antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 4 de juny de 2019

MONTGRÍ - Salt del Pastor. Tetristrencat (155mts, 6b/A1)

Ja fa temps endarrere que en Josep Grau em va passar la ressenya d'alguna de les vies que han obert juntament amb la Nuria Puig al penya-segat del Salt del Pastor (així és com està cartografiat al ICC).  Per entendre'ns, el Sant del Pastor és el penya segat que queda just a continuació de la Roca Foradada direcció a Cala Montgó i es tracta de la vertical més alta d'aquesta part de la costa ja que el cim està cartografiat a 135msnm. Tot i així,  la primera meitat de la paret és un terreny rampós que talla molt la continuïtat però de la meitat en amunt és tan ciri com la resta de parets i la qualitat de la roca, com sol passar a molts llocs del Montgrí, agafa una amplia forquilla de matisos.

dimarts, 14 de maig de 2019

L'ESCALA - Escalades diverses

Per acabar la publicació de tota la info que m'han passat els companys d'Escalada Tradicional, penjo els panoràmics de les parets que queden a sota de l'Escala, just arribant a Cala Mateua venint de l'Estartit. Malgrat que l'amic Albert Caralps ja m'havia explicat que hi anaven a escalar tot sovint (com és lògic donada la proximitat al poble) la inexistència d'informació era total, marca de la casa.
Així els amics d'Escalada Tradicional s'han entretingut a ressenyar pràcticament totes les línies que es troben desequipades. A aquestes cal sumar les vies que es troben equipades, com les que jo mateix vaig equipar fa alguns estius i que també adjuto en aquest post. En quedaran d'altres d'equipades que caldrà anar a investigar i ja es publicaran quan als equipadors els hi semble. Per informació complementaria d'aquestes linies desequipades  caldrà visitar la web d'en Gerber:

https://escaladatradicional.com/cala-montgo/




 
 

1.7a
2. 6c
3. 6c+
4. 6a+
5. 6a
6. 6a
7. 6a
8. 6a+
10. 5+
11. 4+
12. 4+
13. 5
14. 6b+
15. 5+
16. 6a+
17. 6a
18. 5+
19. 6b
20. 5+
21. 6a+
22. 6b+
23. 6b
24. 6b
25. 6b+
26. 6b
27. 6b
28. 6b
29. 6b
30. 6a+
31. 6a
32. 6b
33. 6b
34. 4
35. 4+
36. 4+
37. 5+
38. 4
39. 4
40. 3
41. 4
42. 4
43. 6a
44. 6b+
45. 6c
46. 6b
47. 6a+
48. 5+
49. 6a
50. 6a+
51. 5+
52. 4
53. 4+
 
 
1. Senglars abatuts i gossos esparracats (20 mts, 6b+)
2. Blau d’Arianna (20 mts, 6a)
3. Suquerracristos (20 mts, 6a+)
4. Pescallunes (15 mts, V+)
 

MONTGRI - Racó del Rossinyol

Del mateix grup de fanàtics del trad que han estat obrint pel Cap d'Oltrera, penjo les ressenyes de les vies que també han obert a una petita paret a la que suposo ells han anomenat Racó del Rossinyol ja que no tinc coneixement que hi hagi cap lloc cartografiat amb aquest nom. Al igual que al Cap d'Oltrera, es tracta de vies d'un sol llarg però que pel fet d'haver-n'hi diverses ens amortitzarà una visita ben complerta. Penjo les ressenyes i els graus proposats com a referencia però per a una visita al sector serà imprescindible una visita a la seva web:
´
https://escaladatradicional.com/costa-brava-raco-del-rossinyol/

Gracies de nou a en Gerber Cucurell per passar-me la info



01. 6a,
02. 6a,
03. 6c,
04. 7a
05. 7a,
06. 7a
07. 6a,
08. 6b,.
09. 5,


 

MONTGRI - Cap d'Oltrera

Durant els darrers mesos, una sèrie de fanàtics del trad que es mereixen tot el meu respecte per la seva manera d'afrontar els reptes verticals, amb mes capacitat natural i menys dependència de la maquina de foradar, han fet una campanya molt interessant als penya segats del Montgrí que els ha premiat amb l'ultima gran paret interessant que quedava per explotar: el Cap d'Oltrera.
Malgrat que s'havien equipat algunes vies d'antic que podrien arribar a ser prou interessants, el material inadecuat emprat en el seu equipament fan de la seva repetició una empresa no massa recomanable. El rovell que regalima per cadascuna de les xapes delata una aventura del tot exposada. Adjunto alguna ressenya original de l'època com a referencia i que ja havia penjat en aquest mateix blog temps endarrera.
 
Pero el tema que ens ocupa son les recents obertures a càrrec d'aquests cracs i que liquiden de forma gairebé exhaustiva les possibilitats dels sector, amortitzant així una visita molt completa al lloc. Això si, acceptant les regles del joc proposades pels aperturistes i que com tots sabem i acceptem em de respectar fins a les ultimes conseqüències. Penjo les ressenyes i la graduació proposada com a referencia però per obtenir la informació completa pel que fa a aproximacions, material i altra info d'interès serà imprescindible la visita a la seva web:


Moltes gracies a en Bernat Vilarrasa i a en Gerber Cucurell per passar-me la info i no cal dir-ho per la motivació d'anar a explorar llocs tan exòtics.
 


 
1.Travessia del Cap d'Oltrera (13-14 tirades, màxim 6b/c)
2. 4+
3. 6a+
4. 6b
5. Diedre Central 1, 5º
6. Diedre Central 2, 6a/b
7. Diedre Central 3, 5+
8. Diedre del Bufador, 6b.
9. 6a
10. 6a (expo11. 6c,

12. 6a,.
13. 7a,
14. 5+,

15. 5+,
16. 6b,

17. 6b


I tal com havia dit, la ressenya d'alguna de les vies equipades d'antic:


dimecres, 6 de març de 2019

Puigsacalm - Tosell petit. El poder terapèutic de les paraules (50mts, V)

Aquí va la ressenya de l’última via que he estat equipant aquest hivern al Puig Tossel, de camí al Puigsacalm. Una petita via d’interes plenament local però que m’ha servit per ocupar moltes tardes d’hivern d’immersió per la fajeda

dimarts, 13 de novembre de 2018

ESTARTIT - Cap de la Barra. (Panoràmica de tota la paret)

Aquest estiu ha estat especialment productiu pel que fa a la feina feta a les vies del Cap de la Barra. Per la meva banda he equipat la via dels Herois de l'1 d'Octubre, la qual ja vaig penjar la ressenya en aquest mateix blog ja fa uns dies. Una línia que ja tenia ullada des dels dies en que vam equipar la Bros però que el daltabaix que va suposar la fractura del meu genoll va deixar aparcat de forma indefinida. Fins aquest estiu, que he tornat a penjar-me en aquesta paret que tan m'agrada per acabar d'ubicar la via, comprovar que efectivament tenia una continuïtat tan estètica com de recorregut i òbviament deixar-la equipada.
Però qui sobretot ha estat rascant a la paret per tal que tot llueixi tal com ho ha de fer, això vol dir amb el brillu propi de l'inox 316, ha estat l'amic Alex Ventura, expatriat de l'Empordà igual com jo, però autèntic alma mater de l'escalada al Cap de la Barra i que ha convertit aquesta petita zona en una mica casa nostra. No hi ha ningú a banda d'ell que hagi dedicat tants esforços, dedicació, temps i calés perquè la paret estigui com està ara, amb unes vies en optimes condicions malgrat les condicions extremes sobre el material que implica l'escalada vora mar. Aquest estiu, a banda de reequipar completament la Wyatts ha realitzat una gran tasca de manteniment al llarg de la paret que només els que ens dediquem a això sabem apreciar en la seva justa magnitud.
En qualsevol cas, totes les vies de la paret s'han deixat per l'us i disfrute de tothom i  després de tota la feina realitzada aquest estiu hem considerat que seria bon moment per realitzar una actualització de la panoràmica de la paret que actualment circula per aquests mons de deu i començar a divulgar tota aquesta info actualitzada. Qualsevol piada serà benvinguda per tal d'establir un feed back i millorar, si es pot, el que convingui.
Deixo també un link del blog de l'amic Tranki, un altre enamorat de la zona, on hi trobareu un extens article amb informació addicional de la paret: 
http://celiavern.blogspot.com/2018/07/escalada-la-costa-brava-estartit-cap-de.html

Comentar per últim que malgrat el que pugui semblar a primera vista, els graus obligats no son els que apareixen a la ressenya, aquí hem anotat els graus màxims. Amb un grau de 6a/A0 podrem fer la majoria de les vies i a més a més disfrutar-les. La paret és la que és i la verticalitat i l'escalada atlètica pròpia de la zona no l'hem triada nosaltres. Per això, gracies a l'equipament correcte que hem deixat, segons el nostre criteri, i si portem addicionalment algun Friend es poden repetir pràcticament totes les vies amb el grau "estandart" sense necessitat de ser un pro. Aquest és justament el meu cas en que actualment ni passo de 6a però no tinc cap inconvenient a repetir qualsevol d'aquestes vies perquè sé que a banda d'algun pas puntual  podré anar trampejant tot el recorregut. Aquest últim comentari que he fet vol ser un toc d'ànim per si algú dubta a anar-hi però li tira enrere veure algun grau "estratosfèric" que no domina. I en qualsevol cas sempre queda la opció de deixar una corda fixa passada per la via que haurem fet servir també per ràpel.lar i que ens pot donar alguna ajuda puntual en cas d'apuru.


dimarts, 23 d’octubre de 2018

CADAQUÉS - Via Mediterrania i Xaloc


Aprofitant l’avinentesa d’unes converses que he estat mantenint aquests últims dies amb uns altres fanàtics de l’exploració sobre les vies existents a la zona del Cap de Creus, he recuperat les ressenyes que disposava de les dues vies que l’amic Pep Vila va obrir a la cinglera de pissarra que hi ha a sota del Far de Nans, a la dreta de la badia de Cadaqués mirant el mar.

La via Mediterrania vaig tenir oportunitat de repetir-la al poc que en Pep l’obrís i puc dir que és prou maca malgrat que es fa curta. El primer llarg ressegueix el gran diedre que forma la paret amb unes formes de fantasia amb origen per l’erosió del mar. El segon llarg ressegueix una placa fissurada molt estètica amb un marcat caràcter “british” (com ja havia comentat, sempre busquem el que no tenim: vivim al paradís del calcari i del conglomerat però els rostolls de “british gritstone” ens flipen un munt)  

Algun any més tard, en Pep va obrir la via Xaloc que ja no vaig tenir temps a repetir. Em vaig destrossar el genoll  i la prioritat va passar a altres objectius. Ni tan sols vaig pensar a digitalitzar-la i publicar-la i va quedar acumulant pols a la carpeta. Arran de les ultimes converses amb aquests fanàtics he recuperat tots els arxius i els publico de forma conjunta esperant que encengui  a la penya l’espurna de la curiositat perquè s'acosti a repetir-les i disfrutar-les. No cal dir que potser estèticament els penya segats del Montgrí son més alts i estètics però al Cap de Creus s’hi respira un misticisme especial, no sé que és però ens arrossega un cop i un altre a anar-hi. La combinació d’aquestes dues vies pot ser una bona excusa per tornar-hi de nou.