antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 18 d’octubre del 2011

M'estic tornant un integrista?

Caps de setmana sense masses pretensions a nivell de currículum; únicament amb la voluntat, no gens meritòria, de trobar la felicitar i el plaer en cada ascensió amb la companyia adecuada.
El primer, estroncat per una tempesta inesperada el dissabte, el salvem amb una sortida familiar-dominguera a Savassona a fer una mica de boulder. Blocs coneguts, ambient de primera i compartint estones escalatories amb la family. Easy life total.

Quedem amb en Mohawk per tatxar alguna classicorra a Montserrat. Després de discutir les diverses alternatives que teníem sobre la taula, alguna més que destacable, ens decantem per una gran clàssica oblidada de Sant Benet: l’Anglada Guillamon de l’Elefant. Injustament poc coneguda, segur que amb el recent reequipament veurà més repeticions de les que havia vist fins ara. Tres llargs molt recomanables amb una xemeneia al segon llarg de traca i mocador. En Mohawk li prova el rotpunkt però l’alineació astral no és la correcta i es queda en l’intent. Baixant, una fugaç repetició a la normal de la Momia, que no havia fet mai, acaba de completar la jornada. Dos llarguets on sobren la majoria de parabolts i que ens transporta a l’època heroica del nostre esport. Via per rememorar una etapa on la falta de mitjans tècnics es suplia amb il·lusió, tenacitat i valor. Eren altres temps i el tema a evolucionat, potser no al gust de tothom.




Passen els dies i quedem de nou amb en Miquel Vilaplana i en Manel Orbay que ara fa molts dies que no ens veiem. Com que m’afegeixo als seus plans, m’adapto a les seves decisions: en aquest cas, la Civis Genis de la Dent de Cabirols al Pedraforca. Ja l’havia feta fa molts anys i malgrat la restricció que m’autoimposo de no repetir cap via (al país on vivim seria absurd), accepto la seva proposta ja que en guardo un bon record. La via poc a canviat en aquests anys però aquesta vegada n’he tingut una percepció més positiva potser degut a que ara tenim el nivell més assimilat i molt més bon material. Malgrat tot, m’he endut una gran decepció al veure el gran nombre de xapes innecessàries que han anat apareixent a tota la via. Principalment al segon i tercer llarg, al costat de fissures ben sanejades i amb angles òptims de tracció, s’han col·locat diverses expansions que, pel meu gust, sobren del tot. Podem entrar al típic debat de “si no vols les expansions no les xapis” (tufillo demagògic?) però el que és innegable és que a nivell estètic el mal és majúscula a més d’un atemptat contra el criteri ètic amb que s’havia obert aquesta via. En fi, el mal ja està fet... de nou.



De nou quedem amb en Xevi, en Marcel i en Pere que també feia molts dies que no coincidíem. Seguim així els nous corrents ideològics d’estalvi energètic i eficiència i omplim un cotxe per tal de rentabilitzar el trajecte. El destí és la cara sud de Roca Narieda, la via Rodamons del Bosc: molt clàssica, semiequipada, amb roca excel·lent i de dificultat mitjana baixa. Molt recomanable en el seu estil. A me’n descuidava, tot això prèvia parada al Tahussà de Coll de Nargó, això si que és clàssic.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bones Nenivan. Bon repertori de vies noi. Una cosa, podries dir quins parabolts han aparegut de nou a la civis-genis tret del de L2? Be, ja concretaras... Merci nano! Chuek

Anònim ha dit...

Ni molt menys t'estan un integrista. Senzillament, molts ens estem adonant que si seguim així l'escalada deixarà de ser escalada. La pregunta per mi és: Volem aprendre de la roca i de l'experiència dels pioners per ser millors persones i millors escaladors o en tenim prou en passar el rato i si pot ser tatxar algun nom mític mentre ens autoenganyem?

Salut i felicitats per les escalades

Ferrankbcés

en Girbén ha dit...

Algunes coses no les oblides ni després de més de 35 anys, els que han passat des que vaig fer la Mòmia, la meva estrena a Montserrat.
Res d'expansions: un parell d'enginyosos merlets i au cap amunt!
Se m'acut que el nom de "normal" no li escau gens a algunes línies importants... que seria millor venerar-les anomenat-les "originals".
Dius que expansions? I que també a la Civis dels Cabirols? No serà que al darrera hi ha un complot tramat per les companyies d'assegurances?

nenivan ha dit...

Chuek, ho sento pero no et puc concretar amb detall quines són les expansions que hi ha de més. No recordo les que hi ha ara (i fa quinze dies) i molt menys les que hi havia fa quinze anys. No et puc concretar pero que n'hi ha més fijo i a més en llocs assegurables amb proteccions flotants bones.
Ferrankbces i Girben, no cregueu que no m'agraden les xapes. Al contrari, no soc tan fanatic i quan passo pel costat d'una la xapo com cualquier hijo de vecino. Ara bé, la solera que tindria una via mantinguda en el seu estat natural o després d'afegir-hi xapes no és el mateix. I més sabent que no es va obrir així. El cas de la normal de la Momia és flagrant. Oberta sense cap expansió ara s'ha convertit en una vieta com moltes altres, sense cap valor afegit. Amb el material actual es podria assegurar decentment i la preparació i posterior satisfacció que et donaria després de repetir-la serien maximes. Segurament algú va considerar que es tractava d'una via perillosa. Potser no li faltava raó pero qui no vulgui pols que no vagi a l'era, hi ha prou informació per saber on et poses. En un lloc com Montserrat pots trobar vies de IV+ ( i III) equipades per no patir ben gens. Cadascú pot triar quin tipus d'escalada vol fer pero una cosa és clara, si varen obrir una via jugant-se el fisic, quin dret tenim nosaltres a prostituir aquest esperit?
Va fins demà que m'estic encabronant

TRanki ha dit...

Hey bow...

Res, com sempre amén...

I no, l'INTEGRISME seria diferent,...seria treure expansions en altres llocs i posar.ne a la Mòmia...bé d'això tampoc se'n diria integrisme...hipocresia?manca de visió global?

Suposoq ue tot és del color del vidre amb el qual observem i de les vares de medir que usem ( MALUTA DIXIT), i la coherència ( inclús en un mateix) sempre es modela a mida de les circumstàncies...

En qualsevol cas la alternativa a l'integrisme aleshores apareix com la abulia o la permissivitat absoluta?

No si al final tindràn raó els capquadrats teutons, regulant-ho tot...

La Mòmia l'he fet sempre amb un ús total i perfectament segur de merlets...lalínia "original"( GIRBEN, l'encertes!) va una mica diferent que la dels parabolts ( navega més)...i segueix la LOGICA ( una altre adjectiu per les"normals") de la pedra...

Saluuuut!!

en Girbén ha dit...

Recordo, també, la meva integrista normal de la Mòmia. Integrista pel solo integral, amb dues cordes a l'esquena... Tampoc és que quedar-se allà dalt de per vida fos el tema. Per a què vols els bolts???

nenivan ha dit...

Sabies argumentacions.
Unes paraules d'en Gerard Quintana durant l'entrevista de l'Albert Om al Convidat que venen perfectament al tema i que no tenen res a veure de si parlava en català o castellà: "Ser coherent al 100% et converteix amb un fanatic" i té raó.
Igual que repudio les xapes allà on no n'hi havia, després paso per allà i les xapo. Una cosa és la ètica i una altra l'aspecte practic durant una ascensió... Amb el que si puc ser coherent és en un reequipament. I tot i així em podria trobar en el cas d'afegir una xapa en un lloc que no hi era perque les circumstancies així ho demanen. O sigui, excepcions a la coherencia, ja hi som...
Una altra cosa: apunteu que la via original no va exactament per on van els parabolts. De totes formes, hi ha el que es diu espai vital de cada via i que aquests parabolts trepitjen sense contemplació i desvirtuen una repetició a aquesta via. En el meu cas, que no l'havia fet mai i per tan no conec la linia original, sempre tendeixes a seguir la linia que marquen les xapes que no pas la linia logica de la roca. Ens neguem a fer-ho quan en parlem pero sempre caiem al meteix parany.
Resumint i relacionat amb el que apuntaves tu Tranki: encara tinc una visió molt idilica del nostre esport i per tant crec en el bon criteri de tota persona que empunya un taladre o obre una via. Sempre hi ha circumstancies que t'obliguen a fer coses amb les que no creus pero que en el fons les fas perque saps que és el millor. Per això parlo del bon criteri i demano comprensió per depen quines accions que a priori poden semblar ofensives. Tot i que cada cop més sovint es va veien accions que et fan dubtar d'aquest bon criteri i aquesta comprensió es va esborronant...
Abraçus a tots

Miquel Vilaplana Abadal ha dit...

Hola Iván:

estic d'acord en que el reequipament de la Mòmia és una pèrdua per l'escalada clàssica. És així. De tota manera tampoc penso que això ens portarà, amb els temps, a no trobar cap via clàssica sobreequipada, del grau que sigui. De tota manera hi ha hagut una evolució: quan la vaig fer a finals dels seixanta la via estava neta i em va impressionar molt, mai havia fet tant metres sense assegurança. Als 90 hi havia burils de R1 i de L2 ben rovellats però l'allunyament considerable mantenia l'exposició. Ara nombrosos bolts. Realment no hi ha justificació. Però el reequipament de l'Anglada de l'Elefant és modèlic. Crec que sempre hi haurà el "parabolitzador" perquè sempre hi ha set, en ponts de roca, després en pitons i ara, més fàcil, en expansió.

Un exemple igual de flagrant és a vies del Trencabarrals: a la via normal hi ha parabolts al costat de la fissura de quart de L1 i a la ràpel (Saelicke-Mir)s'han canviat tots els burils per bolts i se'n'han afegit, deixant algun pitó vell i passant de A1e a???.

Això és com el Dexter: si algú els axaifa direm que ja li està bé -(al reequipador fantasma i carioca), per no dir noms. Això si:s'hauria de fer amb una serra per treure els espàrrecs.

Ja saps que generalment no entro en aquests temes però lo de la Mòmia m'ha tocat el voraviu.

Una abraçada: Miquel

Cesc ha dit...

Amb la normal de la Mòmia ja vaig tindre una llarga conversa amb els tres habituals de St. Benet, prou coneguts per tothom.
Reunió de burins a la Bauma, a la sortida un altre burí, una reunió de Melilles a un grup de bolos i un o dos burins mes fins al cim, sempre navegant pel camí mes fàcil amb tendència recta/Esquerra.
Avui els parabolts et porten recte/dreta.
També I posaren una parabolt extra a la Haus, Santacana i tot el últim llarg de la normal de la Momieta.
No es mes polit qui mes neteja si no qui menys embruta.

No som integristes, ens ho fan ser.

Salut.

nenivan ha dit...

Bona referencia a Dexter, Miquel, seria aplicable aqui al 100%.
Cesc, conclusió magistral "no és més net..."
Segurament aquest tema no és nou pero em reconforta veure que no estic sol.
PD: a l'igual que defensava afegir algun que altre parabolt en llocs on abans no n'hi havia perque les circumstancies així ho demanaven (entent-ho com una excepció extrema de la norma) també defenso treure assegurances originals allà on ja no hi fan falta. Tots sabem que les fissures es van sanejant amb les repeticions i allà on abans hi creixien les farigoles ara hi ha una esquerda ben maca.

Fins aviat companys

Jordi Casas ha dit...

Ei Ivan! jo no opinaré sobre reequipaments ni sobreequipaments, només vull dir que l'Anglada-Guillamón de la Trompa de l'Elefant és Bruuutaaaal!!!! La vam fer una tarda de la primavera passada i ens va molar un ou.

nenivan ha dit...

Amb aixó crec que hi estem tots d'acord. Ja ho deia al post, incomprensiblement poc repetida i oblidada. Segur que ara amb el reequipament que han fet (segons el meu criteri molt encertat) i la progressiva difusió que se'n fa veurà moltes més repeticions. Han recuperat una via maquissima de l'oblit.
Salut a tots