antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 28 de gener de 2014

COSTA BRAVA - Cala Montgó - Punta Trencabraços / Puntada de sota la torre

La punta Trencabraços fa honor al seu nom. Trobo poc probable que qui li va posar aquest nom, potser fa molts anys, pensés precisament en l’escalada perquè aquesta és una activitat relativament recent en aquest indret. Però aquest adjectiu defineix perfectament el tipus d’escalada que s’hi desenvolupa perquè tan en aquesta zona com a la resta de zones que presentem, l’escalada segueix sempre un mateix patró: molta verticalitat tirant a desplom sempre amb molt bona presa, recomanable per a braços entrenats en llargues sessions de rocòdrom i el pitjor dels malsons pels grimpadors especialistes en les tècniques plaques del calcari més gris que hi ha. En aquesta franja de costa va ser on es varen equipar els primers itineraris d’escalada de la zona amb la inauguració d’un petit sector de curtes vies d’escalada esportiva que de seguida van tenir una rapida difusió. Però l’activitat aperturista va quedar frenada a continuació per no se sap que. Amb la genesi de les noves modes al mundillo del climb es va explorar la zona per la practica del psicobloc i malgrat les moltes i recomanables línies d’aquesta modalitat que es varen inaugurar, la zona tampoc va registrar una freqüència massiva d’escaladors. Incomprensiblement, l’escalada clàssica o multipitch mai va tenir la seva cabuda en aquesta paret. I no precisament perquè no reuneixi atributs suficients sinó perquè probablement mai ningú va explorar els diferents panys de paret amb visió adequada. No va ser fins al febrer del 2013 que es va obrir el primer itinerari d’aquesta modalitat. La via Escorpora és la primera via de la paret i per tant la que inaugura l’escalada d’autoprotecció en aquest tram de costa. Cal destacar la ingeniosa travessia que arran d’aigua serveix per situar-se a la vertical del pany de paret més alt de la zona i obrir una de les línies més evidents del penya segat. Poc desprès, realitzem la primera repetició d’aquesta via i el radar que tot aperturista porta permanentment activat no parava de traçar nous itineraris. Fruit d’aquesta inquietud neixen la resta de vies.

1. Homes escalant, dones bonzejant (40 mts. algun pas de V+ aïllat) Primera ascensió el dia 16 de Juny de 2013 per Jordi Bou, Jordi Prat i Ivan Ruiz amb la imprescindible ajuda de l’Albert Soler. Bonica escalada on l’excusa principal de la via és l’estètic mur a l’esquerra de la R1 de l’Escorpora, sempre amb dificultats moderades. Perfectament enllaçable en un sol llarg i per combinar amb alguna altra via. Caldrà dur els tascons, Aliens i Camalots fins el #1.

2. Escórpora. (60 mts. 2 passos de V+) Primera ascensió el dia 16 de Febrer de 2013 per Jordi Tàpia, Bernat Jover i Mireia Jordà. Ràpida i bonica escalada que se’ns farà curta i que és perfectament combinable amb altres vies de la zona. Compta amb alguna assegurança fixa, pitons i pont de roca equipats. Caldrà dur a més els tascons, Aliens i Camalots fins el #3.

3. Nautilus. (95 mts. V+/6a). Primera ascensió el dia 09 de Juny de 2013 per Josep Mula, Laura Piferrer i Ivan Ruiz. Potser la millor escalada de la paret fins el moment ja que ataca el pany de paret més estètic. Oberta en un sol atac sense martell ni expansions fet que demostra la gran proliferació de formes que faciliten l’assegurament i la progressió i on únicament trobarem alguns ponts de roca que serviran per marcar l’itinerari. Caldrà dur els tascons, Aliens i Camalots fins el #3.

4. Xemeneia (25 mts. V) Un sol llarg per l’evident xemeneia que delimita les dues zones de la paret i que creua el L2 de la Nautilus per acabar sortint per una estanya xemeneia de roca mediocre. Portar el material basic d’assegurament i eventualment algun friend gran.

5. Delfin Verde Base Camp (45 mts. 1 pas de V+). Primera ascensió el dia 02 de Juny de 2013 per Josep Mula, Laura Piferrer i Ivan Ruiz. Fàcil escalada que s’encapritxa de l’evident diedre i fissura que trobem a l’esquerra d’aquesta zona de paret. Té dues entrades, ambdues de dificultat similar i que conflueixen a la mateixa reunió on a continuació continua amb un curt llarg per sortir de la paret i on es concentren les màximes dificultats. Es troba completament neta d’equipament però amb el material basic d’assegurament en tindrem suficient.

6. Desconeguda (35 mts. V+) Via d’un llarg de caràcter esportiu oberta de fa temps amb espits de 8mm que es troba en molt mal estat de conservació a causa de la corrosió marina. Es desaconsella la seva repetició. La reunió del cim es fa servir per baixar a la base de les vies d’aquesta banda de la paret. Equipada.

7. Kalamar (40 mts. V) Primera ascensió el dia 14 de Juny de 2013 per Josep Mula i Laura Piferrer. A la dreta de la línia equipada, compartint la mateixa R0 situada en una repissa penjada, s’endevina aquest diedre desdibuixat de formes extravagants per anar a buscar el cim del pilar per una fissura que recorre el seu flanc dret. Ocult a la ressenya. Trobarem alguns ponts de roca, portar material bàsic d’assegurament.

8. Benvinguts al Paradís (55mts, V+) Primera ascensió el dia 02 de Juny de 2013 per Josep Mula, Laura Piferrer i Ivan Ruiz. Bonica escalada que encara els murs més elegants d’aquesta banda de la paret per on més tira però que gracies a les extravagants formes marca de la casa permet una franca progressió i assegurament. El segon llarg ataca l’evident pilar que s’aixeca davant la reunió, també per on més tira. Completament desequipada excepte tres ponts de roca. Caldrà dur els tascons, Aliens i Camalots fins el #3.

Accés: Al final del Carrer Port del Rei de Cala Montgó, que es el primer carrer de pla a sobre de la platja, hi ha una rotonda per aparcar. Cal accedir al camí de Ronda a través d’un petit pas entre el mur d’una finca i una tela metàl•lica i que ens permetrà situar-nos de seguida a sobre les parets. Passada una petita pineda, trobem de seguida una canal que baixa direcció al mar i on trobarem alguna fita de senyalització. Al capdavall de tot de la canal (corda fixa) ens situem a la R0 de la via 1, 2 i 3, ja a sobre de l’aigua. Per a la resta de vies, no cal prendre la canal i continuar uns metres més pel camí de ronda. Cal intuir la situació de les vies i quan creguem convenient prendre la direcció al mar per una zona sense cap camí definit fins al capdamunt de la paret on hi ha les vies 3, 4, 5, 6, 7 i 8. Un cop a dalt, cal buscar la instal•lació de reunió de la via numero 6 i d’aquí fixar una corda o muntar un ràpel fins a un còmode peu de paret arran d’aigua. Temps estimat per ambdós casos, uns cinc minuts.
Descens: evident tot desfent el camí d’aproximació.