A la descoberta de noves linies a parets desconegudes.

De El petit tresor

En Xevi buscant la clau del tercer llarg. Navegació per plaques de V a l'inici del llarg.

Ens varem quedar tan flipats fa quinze dies de la paret que ens va descobrir la Eulalia que no hem pogut esperar més temps a tornar-hi. Part d'aquesta bona sensació és sens dubte fruit del factor exploració que té cada sortida a aquest racó del Montsec i augmentat també pels dies que hem trobat, amb la verdor desbordant arreu i els rius i rieres a vessar d'aigua, reconec que quelcom poc habitual al Montsec. Així, com que de vies obertes només n'hi havia una, només ens queda una alternativa i és ben evident: obrir-les nosaltres mateixos.
Després de tants anys esclant junts i compantint projectes, poc necessito per coneixer les intencions d'en Xevi i de seguida vaig saber que el que més li atreia era l'evident esperó que delimita la paret per la seva banda esquerra. A mí em tirava per igual aquesta linia i les plaques centrals pero aquestes ultimes, amb el nostre nivell, i si volem que quedi una cosa ben acabada, implica despenjar-se per dalt i deixar-ho arreglat per disfrutar del mirall de pedra. Més endavant en parlarem... Igualment, de seguida que li varem comentar els plans a en Miquel i l'Eulalia poc els va caldre per que també s'hi apuntesin.
La via comença per l'esperó de l'esquerra de la paret i en un llarg de 40 metres i amb passos de fins a V+ arriba a la evident espatlla que fa la paret a la seva esquerra. Seguint per l'evident diedre que continua per l'esperò fem el segon llarg. 30 metres i IV+. El tercer ja implica enfrontar-se de cara a la placa que neix ben be a la segona reunió i navegant per ella arribem a trobar,a la segona meitat del llarg, un diedre que ens mena a la tercera reunió. Ben llarg aquest: 45 metres i V. L'ultim, sense problemes, resseguix el que queda d'esperò fins al cim, ara ja ben ajagut, amb una escalada de III+ i 60 metres. Ens va molar posar-hi algun que altre parabolt per assegurar certs passos i reunions i conduïr la linia el més recte possible tot i que buscant i rebuscant es pot assegurar completament i amb certa decencia amb pitons i assegurances flotants pero la nostra intenció era que quedés una linia susceptible de ser repetida per una majoria de cordades i no convertir-la en quelcom marginal. El nom i la ressenya haurà d'esperar una mica perque ens em pres la llicencia de considerar aquest sector com un "secretivo" i encara ens queda feina per fer. Evidentment, no pretenem guardar el secret de la ubicació d'aquest lloc eternament i un cop acabem d'obrir les linies que ens em proposat ho publicarem, ho prometo. Només agrair els que aneu seguint aquest blog per l'interés que mostreu sobre aquestes vies i que aquest interés no decaigi quan publiquem la infomació i vulgueu anar-les a fer. De fet, obrim aquestes vies perque la gent les repeteixi i ens poguem anar retroalimentant entre tots la flipada per l'escalada.
I com que el cap de setmana era llarguet i la motivació continuava ben alta, vaig tornar a quedar amb l'Eulalia, en Jordi (un saludu) i la Judit per començar a mirar-nos les plaques centrals. Crec que sortiran uns llarguets prou macus d'escalada equipada. Ja varem deixar bastant enllestit la part de dalt de tot. Potser el proper dia que tornem ja tindrem una altra via al pot.

De El petit tresor

La Eulalia acabant el primer llarg. Aixó pinta bé.

De El petit tresor

La essencia de la obertura de vies. Escalis més o menys i la via quedi més o menys guapa el que està clar és que sempre aniràs carregat fins els collons.

De El petit tresor

La Eulalia obrint l'ultim llarg

De El petit tresor

De El petit tresor

De nou al cim