antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

divendres, 11 de desembre del 2020

Directa al Puigsacalm (490mts, 6c/A0, V+)


 La Directa al Puigsacalm, quina via tan poc bonica i decepcionant. Poc bonica perque la roca, ja ho sabem, és la que és , pero decepcionant perque la linia i la llargada augurava una bona via previ, aixó si, una feina molt exhaustiva de neteja i acondicionament despres de l'obertura.

Estava impacient a que l'acabessin perque és una de les grans linies d'aquesta vessant de la muntanya i despres del resultat de les ultimes vies obertes per la zona, amb un resultat més que acceptable lluny de qualsevol pronostic, esperava que aquesta seguiria aquesta mateixa linia.  Estava ben equivocat amb el resultat: una obertura o equipament de qualsevol via per aquestes parets, si vols que quedi bé, implica moltes hores de feina més enllà de posar les xapes que es veu que aquí no hi han sigut. Tan és així que en més d'una vegada m'he vist tibant de  raquitiques farigoles i rascant a la terra sense deixar de pensar que quan aquella farigola ja no hi sigui, i no tardarà gaire a desapareixer, la farigola ja no hi serà per tibar i la terra encara hi serà per continuar patinant. 

S'intueix que han pujat per on han pogut i han posat les xapes on han pogut i/o volgut (res discutible més si tenim en compte que una gran part ha estat oberta per sota) però si la intenció és que la via sigui altament repetible després d'aixó li has de dedicar moltes més hores a netejar, esporgar, passar l'escombra, tirar blocs i inclús a rectificar part de l'intinerari per fer-lo més atractiu; s'enten que quan obres puges per on pots pero una vegada obert no seria gens criticable fer petites variacions de l'itinerari per buscar el millor recorregut i en aquest terreny de margues de tan poca qualitat aixó esdevé gairebé un imperatiu.

Menció apart, i això ja no és un tema subjectiu, és la col.locació de les assegurances. Fer anar la maquina comporta una gran responsabilitat ja que la gent que pasi a darrera considerarà aquell seguru a prova de bombes i la gran majoria de gent no es farà preguntes sobre la seva col.locació. Aquí hé vist alguna xapa posada en llocs que fan feredat (per sort no moltes) i aixó, lluny de qualsevol criteri estetic completament subjectiu, si que és altament criticable. D'altra banda, una via ressenyada com a completament equipada pot donar la falsa sensació que comporta un compromís relativament baix fet que aquí no es compleix com vam poder comprovar en primera persona.

Malgrat la gran quantitat de roca que hi ha en aquesta vessant sud del Puigsacalm, les linies escalables son un bé altament escàs  i ara mateix aquesta via només puc considerar-la com a terra cremada. Pero no tot està perdut, aquesta feina de sanejament encara es pot fer i es pot salvar aquesta bona linia deixant un bon llegat per a la gent que vingui a darrera. De moment, no li puc recomanar a ningú que la vagi a repetir.

2 comentaris:

Aniol Bosch ha dit...

Hola! Jo m'hi vaig ficar aquest cap de setmana passat i vam trobar que a nivell d'equipament sí que es podia considerar com a "via equipada", desconec si han afegit assegurances, però no ens ho va semblar. De fet ens hagués agradat que hagués quedat com a via semiequipada, ja que hi ha forces llocs on la roca és prou bona per aprofitar fissures per posar-hi assegurances flotants.

És cert que a molts llocs s'hauria d'haver netejat a consciència, encara salten moltes crostes de magra on hauria d'estar net en passos d'adherència, per exemple. Nosaltres vam netejar el que vam poder... També crec que algunes xapes les hauria posat/plantejat de manera diferent, però tampoc trobo que sigui problemàtic.

Dit això i tal i com està, ens va agradar. La via es bonica, amb llargs continus com els del 7è al 9è d'adherència (que a dalt sí que s'ha d'acabar de netejar...) i el llarg de 6c que també és vertical i mantingut, amb pas clau una mica rar en diedre d'equilibri i adherència). Tot i ser bonica, està bruta... però no ens va decebre tenint en compte que és el Puigsacalm, amb roca magra i sense gaire verticalitat, i els passos clau són de l'estil de la via de l'Esperó dels Llops.

Espero que ja sigui perquè l'equipador&co. la netegin o es vagi repetint, acabi sent una clàssica de la zona, que per poques que hi ha trobo que val la pena... :)

Salut!

nenivan ha dit...

Hola Aniol
Perdona pel retard en la resposta; acabo de veure el teu comentari.
Estic d’acord amb tu que podria acabar sent una clàssica de la zona perquè la línia i la llargada de la via així ho insinuen però tal i com l’han deixada dubto molt que ho acabi sent. La quantitat de terra i herba que han deixat no es neteja amb les repeticions (que tampoc és que siguin masses; això no és el Montsec...), és necessari dedicar-hi hores i dies de feina amb l’aixadell i escombra per deixar-ho bé i pel que es veu aquí no tenen intenció de fer-ho. Els que hem obert alguna cosa per Osona sabem bé la feina que hi ha darrera d’això més enllà de fer anar la maquina de foradar...
Sobre el tema de l’equipament, comentava que el fet de fer una via equipada pot donar peu a malentesos. Jo soc el primer que alterno la obertura de vies completament equipades amb semiequipades o desequipades segons la lectura del terreny per on s’està obrir, això mai ho criticaré. És més, en aquest cas coincideixo en el fet de fer-la completament equipada; si l’hagués obert jo potser també l’hauria deixat així... Ara bé, el fet que estigui equipada no estableix un paral.lelisme amb el fet que sigui una via “sense compromís” tal i com s’està venent per les xarxes social. Aixó és perillós. Igual de perillós que posar les xapes a segons quins llocs, ja no per la dificultat en el xapatge (jo soc el primer que encara la cago quan poso alguna xapa que costa de xapar...) sinó per posar-les en llocs on l’estabilitat de la roca no ofereix cap garantia de solidesa; n’hi ha alguna que fa feredat de veure. Tornem al mateix, un cop oberta la via es poden fer dues coses: o deixar-la tal qual com a quedat durant l’obertura o tornar-hi quinze cops més a arreglar-la: netejar la terra i les herbes, canviar xapes sospitoses i inclús modificar l’itinerari per fer-lo passar per zones millors (això no és nou, en Ballart ja ho va fer al 4rt llarg de l’Easy Rider quan la va tenir oberta i aquí es podria fer, per exemple, al primer llarg i fer-la passar per l’espero de la dreta on hi ha un tram super estetic i amb la millor roca de la zona...) Aquesta és la diferencia entre obrir una vieta o obrir una futura clàssica en aquest tipus de terreny amb la roca tan mediocre. El fet que la roca de la zona no sigui gaire bona no disculpa que estigui bruta i deixada; l'unic que implica és que hi has de dedicar més hores.
Fixa’t que coincidim en el fet que li cal una bona neteja, l’unic que jo he anat més enllà proposant altres actuacions per tal que efectivament la converteixin en una clàssica, que ho pot ser i voldria que ho fos. Amb el meu comentari he volgut ser constructiu (fent la critica i donant les eines per millorar-ho) perquè també tinc interès en que sigui una via altament repetible. Tal com dius de vies a la zona n’hi ha poques, no per que no se’n vulguin obrir més sinó perquè el terreny no és massa adecuat. Malgrat la quantitat de roca que hi ha, les línies escalables en aquesta zona son comptades amb una ma i per tant deixar una d’aquestes línies obertes amb tan poca qualitat fa que no es maximitzi el potencial de la zona que de per si sol ja és molt petit.

Dit això, també espero que ho vulguin arreglar i la converteixin en la clàssica que segurament podria ser a l’alçada de l’Espero dels Llops , jo en soc el principal interessat.

Salut company