No hi ha res que em frustri més que estar esperant tota la setmana que arribi la merescuda recompensa del finde i que es presenti el mal temps el dijous o el divendres i et foti tots els plans enlaire. Tot i així, pocs son els caps de setmana que et quedes a casa esperant aquest mal temps que preveuen. El quid de la questió és anar-ho a mirar amb els teus propis ulls i pendre tu mateix la decisió d'escalar o no. Com a minim sempre pots acabar anant-te a esmorzar de forquilla i ganivet...
I el cap de setmana de la ventada no podia ser diferent. Varem quedar amb en Miquel Vilaplana, que després de molt de temps degut a una lesió d'escalada tornava a cavalcar per les parets, per anar a provar d'enfilar-nos per alguna raconada que estigués arrecerada de Montserrat. La varem trobar peró les baixes temperatures i el sol que no s'atrevia a acabar de treure el nas ens va fer recular després d'escalar un llarg perdut enmig del laberint de canals i carenes.
Quan varem haver tornat al Bruc l'espectacle no podia ser més dantesc. Tot de pins per terra, a sobre de les cases i els cotxes que hi havia aparcats i el festival encara continuava. Així, varem tirar quatre fotos per satisfer la nostra vena morbosa i vam posar pies en polvorosa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada