antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 13 de desembre del 2011

Invents que revolucionaran el món.

Estava l’altre dia consultant alguna txorrada a Internet quan, sense adonar-me’n, em trobo en aquella situació en la que segur tothom s’ha trobat alguna vegada de no saber que fer de pur avorriment. Et quedes amb els dits immòbils a sobre del teclat amb el pensament en blanc i no saps que fer per fer passar l’estona. Podria escriure alguna cosa pel blog però fa mandra, podria fer algun dibuix amb l’autocad però tinc el cervell completament a ralentí i no sé ni que fer, podria dedicar-me a gestionar les fotos de les ultimes vacances però tinc butllofes als ulls de tot el dia davant la pantalla... O una de dos: o em connecto a alguna pagina web porno i m’enfonso en un estat pitjor de depravació i misèria o apago l’ordinador i me’n vaig a dormir. Buf, son les 9 del vespre i encara és d’hora per anar a dormir...
Havia entrat al Google i ja havia escrit “PORN...” quan de cop vaig recordar la mina que havia trobat dies endarrere quan voltava per la pagina web de la Oficina Española de Patentes i marcas ( www.oepm.es).
Una simple recerca a l’apartat “Invenciones” posant al buscador de “Patentes y modelos de utilidad con efecto en España” la paraula Alpinismo donava una cinquantena de resultats, alguns bastant sucosos. Des de patents o models d’utilitat amb un alt valor històric com els electron d’espelo o els grampons de dotze puntes de la Charlet, passant per alguns de curiosos com els roller nuts dels USA, fins arribar als invents sortits del mismisim laboratori del professor de Copenhaguen del TBO. Aquests últims són els que a mi m’interessen i no he pogut resistir la temptació de crear la llista dels Top ten. Juro que tot el que vé a continuació és verídic.

Número 10. (comencem per l’últim per donar emoció al tema). La mítica tenda Two seconds del Decarton. Al meu entendre aquest invent no hauria d’estar a la llista de frikades perquè ha triomfat com la Coca-cola però m’ha sorprès que s’hagi inventat a España i a l'any 89. El pavu que la va inventar es deu haver fer la polla d’or.



Numero 9. Encastador mecànic. Tampoc crec que hauria de ser a la llista però igual que el numero 10 entra a la llista com a curiositat. No sé si pot funcionar o no i si pot ser útil o no però a priori es mostra un engendro interessant. S’hauria de provar per fissures amples.


Numero 8. El vuit antibloqueig. Fora conyes, d’aquest se’n van vendre uns quants perquè els fabricaven els de Calma, els mateixos que feien els Amigos del Galayar. Aquí ja comença la llista en serio i mereix ser a la llista perquè no és normal que un paio vingui un dia, afegeix dos pals a un vuit, es gasta una pasta a patentar-ho i es queda tan ample. Ho sento però algú ho havia de dir...


Numero 7. El cas desmuntable. No vull ni pensar com deu quedar desprès que et caigui un pedruscu. Gallina de piel, nen.





Numero 6. Ampolla d’aigua; sin mas. Llavors la meva pregunta és: i on és la novetat en aquest invent?
Si aquesta és la capacitat inventiva que tenim en aquest país estem arreglats per sortir de la crisi



Numero 5. El pal d’esquí telescòpic amb compartiment per guardar-hi de tot. Gran invent, si senyor, però a mi no em timen; aquest tiu s’ho va copiar del punyal Jungle King que portava en John Rambo. Us recordeu de l’escena? Es tirava per un presupucio i després de quedar mig obert en canal treia del mànec del punyal un munt de coses, es cosia les ferides i sobrevivia al bosc durant una setmana.



Numero 4: La gadgetomotxilla. Brutal, aquí ja comencen els bons. M’imagino com devia ser el procés de creació de l’invent: (Bar Pepaipepe, 3.00 a.m. del matí, entre copes de Ponche Caballero i muntanyes de Ducados sense filtre: “pos si viene un alud, le meto a la mochila un globo que salga volando con luces de colores i tal i así el grupo de rescate te encuentra en un plis. I además le voy a poner una aplicación para poderte bajar politonos i pedir unas pizzas… ”. El mon és dels atrevits, sens dubte...





Numero 3: El mosquetó doble. Argggggg!!!!!!!! Si amb una tanca ja fa grima a l’hora de caure, suma-li un altra...


Numero 2 i numero 1: El millors dels millors, per això s’emporta el primer i segon premi d’una tacada. Una ment clarivident va veure que això de l’escalada anava a més i va pensar com podia fer pasta. Doncs dic que fins llavors els escaladors duien el magnesi a la butxaca o en una paperina de paper i m’invento una bossa per dur-lo penjat. La faré super guapa, amb una cinta per penjar-la de la cintura, per dintre li posaré pèl de xai perquè vagi millor per untar i a més li posaré una tanka per que no caigui el magnesi quan la dugui a la motxilla. A més, segons la moda de l’època la faré de colors fluorescents per que moli més. Brutallllllllllll!!!!!!!!
El geni que va decidir patentar aquesta meravella de la tècnica és a dia d’avui milionari? Si per cada bossa de magnesi que es fa se li han de pagar drets anem arreglats...La bossa que em va fer la meva mare amb aquella il•lusió amb la que les mares fan aquest tipus de coses també merita algun dret?
(A la resta de classificats he eliminat tota la fitxa de la patent perquè poc aporta al tema i tan sols amb el dibuix n’hi ha prou per fer-se una idea de la magnitud de l’invenció. Aquí en canvi si que he reproduït part de la fitxa perquè no té desperdici. Hi ha alguna perla que tela.) Que ho disfruteu.


9 comentaris:

Mohawk ha dit...

Va, digue'ns qui va ser el de la bosa de magnèsi, que anirem a demanar almoïna. Segur que és algu famós... ;)

TR ha dit...

ufff...tens tmps?

yo del YUPONN no passo, just això i de esquittlentes!! hhahaha!

LA iaia em va fer una bossa amb un camal de texans...i li vaig posar una arandels de filferro perquè tingués consistencia!!!!

El primerarnés era fet amb BAGA de persiana cosida amb fil pl`+astic de pesacr...sort que pesava poc!!

Ah, les pitonisses de expansió eren cargols serrats i una cunya...i les xapes de mecalux amb el forat ampliat...quedaven unes vies equipades a mà( cop de maceta i broca sense mànec-quines bronque sl'avi cada cop que en veia l'extrem de picar matxucat-), de puta mare!!!...¨

El món és dels espabilats, fijo...i jo amb el REDTUBE..joerrrrrr!

Anònim ha dit...

felicitats pel post .t'ho has currat molt i ens hem rigut força jajajaj,apalins!!!sergi.

nenivan ha dit...

Mohawk nanu, no es tracta de "hacer lenya del arbol caido" i per això no he volgut posar-ho pero si realment tens interés dono suficient informació com per trobar-ho. No sé si serà famós o no, el que està clar és que a partir d'ara ho serà una mica més...
Tranki ves amb compte i no donguis idees. Algun dia et pots trobar amb el recaptador de tributs a la porta de casa. A no ser que t'avancis tu i patantis alguna cosa d'aquestes. T'imagines que algú ho fes amb la pitonissa d'expansió? s'hauria de posar peatge al 90% de les vies per poder pagar els drets. Argggg, ja se me'n va l'olla....
Merci Sergi, no tenia cap altre finalitat que riure un rato.
Saludus a tots

Eduard ha dit...

Eo!! Molt bo tot plegat. Només comentar que el nº9 l'he provat i va deputamare per fissures amples, es diu Bonny de la casa Kong, un "artilugio" total!!!

Xavier Martorell ha dit...

Ostres, que bo nanu ! He rigut de gust ! 'Tubos o envases que el escalador llevaba en los bolsillos de su ropa' ja, ja

nenivan ha dit...

eduard, merci per llegir-lo. Ja he dit que la finalitat de tot plegat és riure una estona. Jo de Bonny només conec els Panrico i donaven cromos de Oliver i Benjio. Ho sento, una broma molt fàcil pero si no l'hagués fet m'hagués sentit malament. Miraré a veure si ho trobo, no tenia ni idea que hagués sortit al mercat...
Xevi, nanu, quan de temps. Veig pero que malgrat la distancia i el temps encara anem mantenint el contacte.
Per cert, he perdut el teu mail i m'agradaria demanar-te alguna cosa sobre una via que vareu obrir. Ja me'l passaràs de nou... Records a tots...

Anònim ha dit...

El llonguet d'atac!

Un llonguet amb un forat i cordino.

Al forn de pa ferien furor je je

Et sona Ivan?


Davits

nenivan ha dit...

oi tant, va ser el nostre primer intent per deixar de treballar i viure d'aixó. No ens va anar gaire bé perque encara treballem de lu nostre...