antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 18 de setembre de 2013

Terrorífica i Meravellosa (TIM de l'Aeri)

Quin dilema de percepcions contraposades. La via que acabem de fer és terrorífica, meravellosa o per contra una barreja d’ambdós? Si ens ho mirem des de la perspectiva de l’historia o la línia perfecta que segueix o inclús des de l’òptica un tan perversa que tenim els escaladors de valorar les ascensions en funció de l’esforç que ens han suposat les dificultats superades hem de dir sens dubte que la via és un deu. Si per contra optem per valorar l’itinerari en funció dels atributs merament estètics i gestuals o qualitat de la pedra o vegetació estarem davant una via terrorífica. I en justícia cal dir que aquesta via conviu amb aquesta dicotomia d’atributs contraposats perque a la vegada de tractar-se d’una via mitica del massis envoltada d’un misticisme especial, les qualitats merament físiques, practiques i terrenals fan d'aquesta una via escassament repetida. La qualitat de la roca no és del tot optima excepte en aquells trams on la xemeneia pren el protagonisme a les fissures. L’equipament tampoc ajuda: pitons de totes les classes i èpoques, burins de solidesa intestada, tots ells amb aquella patina de rovell que dona solera a les escalades pero per sort amb una restauració justa a base de parabolts inox a reunions i alguns als llargs que dona solidesa al conjunt. Pero sobretot l’herba. Ai, l’herba! Quina precarietat que dona a l’escalada... i no només a un tram concret. A pràcticament tota la via haurem de lidiar amb aquesta incomoditat a vegades al mes pur estil tarzanil. Però no tot son pegues a l'asuntu. La gran quantitat de material, testimoni d’anteriors ascensions, ens permetrà una ascensió combinada amb més o menys predomini de l’artificial en funció de les nostres habilitats. En el nostre cas, la fúria de Solsona, Lluis Parcerises, ens va oferir una master class d’escalada precària en lliure i es va fotre tots els llargs en lliure que malgrat una dificultat de la via sobre el paper més que modesta no crec que ningú es pugui atrevir a dir que estem davant una ascensió trivial.

7 comentaris:

Amadeu ha dit...

Les grans vies ja ho tenen aixó!
A principis dels 8o l'herba encara no habia guanyat tant terreny i l'aeri t'esperava fins les sis...
Felicitats per la via i per aquest delicios post!
Salut!
Amadeu

Parce ha dit...

Olé crack!!! Jo no ho hauria explicat millor, jeje!!!

Cuidat crack, però a la propera tires tu, jeje!!

Parce

nenivan ha dit...

Hola macus,
gracies per la visita.
Amadeu, està bé que comentis aquest aspecte, amb en Lluis ho haviem comentat que abans segurament hi havia més branca i menys herba. Pero bé, en qualsevol cas tots sabem que les vies enlloc de ser quelcom inert, son uns ens organics que van evolucionant amb el temps i això és part de la gracia d'aquest esport. A diferencia d'altres esports, el medi on es desenvolupa, tot i parlar de la mateixa via, sempre és canviant
Lluis, ja t'ho vaig dir: Si haig de tirar jo de primer en aquesta via ja pots comptar que no sortim en el dia perque les martingales, trampes i azeros en geeneral que hagués fet ens haguessin fet anar a una altra velocitat.
Un plaer compartir aquesta escalada . Ens veiem

lit's ha dit...

tot queixes!!! a la penya que fa boulder li mola a fondu la herba... hehehe

nenivan ha dit...

l'herba mola per les vaques o a males per fumar pero quan te la trobes que penja d'una paret se't posa la "gallina de piel"

Anònim ha dit...

nano et vas ESFORÇAR poc a fer la via...el col.lectiu no pot passar per alt una ascenció feta aixis....intol.lerable!!! hahahahahha
des de moia amb amor

nenivan ha dit...

el colectiu d'escaladors mediocres m'ha legitimat l'ascensió pero reconec que l'actitud no va ser la correcta.
Foc als rostolls (i moià té molts numeros de ser el primer)
Cabronàssssssssss
I entrenat una mica ( o fes ioga)