antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dijous, 27 de febrer de 2014

COSTA BRAVA - L'Estartit. Curiositats i anacronismes.

ESTARTIT – ILLES MEDES (Carall Bernat)
Via de la cara oest (80 mts, IV+)

Aquesta recomanació potser em costarà acabar a la presó perquè qualsevol activitat desenvolupada a les Illes Medes està completament prohibida, inclosa l’escalada. La protecció practicada a través de la normativa del recentment creat Parc Natural del Montgrí – Illes Medes ha convertit a aquests illots en quelcom abastable únicament en somnis. Malgrat tot, el fet que actualment estigui prohibit escalar-hi no vol dir que aquesta restricció hagi de durar per sempre i a més, això no evita que hi hagi una realitat: que al Carall Bernat hi ha vies d’escalada. Per tant, serveixi com a mínim aquesta recomanació per evitar que aquesta via caigui en l’oblit i així potser en un futur es pugui tornar a veure gent escalant aquesta torre que emergeix de les profunditats del mar.
Vaig sentir en alguna ocasió que el primer a pujar-hi va ser l’Estasen a l’any 1938 per la cara de mar obert (E) i cal dir que no seria molt agosarat afirmar-ho deguda a l’atracció que emet aquesta piràmide observada des de qualsevol punt. Aquesta cara est és potser la més ajaguda i la que tindria més números per convertir-se en la via pionera de la roca.


Però la via més recomanable és a la cara Oest, mirant a l’Estartit, que és la que presenta les verticals més mantingudes i la roca més bona malgrat que caldrà prendre les precaucions necessàries per evitar la caiguda d’algun bloc inestable que pugui haver-hi. Aquí no ha vingut a escalar ni deu i la paret està poc sanejada. Tot i així, amb un joc basic de tascons i friends passem més que de sobres malgrat que l’equipament fix es limita únicament a les reunions que coincideixen amb la linia de ràpel.

Accés: nedant (o llogant una barca o un caiac a l’Estartit). L’inici de la via és potser la dificultat més gran que trobarem. En primer lloc cal trobar on comença ja que no és massa evident. A la cara oest, que mira a l’Estartit, just abans d’entrar al canal que forma el Carall Bernat amb els Tascons, cal localitzar una petita depressió pràcticament imperceptible on hi ha un gros pitó amb una anella i d’on surt un diàfan diedre en diagonal a l’esquerra. Saltar de la barca i penjar-se del pitó és el pas més difícil de la via.

Descens: en dos ràpels per la mateixa via.

ESTARTIT (Cap de la Barra) – Via Cap de Trons. (95 mts. 6c+)
Situada als penya segats que s’aboquen al mar a continuació del poble de l’Estartit, visibles des de el final del passeig marítim (ni més ni menys que el mateix tram final que està tancat per despreniments !!!!!!). Es desconeixen repeticions però si no l’han reequipada els espits deuen fer pena a causa de l’erosió marina. La pinta de la roca tampoc ajuda a veure amb bons ulls aquesta via però l’experincia per aquests verals em diu que la roca que de lluny es veu una podridura, de la vora és una meravella plena de forats. És una incògnita total . Ressenya publicada a l'Extrem núm. 65 de gener de 1994.

I temps més tard de voltar per aquests verals en Mohawk m'envia la ressenya d'aquesta via de la qual no en tenia cap coneixement. El Cap d'Oltrera el trobem a continuació del Cap de la Barra en direcció a Cala Montgó. Les parets no són massa altes pero pel que es veu per algú van tenir suficient interés per obrir-hi una via.

dijous, 20 de febrer de 2014

COSTA BRAVA - Cala Montgó. Punta Ventosa.

Hi ha algunes vies que són víctimes de les modes, poden passar-se anys sense que ningú les visiti i de cop, en poc temps, reben més visites de les que havien tingut fins llavors. És un fenomen estrany i segurament seria digne d’un estudi detallat per part de les facultats de marketing si no fos per que l’escalada no deixa de ser una activitat marginal pel gran públic, si bé cada cop menys, i no genera cap mena de benefici econòmic directe. El que encara és més sorprenent és que aquest fenomen es doni en una via de recent factura. Sens dubte gran part de culpa ve donada per la difusió actual que és fa de les activitats a través dels nous mitjans de comunicació: si a banda de la retòrica que sol acompanyar a les descripcions de les vies cinc estrelles s’acompanya amb unes fotos entre espectaculars i evocadores tens la triomfada assegurada i la via en qüestió es converteix al poc temps de la seva inauguració en una clàssica de solvència contrastada.

Aquest és el fenomen que he observat a la Intrèpida Sirena. Si bé la seva obertura es remunta al passat més imminent podem ja parlar de l’itinerari més conegut en molts kilòmetres a la rodona degut, com apuntàvem, a la difusió a través dels nous mitjans de comunicació amb els termes més positius.

Al cap de poc temps, i de ben segur esperonats per la gran acceptació que havia tingut la primera via, els mateixos aperturistes de la Intrepida Sirena s’encapritxen de la proa que retalla la paret per la seva esquerra. I amb raó, una línia tan evident i agosarada no es podia deixar sense obrir. El resultat va ser la via CER l’Escala i segurament correrà la mateixa sort en quan a acceptació que la via pionera de la paret.

1 i 1bis . CER l’Escala (100 mts, 6a+). Equipada per J. Rosado, J. Fusté i I. Royo durant l’agost de 2011 i el Juny de 2012. Una escalada molt similar a la seva germana gran on només l’estètic esperó del primer llarg ja ens amortitzarà la sortida. Escalada molt atlètica marca de la casa completament equipada on algú sol dur algun friend mitjà per completar l’equipament.

2. Intrèpida Sirena (100 mts, V+). Equipada per Xeve Feliu i Isaac Royo durant l’agost i setembre de 2010. La gran clàssica per excel•lència de la zona de Cala Montgó i per extensió de tot el Montgrí. Supera la vertical de la Punta Ventosa mitjançant una escalada molt atlètica on només caldrà dur les cintes exprés. Ocasionalment algú sol dur algun friend mitjà per completar l’equipament.

3. Espanya, “lu” nostre no funciona. (100 mts, 6c) . Equipada i primera ascensió a càrrec de Pep Vila i Ivan Ruiz durant el Juny de 2013. Increïble ruta molt desplomada i amb una roca excel•lent als dos primers llargs i no tan bona al tercer que ens permetrà l’escalada per la zona dreta de la paret per una línia evidentíssima de dalt a baix. Semiequipada amb scellements químics on caldrà dur els tascons, Camalots fins al #4 i els aliens per completar l’equipament existent.


Accés: Tan a la Punta Ventosa com de la Punta Miladones ressenyades més endavant, s’hi pot accedir per mar si tenim la previsió de llogar una barca que ens hi porti. Des de la mateixa Cala Montgó hi ha l’Alex que t’acosta a les parets amb la seva Zodiac (Telf:600612958, només en temporada alta) o també tenim la possibilitat d’anar-hi des del port de l’Escala; llavors és l’Enric Panoi el que ens acostarà amb la seva barca de pesca (Telf: 636264600). Tots dos tenen suficient coneixement de la zona i de les vies per acostar-nos-hi amb garanties. També s’hi pot accedir anant-hi per dalt tot rapel.lant la paret gracies a les instal•lacions de la Intrèpida Sirena: del cim a la R2 i de la R2 a la R0; aquest últim ràpel és el que més ens separa de la paret pel que pot ser interessant descosir el llarg per no caure a l’aigua. A la punta Ventosa s’arriba amb cotxe fins ben bé la punta del cingle pel que en cas d’optar per aquest accés l’aproximació i el retorn són immediats. Veure mapa i indicacions incloses al post dedicat a la Punta Miladones.

Descens: Si fem una combinació de dos cotxes, un a Cala Montgó (o a l’Escala) i un altre a la Punta Ventosa (en el cas d’accedir amb barca) o bé amb un sol cotxe perque hem optat per accedir a les vies rapel.lant, no hi ha cap desplaçament a peu.
Si anem amb un sol cotxe i hem accedit a les vies amb barca, del cim de la Punta Ventosa cal prendre el camí (PR) que neix al costat mateix de les bateries i que resseguint la costa ens retorna de nou fins a Cala Montgó i l’Escala (marques). Uns 25 minuts de baixada.

dilluns, 17 de febrer de 2014

COSTA BRAVA - Estartit (Rocamaura). Escalada esportiva

Arran de la visita que vam fer a aquest sector aquest diumenge escapant del mal temps que feia arreu, penjo l'ultima actualització de les ressenyes de les vies esportives
El sector més conegut d'escalada esportiva el trobem a l'esquerra de tot de la paret de Rocamaura, o sigui, a l'esquerra de l'antena. Deixem el cotxe al final de l'urbanització i enfilem el camí que duu cap al cim de Racamaura. Abans d'arribar al coll, a l'esquerra trobem la paret de Torremoratxa, de la qual no en tinc cap referencia pero que se positivament que hi ha forces vies. A la dreta del coll trobem el sector més conegut el qual es troba a la vegada separat en dues zones: la zona esquerra que és la primera que trobem i més enllà, passant per un pas on hi ha instal.lat un passamà, trobem la zona dreta, on ultimament s'hi ha desenvolupat una gran activitat aperturista i reequipadora.


Just a l'altra banda de la paret de Rocamaura, a la dreta de l'antena, hi trobem una petita paret amb cinc vies esportives molt recomanables. Per accedir-hi cal deixar el cotxe en un apartadero que hi ha al carrer després d'un desprendiment de terre i on neix un camí direcció a la paret, just a la vertical de l'antena. La paret es veu des del cotxe i en pocs minuts hi arribem

diumenge, 16 de febrer de 2014

COSTA BRAVA - Cala Montgó - Escalada esportiva i psicobloc.

A la zona esquerra de cala Montgó, hi ha una petita zona d’escalada esportiva amb vies de poca alçada però que és molt coneguda gracies al seu bon accés, bona roca i a les extravagants formes que pren la roca marca de la casa; predominen les vies de sisé grau. Mirant al mar, es troba a l’esquerra de Cala Montgó, amb accés pel camí de ronda direcció al port de l’Escala; quan s'arriba a una petita torrentera cal devallar direcció al mar fins que s'arriba gairebe al mar on caldrà fer un petit ràpel o desgrimpada per accedir al sector.
Més enllà direcció a l'Escala, aproximadament a sota de la torre de Cala Montgó, també hi ha com a minim dues vies més de les que no es tenen més referències, equipades segons la informació que tinc per l'Albert Carapls i companys. La via “Trencabraços”, 7b+ en origen però que desprès del trencament de varies preses es podria haver convertit en 8a i a la dreta d’aquest hi ha també un 6b+ molt recomanable.
A la dreta de Cala Montgó (mirant al mar) també hi ha alguna via equipada a l’any 1985 per en Pere LLoveras però la mala qualitat de la pedra en tota aquesta zona fa que ens ho haguem de mirar amb “cuidadu”. Potser les més recomanables d’aquest sector de la dreta són les tres o quatre vies que hi ha al pilar que forma un pont de roca natural a sobre de l'aigua pero tot i així no maten. De nom “Anxoves de l’escala” i “Bacallà escletxat”.

Paret dels desploms de llevant - El xinxe.

Aquesta paret es troba bastant allunyada de la Cala Montgó propiament dit, seguint costa amunt direcció a l'Escala, pero encara compresa dins els penyasegats que configuren aquesta zona de la costa.
Les vies ressenyades han set equipades per l’Ivan Ruiz durant el mes d’Agost de 2013. A la via Pescallunes també ha col•laborat en la seva obertura l’Albert Herrera. En aquesta zona hi han altres vies d'antic i se n'estan equipant de noves pero encara es tracta d'una zona en desenvolupament.
Les vies tenen totes elles una alçada aproximada de 20 metres i resten completament equipades amb scellements químics d’acer inoxidable adequat per a equipaments en entorns amb un alt risc de corrosió. (Inox. AISI 316). Tot i així, en alguna reunió trobarem algun pont de roca equipat amb la clara intencionalitat d’aprofitar al màxim les possibilitats naturals que ens ofereix la roca sense haver de renunciar a la seguretat objectiva que se suposa en aquest tipus d’itineraris.
Aproximació: cal aparcar el vehicle a les immediacions de la cruïlla dels carrers Punta Montgó i Illa Mateua de l’urbanització de Cala Montgó. En aquesta cruïlla hi ha un ampli solar sense edificar que porta a l’evident mirador que domina tota aquesta zona de la costa. El sector es troba just a la dreta (mirant al mar) del mirador. Cal desgrimpar uns ressalts de roca fins a situar-nos en l’amplia repissa que domina la vertical de les vies, on trobarem una reunió muntada sobre dos ferms ponts de roca i que ens permetrà baixar a peu de via mitjançant un ràpel de 20 metres. Accés immediat.
Retorn: tot desfent l’aproximació. La sortida del sector passa imperativament per dalt ja que no hi ha cap accés a peu fins la base de la paret. Per tant, preveure aquesta eventualitat si anem escassos de força o grau tot deixant una corda passada per la reunió de descens. En cas contrari, caldrà sortir nedant.
Material: totes les vies resten completament equipades ja que tenen una concepció marcadament esportiva: amb unes quantes cintes exprés en tindrem suficient. Eventualment caldrà preveure dur alguna baga, cordino o cinta plana per substituir algun dels ponts de roca que configuren alguna de les reunions de les vies.
Vies:
1. Senglars abatuts i gossos esparracats (20 mts, 6b+)
2. Blau d’Arianna (20 mts, 6a)
3. Suquerracristos (20 mts, 6a+)
4. Pescallunes (15 mts, V+)



PSICOBLOC.
A les immediacions de Cala Montgó hi ha diverses zones de psicobloc: a la vora del sector esportiu de l’esquerra de la cala ressenyat anteriorment hi ha diversos recorreguts i baixant de la torre en direcció nord també hi ha algun altre recorregut.
A la zona de la punta Ventosa, a la Cala de Boix de Cols, també hi ha una paret apte per aquesta modalitat, explorada per en Jortx, Mohawk i companys. També em van explicar en una ocasió que a la Cala Vuida també li varen fotre; sense més detalls.
On es tenen més detalls d’aquesta practica és a la zona de la Illa Mateua, entre l’Escala i Cala Montgó. Durant un estiu en Ferran Guerrero i altres companys es va dedicar a explorar i ressenyar les possibilitats que oferia aquesta zona de la costa. El resultat van ser diverses línies que a priori es veuen del tot interessants. És molt probable que aquesta zona de la costa ja fos explorada amb anterioritat per a la practica de l'escalada, fet que ho demostra la gran facilitat d'accés i que hi trobem algunes vies d'esportiva equipades d'antic en molt mal estat de conservació degut a la corrosió. Tot i així, s'ha de reconeixer la tasca realitzada pel company Ferran per explorar i ressenyar per primer cop les linies d'aquest sector. Ressenyes usurpades vilment del seu blog www.rotpunkandholds.blogspot.com
Accés: el carrer Punta Montgó de l'urbanització de Cala Montgó, que és el carrer que ressegueix el perimetre de la costa a l'alçada de l'Illa Mateua, hi ha un punt que no hi ha edificacions arran de costa ja que el carrer s'acosta molt a l'aigua i no queda lloc per cap vivenda. En aquest punt cal deixar el cotxe (molt transitat per submarinistes) i accedir a la part de darrera de les edificacions per una mena de camí de ronda que ressegueix tot el perfil de la costa. Em d'anar a la zona més al nord de la costa: evident ja que és la part més alta del penyasegat. Desgrimpar unes grades de roca natural i accedirem al sector. No tardarem més d'un minut en arribar-hi.