antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dilluns, 18 d’agost de 2008

PEDRAFORCA. Cara Nord del Pollego Inferior.- VIA FONT

Oju amb la Font.....!!!!!!!!!!!! La majoria de cordades que ha anat o anirà en el futur a repetir aquesta via molt probablement prengui com a referencia el llibre de ressenyes del massis preparat per en Joan Jover. No es una cosa molt extraordinaria ja que és potser el treball mes divulgat sobre aquest tema i aixó fa que molta gent el prengui com a consulta a l'hora de preparar una sortida a aquesta muntanya. Habitualment la informació recollida en ell és del tot suficient, precisa i fiable i malgrat alguns petits errors que no tenen cap inplicació important és un llibre del tot valid i util; prova d'aixó és la quantitat de gent que el fa servir encara anys després de la seva publicació. O aixó és el que creiem despres de repetir la via Font de la cara nord del Pollegó inferior... O els clássics eren uns maquines sobrenaturals que es fotien els V's fumant-se un Ideales, o som uns nyicris que només sabem escalar les plaques equipades o en Jover no ha fet mai aquesta via... Jo que sé, el cas és que varem triar aquesta via valorant la informació que havia al llibre, buscant una via rapida i assequible que ens permetés una rapida matinal i poder esquivar la pluja de tarda i ens varem trobar una clàssica, no dificil, però si que bastant exigent que va sobrepassar les nostres espectatives preconcebudes abans d'iniciar l'escalada. De fet aquest va ser l'error ja que esperavem trobar una excursió per terreny ajagut i ens varem trobar una via amb cara i ulls. Txungu quan vas amb el cap ple de prejudicis....


A banda de tot aixó, la via és molt maca i d'ambient classic i els que disfrutem de l'escalada interior i de xemeneia en guardarem un bon record. Malgrat el que pugui semblar des de el peu de via, la linia té molts passos de xemeneia i si no disfrutem amb aquest tipus d'escalada ens pot decepcionar una mica. No és el meu cas ja que disfruto enormement d'aquest tipus d'escalada i per aixó, malgrat la decepció inicial degut a la incoherencia amb la informació que duiem, en guardo un grandissim record. Cal destacar per sobre els altres llargs, l'ultim, que surt a l'aresta del cim. Estant a la penultima reunió, la unica equipada (amb dos pitons), tenim la opció de continuar per la evidencia, pel gran diedre-xemeneia que forma tota la via o bé continuar per la via original. Si agafem la sortida directa seguint la evidencia trobarem un diedre de molta més dificultat (V+/6a) desequipat que desentona una mica amb la resta de la via. Jo recomano, que és el que varem fer, seguir per la via original. Les dificultats seran semblants a les que haurem anat trobant a la resta de la via i a més la curiositat del llarg és antologica. De la reunió cal ficar-se a la estreta xemeneia que forma la gran llastra que continua cap a l'esquerra. Un cop arribats al final de la llastra aparentment no hi ha sortida i pot semblar que ens hem equivocat. No és així, caldra sortir a la cara exterior de la llastra per un oportú i estret forat. Un cop a fora cal anar a buscar un curt esperó que ens col.locarà a sobre de la llastra i d'aquí al cim (2 pitons). La resta de la via no necessita gaires comentaris. Els cinc primers metres de la via son potser els mes dificils (V/V+) i a partir d'aquí anirem trobant diversos resalts en xemeneia de IV+/V i mes amunt una zona intermitja de III fins arribar als dos llargs de sortida de la via. En aquesta zona inferior no trobarem gaire equipament (4 o 5 pitons) i haurem de montar les reunions pel que podem apurar els llargs al maxim ja que la morfologia de la via perment muntar reunions a molts llocs. En definitiva, és una via molt classica i recomanable, no dificil pero a nosaltres ens va sorpendre una mica pel fet de no portar una ressenya massa exacta.

2 comentaris:

la padrina va a la font ha dit...

Estic del tot d'acord amb tu, Oju amb la Font! com bé va dir en Pep: no confongueu anar a la Font amb una costellada, podrieu tenir alguna sorpresa desagradable.
Cal saber moure's per vies desequipades i d'un cert compromís. La darrera tirada la millor, la sortida de la llastra,pel foradet, inoblidable.

joan jover ha dit...

Em sap greu si les indicacions de la Font de la meva guia del Pedra donen una sensació excessivament allunyada de la realitat

He fet aquest itinerari en moltes ocasions, fins i tot amb gent que escalava poc, i sempre m'ha semblat que es mantenia dins la tònica del IV. Potser si que a la ressenya hi figura algun III de més, però de V i V+ no n'he trobat mai.

No se, a veure si algun dia que hi torni m'ho miro amb una actitut més crítica

Salut

joan