antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dilluns, 31 de maig del 2010

En transit.

De En transit

Diumenge 9.30 del vespre. Acabem d’aterrar a l’aeroport de Barcelona i les cares són llargues pensant en la rutina laboral que tornarà a començar de nou a partir de demà. Ha estat un petit parèntesi dins la gran roda de la monotonia en la que estem ficats de forma inconscient i que marca el nostre ritme vital des de que naixem fins que morim. Nosaltres també tenim aquesta sensació agre però a la vegada també estem contents de tornar a veure els que varem deixar a casa. Mai m’hagués pensat que estaria content de tornar a la rutina després d’un viatge. Desembarquem. Una llarga cua d’ànimes penitents van baixant de l’avió sense massa pressa, com si volguessin endarrerir el que inevitablement ha de passar, com si amb aquesta llanguidesa es pogués aturar el temps o com a minin fer que vagi més a poc a poc. I sembla que aquesta sensació s’hagi apoderat de tot l’aeroport. Una llum molt neta il•lumina tots els racons d’un espai que no diferencia entre el dia i la nit. Una atemporalitat creada expressament per fer menys sofrible un frenetisme creat per la vida moderna i que no entén de ritmes biològics. I sobretot, el buit. Com si s’hagués fet una pausa a aquest ritme artificial, com si la màquina també necessités descansar, la llum neta i blanca, el silenci i especialment el buit ho embolcalla tot creant un parèntesi a aquesta rutina plana i lliure de qualsevol estímul que doni la sensació que aquest instant de l’espai i el temps ha estat creat per algun tipus d’espècie humana.
De En transit

Desembarcant aquest diumenge al vespre a la nova terminal de l’aeroport de Barcelona em vaig topar amb aquest ambient buit i irreal gens propi d’una instal•lació aeroportuària. De seguida em va venir al cap l’adaptació cinematogràfica de SOLARIS que va protagonitzar el gran George Clooney i que malgrat un guió que donava poca força a la trama argumental, es va saber compensar aquesta mancança de forma magistral amb una fotografia minimalista que jugava amb tota la gama de blancs i sobretot amb el silenci ambiental i que et transportava sutilment a una situació dominada per les pors i prejudicis creats per l’espècie humana, sense necessitat de incloure diàlegs o explicacions explicites que fessin entenedor el que estava passant. Una ambientació que em va embolcallar de nou als passadissos buits, amb la llum blanca i neta que il•lumina la terminal i la posta de sol apagant-se darrera les cues del avions.
De En transit

De En transit

De En transit

De En transit

De En transit

divendres, 14 de maig del 2010

Ambient Mod

De Vespada a Manlleu 09 de Maig de 2010

Havia acabat de restaurar la Vespa ja fa un temps i encara no havia tingut la oportunitat de fer una sortida com cal, amb prou feines si li havia fet una mica de rodatge per fer-li els ajustaments finals. A més, a l’hivern qualsevol intenció de fer una sortideta queda de seguida avortada pel fred i els rigors propis de la Catalunya central.
Finalment, amb l’arribada de la primavera, el floriment dels arbres i els primers rajos de Sol de debò les trobades dels diferents grups amb algun interès comú es comencen a multiplicar de forma exponencial. Dins aquests grups, amb motivacions del tot dispars, hi ha inclosos els enamorats de la ferralla antiga, ferralla amb un motor a sota i que encara et permeten gaudir de les sensacions que varen viure els nostres pares i avis uns anys endarrere mentre anaven a treballar, a buscar la llet o a festejar les nostres mares o avies.
Una de les andròmines que va quedar més gravades a la memòria col•lectiva ha estat des de sempre les Vespes i Lambrettes. Conscients d’això, el grup d’amics del motor clàssic de Manlleu ha organitzat per segon any consecutiu una trobada de maquines d’aquestes dues marques amb diferents actes durant tot el dia. Paral•lelament, i aprofitant tota la moguda de la fira, també es va organitzar una trobada de Citroens 2CV que varen compartir espai els seus germans petits de dues rodes.
Així doncs, el meu pare amb el seu 2CV Charleston i jo amb la meva Vespa 150 S del 1963 ens apuntem als actes d’aquesta trobada que comença, com sempre, amb un bon esmorzar de forquilla i ganivet. Quantes similituds amb l’escalada, que sempre es comença la jornada amb la panxa plena, i és que l’hedonisme gastronòmic no és un camp exclusiu d’un col•lectiu sinó que forma part de la mateixa condició humana.
Total que al final, entre 70 i 80 Vespes de totes les èpoques (incloses alguna d’actual), 1 Lambretta i una desena de 2CV es varen trobar aquest diumenge a Manlleu per compartir una jornada comuna.
Així, després de l’esmorzar va començar l’acte principal de la trobada: la ruta per carreteres del voltant. Pujar a la Trona, Sant Boi de Lluçanès (amb parada pel segon esmorzar), Sant Bartomeu del Grau i finalment un altre cop Manlleu. En total uns 65 kilòmetres amb un ambient Mod molt guapo i flashos continuats de la pel•lícula Quadrophenia amb els The Who resonan-te al cervell...
De Vespada a Manlleu 09 de Maig de 2010

De Vespada a Manlleu 09 de Maig de 2010

La Vespa del nenivan, il mio amore...

De Vespada a Manlleu 09 de Maig de 2010

De Vespada a Manlleu 09 de Maig de 2010

De Vespada a Manlleu 09 de Maig de 2010

De Vespada a Manlleu 09 de Maig de 2010

De Vespada a Manlleu 09 de Maig de 2010

De Vespada a Manlleu 09 de Maig de 2010