ESTARTIT - Cap de la Barra. (Panoràmica de tota la paret)

Aquest estiu ha estat especialment productiu pel que fa a la feina feta a les vies del Cap de la Barra. Per la meva banda he equipat la via dels Herois de l'1 d'Octubre, la qual ja vaig penjar la ressenya en aquest mateix blog ja fa uns dies. Una línia que ja tenia ullada des dels dies en que vam equipar la Bros però que el daltabaix que va suposar la fractura del meu genoll va deixar aparcat de forma indefinida. Fins aquest estiu, que he tornat a penjar-me en aquesta paret que tan m'agrada per acabar d'ubicar la via, comprovar que efectivament tenia una continuïtat tan estètica com de recorregut i òbviament deixar-la equipada.
Però qui sobretot ha estat rascant a la paret per tal que tot llueixi tal com ho ha de fer, això vol dir amb el brillu propi de l'inox 316, ha estat l'amic Alex Ventura, expatriat de l'Empordà igual com jo, però autèntic alma mater de l'escalada al Cap de la Barra i que ha convertit aquesta petita zona en una mica casa nostra. No hi ha ningú a banda d'ell que hagi dedicat tants esforços, dedicació, temps i calés perquè la paret estigui com està ara, amb unes vies en optimes condicions malgrat les condicions extremes sobre el material que implica l'escalada vora mar. Aquest estiu, a banda de reequipar completament la Wyatts ha realitzat una gran tasca de manteniment al llarg de la paret que només els que ens dediquem a això sabem apreciar en la seva justa magnitud.
En qualsevol cas, totes les vies de la paret s'han deixat per l'us i disfrute de tothom i  després de tota la feina realitzada aquest estiu hem considerat que seria bon moment per realitzar una actualització de la panoràmica de la paret que actualment circula per aquests mons de deu i començar a divulgar tota aquesta info actualitzada. Qualsevol piada serà benvinguda per tal d'establir un feed back i millorar, si es pot, el que convingui.
Deixo també un link del blog de l'amic Tranki, un altre enamorat de la zona, on hi trobareu un extens article amb informació addicional de la paret: 
http://celiavern.blogspot.com/2018/07/escalada-la-costa-brava-estartit-cap-de.html

Comentar per últim que malgrat el que pugui semblar a primera vista, els graus obligats no son els que apareixen a la ressenya, aquí hem anotat els graus màxims. Amb un grau de 6a/A0 podrem fer la majoria de les vies i a més a més disfrutar-les. La paret és la que és i la verticalitat i l'escalada atlètica pròpia de la zona no l'hem triada nosaltres. Per això, gracies a l'equipament correcte que hem deixat, segons el nostre criteri, i si portem addicionalment algun Friend es poden repetir pràcticament totes les vies amb el grau "estandart" sense necessitat de ser un pro. Aquest és justament el meu cas en que actualment ni passo de 6a però no tinc cap inconvenient a repetir qualsevol d'aquestes vies perquè sé que a banda d'algun pas puntual  podré anar trampejant tot el recorregut. Aquest últim comentari que he fet vol ser un toc d'ànim per si algú dubta a anar-hi però li tira enrere veure algun grau "estratosfèric" que no domina. I en qualsevol cas sempre queda la opció de deixar una corda fixa passada per la via que haurem fet servir també per ràpel.lar i que ens pot donar alguna ajuda puntual en cas d'apuru.

CADAQUÉS - Via Mediterrania i Xaloc

Aprofitant l’avinentesa d’unes converses que he estat mantenint aquests últims dies amb uns altres fanàtics de l’exploració sobre les vies existents a la zona del Cap de Creus, he recuperat les ressenyes que disposava de les dues vies que l’amic Pep Vila va obrir a la cinglera de pissarra que hi ha a sota del Far de Nans, a la dreta de la badia de Cadaqués mirant el mar.

La via Mediterrania vaig tenir oportunitat de repetir-la al poc que en Pep l’obrís i puc dir que és prou maca malgrat que es fa curta. El primer llarg ressegueix el gran diedre que forma la paret amb unes formes de fantasia amb origen per l’erosió del mar. El segon llarg ressegueix una placa fissurada molt estètica amb un marcat caràcter “british” (com ja havia comentat, sempre busquem el que no tenim: vivim al paradís del calcari i del conglomerat però els rostolls de “british gritstone” ens flipen un munt)  

Algun any més tard, en Pep va obrir la via Xaloc que ja no vaig tenir temps a repetir. Em vaig destrossar el genoll  i la prioritat va passar a altres objectius. Ni tan sols vaig pensar a digitalitzar-la i publicar-la i va quedar acumulant pols a la carpeta. Arran de les ultimes converses amb aquests fanàtics he recuperat tots els arxius i els publico de forma conjunta esperant que encengui  a la penya l’espurna de la curiositat perquè s'acosti a repetir-les i disfrutar-les. No cal dir que potser estèticament els penya segats del Montgrí son més alts i estètics però al Cap de Creus s’hi respira un misticisme especial, no sé que és però ens arrossega un cop i un altre a anar-hi. La combinació d’aquestes dues vies pot ser una bona excusa per tornar-hi de nou.

 

 

PORTÉ PUYMORENS - PIC DE L'ESTANYOL (2586mts) - Via del Ratolí del llaç groc (110 mts, 6c+, V+obl) i Via Jack (30mts, 6a+)

Si, ja sé que us ho esteu preguntant i la resposta és afirmativa: les fissures son tan bones com es veuen a les fotos.

Sempre busquem el que no tenim; potser aquest inconformisme  és propi de la condició humana. Vivim al paradís del calcari i el conglomerat però motivats pel llibre d’en Meyers dediquem suor i llàgrimes a trobar la fissura perfecta on gastar l’arsenal de cams que tenim guardat a casa. Amb aquesta gasolina vital, aquesta “eternal flame”, aquest estiu l’amic Ramon Rius ha estat investigant molt pel pic Estanyol, a la zona de Porté Puymorens, buscant com sempre aquella línia fissurada perfecta que ens evoqui els records de llunyans deserts ianquis. A priori és una batalla perduda d’avantmà  perquè el gneis del Pirineu Oriental no presenta una morfologia optima per que surtin línies dibuixades amb regle. Pero ell no ha perdut la motivació i la il.lusió per trobar-ho i efectivament aquest estiu se li ha recompensat tan d’esforç i dedicació.

PIC ESTANYOL (2586mts.) - Via del Ratolí del llaç groc. 110mts, 6c+ (V+obl.)

Totes les fotos són del 3er llarg, la gran excusa per repetir la via tot i que la resta de llargs no desmereixen ben gens.

Vessant oest del Pic Estanyol. EL BERNAT D'EN JACK. Via Jack. 30mts, 6a+

Petita via 5 estrelles que no podíem deixar sense obrir. Només aquesta línia t'amortitza el viatge fins aquí.

El Bernat d'en Jack:

L'ESTARTIT - Cap de la Barra. Via dels Herois de l'1 d'Octubre

Penjo la ressenya de l'última via que he estat equipant aquest estiu al Cap de la Barra de l'Estartit.