Havia acabat de restaurar la Vespa ja fa un temps i encara no havia tingut la oportunitat de fer una sortida com cal, amb prou feines si li havia fet una mica de rodatge per fer-li els ajustaments finals. A més, a l’hivern qualsevol intenció de fer una sortideta queda de seguida avortada pel fred i els rigors propis de la Catalunya central.
Finalment, amb l’arribada de la primavera, el floriment dels arbres i els primers rajos de Sol de debò les trobades dels diferents grups amb algun interès comú es comencen a multiplicar de forma exponencial. Dins aquests grups, amb motivacions del tot dispars, hi ha inclosos els enamorats de la ferralla antiga, ferralla amb un motor a sota i que encara et permeten gaudir de les sensacions que varen viure els nostres pares i avis uns anys endarrere mentre anaven a treballar, a buscar la llet o a festejar les nostres mares o avies.
Una de les andròmines que va quedar més gravades a la memòria col•lectiva ha estat des de sempre les Vespes i Lambrettes. Conscients d’això, el grup d’amics del motor clàssic de Manlleu ha organitzat per segon any consecutiu una trobada de maquines d’aquestes dues marques amb diferents actes durant tot el dia. Paral•lelament, i aprofitant tota la moguda de la fira, també es va organitzar una trobada de Citroens 2CV que varen compartir espai els seus germans petits de dues rodes.
Així doncs, el meu pare amb el seu 2CV Charleston i jo amb la meva Vespa 150 S del 1963 ens apuntem als actes d’aquesta trobada que comença, com sempre, amb un bon esmorzar de forquilla i ganivet. Quantes similituds amb l’escalada, que sempre es comença la jornada amb la panxa plena, i és que l’hedonisme gastronòmic no és un camp exclusiu d’un col•lectiu sinó que forma part de la mateixa condició humana.
Total que al final, entre 70 i 80 Vespes de totes les èpoques (incloses alguna d’actual), 1 Lambretta i una desena de 2CV es varen trobar aquest diumenge a Manlleu per compartir una jornada comuna.
Així, després de l’esmorzar va començar l’acte principal de la trobada: la ruta per carreteres del voltant. Pujar a la Trona, Sant Boi de Lluçanès (amb parada pel segon esmorzar), Sant Bartomeu del Grau i finalment un altre cop Manlleu. En total uns 65 kilòmetres amb un ambient Mod molt guapo i flashos continuats de la pel•lícula Quadrophenia amb els The Who resonan-te al cervell...
La Vespa del nenivan, il mio amore...
1 comentari:
Nennnng!!! ke paxa! cagumlaputa!! kina merda no poder veure tanta ferralla junta!! wenu per aki Italia tmbé hi ha molta ferralla po la utilitzen el dia a dia, pk tots els cotxes estàn fets una puta merda!!! jajaja
wenu hi ha un "huevo" de fiat 500 circulant ke és l'unic que es salva!
Publica un comentari a l'entrada