antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 10 d’abril de 2013

Via de les Nenes per a tius amb pèl al pit (i que no se m'enfadin les fèmines)

Gran sentencia la que vaig escoltar aquest dissabte de boca d’un dels grans mestres, i diguem-ho tot, referent que hem tingut la majoria d’escaladors osonencs: “Malament quan no he sentit a parlar gaire d’una via... alguna cosa deu tenir” I efectivament va ser així: el que a priori havia de ser una excursió per una via clàssica amb uns graus més que relaxats es va convertir en una lluita de set hores sense cap moment de treva.
Un altre crac també ens va comentar: "que no us enganyi un nom tan bucòlic, no us penseu que serà com anar al camp a recollir floretes, aquí trempareu...”
Finalment, totes aquestes prediccions es varen materialitzar i és que una via de l’Alsina no s’ha de prendre a la lleugera.
Via de les Nenes, quin nom tan evocador i poc sentit pel nom virtual que actualment et permet anar identificant les vies de moda del moment, moltes vegades directament proporcional al numero de parabolts que contenen. Aquesta no és una d’elles perquè, malgrat algun parabolt ocasional fruit d’una restauració, la via conserva tot el caràcter d’aquella època on encara es graduava amb números romans i amb una escala tancada en cinc dígits. Crec que la informació que circula relacionada amb aquesta via encara es fruit d’aquesta herència que ens han deixat els grans herois d’aquest esport i per això ens hem atrevit a proposar una ressenya amb la dificultat que, al nostre entendre, em trobat i ens ha costat per fer la via. Una gran dosi de guasa devia tenir l’ABC quan va fer la ressenya original desprès de realitzar la primera repetició de la via. La podeu consultar al Cidera, of course. Entre un grau i un grau i mig per sobre del que creiem nosaltres.
Altrament cal dir que la via és del tot recomanable, m’ha recordat la del Quatre però molt més difícil, d’estil clàssic que va buscant intel•ligentment les debilitats de la paret per superar-la. El llarg més difícil amb diferencia el quart: desprès del tram d’Ae sortint de la reunió tens una travessa molt difícil i poc equipada. Parar-te a equipar és difícil però possible. Molta gent s’assegura amb els pocs pitons que hi ha i passa com pot però una altra opció és anar-t’ho mirant i anar posant moltes més coses de les que hi ha: per això recomanem uns quants pitons, només per aquest pas. Si s’opta per fotre-hi un cop de gas, com ens va demostrar el nostre crac particular, es pot passar amb el que hi ha. Tot i així, inclús els segons trempen però no tant com el que va de primer. Per la resta de la via, flotants i avall. Guapa via que et deixa aquella satisfacció de la feina ben feta un cop acabes, sensacions com les que es poden trobar a les vies de Regina o Montrebei.