antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 22 de desembre de 2009

La Falconera, escalades al sol.

De La Falconera. Arqueologia Transmediterania

Les zones d’escalada al Garraf no són precisament idíl•liques: canteres, autopistes, la carretera de la costa amb tot el transit i manguis que t’obren el cotxe... configuren un paisatge que fan que aquestes escoles no figurin entre les meves predilectes. Però n’hi ha una que degut a la seva situació queda la marge de totes aquestes artificialitats i es converteix com una zona única a Catalunya. Aquesta és la Falconera. No conec cap altra zona al nostre país, tant ric i variat en rocs i tapies, que tingui les característiques de la Falconera. Una aproximació ridícula, bona roca, un clima ideal per l’hivern i un paisatge darrera nostre que estimula els sentits d’una forma diferent: el mar obert que s’obre des de sota els nostres peus fins a l’horitzó. És sobretot aquest paisatge que es gaudeix des de la paret la que fa que aquesta paret em moli un munt, llàstima que no sigui més llarga. Fins fa pocs mesos pensava que només hi havia una via en aquesta paret que valia la pena, la Chani i que coneixia pel llibre d’en Jover “55 escalades de dificultat mitjana baixa” que tan va marcar els meus inicis. Va ser no fa massa que vaig conèixer, gracies a la tasca d’en Flx al seu blog “Caminos Verticales” on recull moltes de les vies de la paret, que vaig descobrir aquesta via de nom igual que la paret que supera i també moltes altres que es van convertir a l’acte en alternatives molt llamineres per fugir de la boira i el fred que ens enterboleix el raonament als llargs hiverns d'Osona.
Aquest finde, amb el front polar que arrasava qualsevol intenció d’enfilar-se a algun lloc, era el moment ideal de tornar a aquesta paret tan estimulant. Amb en Ramon de seguida ho varem tenir clar perquè cap dels dos havia fet la via i a priori semblava molt atractiva, amb una aproximació un pel atípica pero molt intrigant i un recorregut molt estètic.
Cal anar fins a les vies d’escalada que comencen a sobre de la via del tren, baixar a sota i entrar al túnel durant pocs metres. A l’acte trobem un forat de ventilació amb vistes al mar que ens mena per unes vires fins a una estranya construcció que originalment devia servir d’embarcador i que ara és el millor peu de via que puguem trobar. Del forat de la via del tren a les vires cal fer un petit rapel o desgrimpar amb molt de compte. I dic amb molt de compte perque el menda, en un alarde d’habilitat escalatoria, va voler desgrimpar-ho alegrament i abans que hagués fet una segona passa ja estava volant fins al terra. L’esquenasso va ser monumental i encara me’n ressento, però el pitjor hagués set que enlloc d’aterrisar i parar la volada a la vira, hagués rebotat i me n’anés anat a parar al mar, uns quinze metres mes avall, amb tot el ferro penjant i tota la roba imprescindible per aquestes dates posada. Avui sortiria als diaris, apartat de necrologiques... Per sort el tema va quedar en una anècdota i una batallita més per explicar.
Sobre la via comentar que es fa un pel curta perquè amb quatre llargs liquides la paret. A més com que es troba pràcticament equipada es fa molt ràpidament (només varem posar un tasconet petit i un parell d’Aliens) i és ideal per fer una matinal rapida. Fer especial comentari que el reequipament que han fet el varem trobar del tot encertat ja que està fet a base de químics inox i es va aprofitar per modificar lleugerament el traçat original on enlloc de buscar les debilitats de la paret com manaria en qualsevol obertura clàssica es redreça lleugerament la línia per aprofitar els panys més estètics de la zona amb formacions tipus “tafonis” al més pur estil Còrsega i Sardenya i fer-la encara més recomanable. Consideracions ètiques a part, en aquest cas concret la feina feta és excel•lent i l’únic que podem fer es felicitar a qui hagi pres aquesta iniciativa.
I quinze dies més tard, (quinze dies perque encara no m'havia recuperat de l'esquenasso) varem tornar a la paret amb en Miquel i en Xevi, aquest cop per fer la Arqueologia Transmediterrania. Aquesta via és un pel atipica ja que enllaça diversos itineraris ja oberts i afegeix uns quants llargs inedits per formar una integral prou llarga i interessant. Començant del port de Garraf, aprofita els llargs oberts fa anys per accedir a les vies de la banda dreta de la paret i un cop s'acaba aquest pany de paret, amb dos o tres llargs nous, enllaça amb la Chani a la seva primera reunió. I realment val molt la pena, sobretot aquests dos o tres llargs inedits perque encerta el camí per un terreny no massa evident pero que resulta ser del tot recomanable amb les onades picant a pocs metres dels nostres peus. Felicitats als oberturistes per la feina feta i la bona vista per encertar l'itinerari de forma tan recomanable.
Hi ha moltes ressenyes de la paret a http://caminosverticales.blogspot.com/

De La Falconera. Arqueologia Transmediterania

De La Falconera. Arqueologia Transmediterania

De La Falconera. Arqueologia Transmediterania

6 comentaris:

Mohawk ha dit...

Molt maca la travessa de V+ per enllaçar amb la Chani... Un lloc curiós la Falconera...

Si algun dia feu la Baicas, m'apunto, que em falta ;)

A tibar-li fieres!!


PD: Quan ens tornem a veure ja et portaré les ulleres 3D perquè et miris millor els destrepes, je, je, je :P

flx ha dit...

Enhorabona! m'en alegro molt que us agrades.
Molt maques les fotos, quin ambientillo amb les onades per sota :-)


salut

nenivan ha dit...

Varem estar dubtant si seguir la travessa o continuar per la Baicas perque ambdues ens motivaven suficientment. Ara si hi vols anar quedem de seguida perque a mi se m'acaba el rollo...Les ulleres 3D les vaig perdre amb el pinyo, em varen caure al mar jejejeje
Flx, si aquest dia el mar estava guapo. Quan feiem la travessa de V+ et picaven molt a la vora i amb la grandaria que tenien ens arribava la bromera i tot. Molt bona obertura aquests tres llargs per enllaçar, el llarg de V+ molt guapo...i bona feina per les ressenyes, vaig descobrir aquestes vies gracies a elles.
Fins aviat

Eduard ha dit...

Bones!
Una pregunta... Quin horari vau fer?

nenivan ha dit...

Hola Eduard,
per la via de la Falconera vam anar molt rapid perque són quatre llargs practicament equipats. D'escalada efectiva potser una hora i mitja anant de tranquis.
Per l'altra, l'Arqueologia transmediterrania, bastant més. Pensa que son més de tres cents metres, s'ha d'equipar bastant i en molts llocs has d'anar buscant el camí, no sempre el més evident, sobretot a la part de la travessa. Un cop a la Chani, ja està molt més equipada i si l'has feta abans es pot anar molt rapid. Aquí potser hi varem estar unes 5 hores comptant alguna petita embarcada.
A banda de tot, ambdues vies molt recomanables.

Eduard ha dit...

Gràcies per la info!!
Un dia d'aquest ens deixem caure per l'Arqueologia.
Vagi bé!!