va el link)

Segons l’actual política i criteri que segueix aquesta revista, més propera a la propaganda “spanish empire” o “estaesmirevistailademisamigos” (amb sobre de sotamà o sense) que no pas a difondre aquells articles tan guapos amb que ens tenien acostumats fins als finals dels 90, no calia mirar el numero de comments per saber que hi hauria alguna aportació que em faria estar entretingut una estona. Efectivament el contingut no em va decebre. I és que un tema com aquest és procliu a generar una polèmica des de el mateix moment de publicar-ho, més si tenim en compte que mai havia sentit a parlar d’aquesta expedició, jo que em tinc per un paio bastant ben informat sobre aquests temes, i que per tant entenia que es tornaven a treure un tema de la xistera.

El contingut de fons s’adaptava perfectament a aquesta política i criteri que segueix la publicació que abans apuntava i tal com preveia vaig passar una bona estona alimentant el meu cantó més obscur. Aquí van algunes de les perles que es van aportar a l’article:

Només de començar:

Reproducimos el artículo publicado en mayo de 2001, con motivo del 20 aniversario de Desnivel, un número en el que resumíamos lo más destacado de los entonces 20 años de la revista.

“Lo mas destacado de los ultimos veinte años” i mai n’havia sentit a parlar? Començo a sospitar. I a banda d’això: perque? És l’aniversari d’algú o d’alguna cosa? Més endavant vaig lligar caps....

En 1987, una expedición española bajo la denominación "de las autonomías"....

Això és molt de la transició, ideal per pillar alguna subvenció.

El ataque final concluyó con Béghin y Garrido alcanzando 8.700 m, Fraga 8.400 y Bárcenas 8.200 sobre nieve profunda.

Oju, en Pierre Beghin es va sumar a l’expedició...

Esta actividad fue negada como nueva ruta por la Federación Española y su criterio predominó en la opinión pública y en la alpinista en medio de una fuerte polémica. Iba demasiado cerca de las otras y además no acababa en cumbre. Hace poco, preparando un artículo sobre el Everest, un alpinista nos comentó: “Si hubieran sido franceses, no habría pasado eso”.

La mateixa Federació va negar que fos una via nova i amb raó: primer de tot no van fer cim i en segon i més important lloc el corredor Horbein ja estava obert. Però la medalla d’haver obert una via (i no una variant) a l’Everest era massa temptador (com els sobres de calé negre).

La frase “un alpinista nos comentó” és molt gran i demostra la grandesa periodística de l’autor de la noticia. Aquest alpinista que diuen qui és? Quin criteri té? Como lo comenta un “alpinista” (i no un friki) la sentencia és rotunda.

Entre los miembros del asalto final, había un francés, Pierre Béghin, quien reconocía la parte nueva. No será ruta si se mide con el criterio de la Hillary/Tenzing del 53, cuando se trataba de llegar a la cumbre por primera vez, pero, para opinar de otra forma, basta con mirarla con otros ojos. En cualquier caso, fue una gran actividad.

L’article acaba concloent que no és una via nova. Per tant, ON ÉS LA NOTICIA?.

A més, un dels comentaristes posteriors de la noticia dona un enllaç amb informació que clarifica encara més la realitat d’aquesta expedició. Es tracta d’una entrevista que Mundo Deportivo va fer a l’any 1988 a Biscen Itxaso una vegada va sorgir la polèmica. Deixa anar unes perles del quinze: El link de la noticia, aquí:

Una vez en el glaciar del Rongbuck nos invitaron a firmar un documento privado en el que reconocíamos la autoridad del equipo organizador y nos comprometíamos a no comentar nada de lo que ocúrriese durante la expedición canalizándolo todo a través de Fraga y Bárcenas

Según el montañero vasco todo estaba preparado para que Bárcenas y Fraga fueran los que intentaran la cima. “Pronto me dí cuenta de que lo que ellos pretendían era que nos desgastáramos algunos, sobre todo Antonio Ramos y yo mismo, con el fin de ellos estar en óptimas condiciones para afrontar, una vez todo preparado, el ataque final.”

No tenía conocimiento- de que en el mundo de las altas cumbres se empleara ‘dopping’ para lograr ascensiones y alguno de los componentes del grupo utilizaron elementos de esta categoría para atacar la pared
“Se vivieron—sigue diciendo—otros casos muy interesante que quiero dar a conocer al entender que ellos han roto el contrato firmado al obligarnos a pagar 50.000 pesetas para recuperar nuestro material personal a causa de una mala gestión de los organizadores.”

“Por ejemplo, Luis Fraga sufrió sobre sus carnes una cantidad similar de aludes a la de el resto que estuvimos en la pared y lo que no puede afirmar es que uno de ellos le lesionó la espalda. Fraga, lo sabemos todos los que le conocemos, sufre un denominado ‘terror nocturno’ una especie de pesadillas que hace que con asiduidad se despierte sobresaltado y en una de ellas sufriría alguna distensión que le produjo la lesión que él achacas un alud.”

“Encima —sigue diciendo sobre el mismo tema—pasó algo insólito, en una expedición, nos vimos obligados a esperar unos días a que se recuperara en vez de intentar seguir hacia la cima, naturalmente él quería llegar a lo más alto, vetando así nuestra oportunidad.’

“Toda la estrategia encaminada al triunfo personal de Fraga y Bárcenas y en muchas ocasiones les hicimos saber nuestro descontento con la estrategia, aunque no había nada que hacer, su rumbo era muy claro.”

Sobre el descenso en esquís que Bárcenas, el protagonista escribió: “Nadie había jamás descendido esquiando desde la arista noreste. Yo lo hice y aquí estoy”.

ltxaso comentó:“Si yo hubiera puesto unos esquís en mi mochila y me hubiera arrastrado por la pendiente, habría logrado la misma hazaña que Bárcenas. Tuvimos que subir a buscarlo, ya que casi sin vista y sin fuerzas bajó arrastrándose y cayendo continuamente’ -


A continuació no es varen fer esperar els comentaris. Aquí van alguns exemples. Completament partidistes al meu favor (of course):

• Ninguno de los responsables de esta Expedicion me merece el mas minimo credito, empezando por el Jefe de Honor de la Expedicion y los jefes operativos Fraga y Barcenas. En su momento, un comite de la Federacion Española de Montaña presidido por Josep Manuel Anglada, certifico que todo era mentira. Junto a él, formaron parte del comité Emilio Hernando, Mari Abrego, Jerónimo López, Oscar Cadiach y Miguel Ángel Gallego. Esta todo dicho. Nadie en el mundo acepta esta via española.NO hicieron cumbre.

• Porque Desnivel no mencionó en su momento la expedición ni trató esta polémica, como he comprobado en mi colección de revistas, número por número de los años 87 y 88 (sigue)

Aquest tius sembla que saben de que parlen (perquè aporten proves fefaents) i corroboren totes les conclusions que en trec.

I arribats a aquest punt, la realitat és que a banda de la polèmica de l’expedició o no (que tan me carda) el cas és que hi havia dos noms que em començaven a ballar pel cap i que em varen fer indagar més sobre el tema. Un és en Luis Fraga que tothom el coneix pels solos que es va fotre als Alps a mitjans dels vuitanta i les expedicions punteres on va participar (a banda de ser el nebot d’en Fraga “silueta de bombona de butano”). Però i l’altre? Barcenas????????????? Arggggggg. Si, efectivament Luis Barcenas!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ex tresorer del PP famós pels millons a Suïssa i els sobresous de calé negre.

Resulta que eren (i son) tope col•legues. Pero m’ha sorprès descobrir que el tal Barcenas no ha volgut deixar fora de tan rentable negoci al seu amic de correries i juerges, Luis Fraga (aquest no us el perdeu)

Aquest Luis Fraga el tenia per un bon alpinista però pel que es veu els valors que tots creiem que ens aporta l’alpinisme no van ser suficients per evitar que un dels nostres caiés a les urpes d’un dels pecats capitals.

I amb tot aixó, a quina conclusió es pot arribar si la noticia de la suposada nova via de l’Everest publicada pel Desnivel no s’aguanta per enlloc i no respon a cap criteri periodístic? Que cadascú en tregui les seves. Jo als de Desnivel fa temps que els hi he perdut el credit.