El primer cop que em varen parlar de l’Stromberg del Gorro ja em va donar bon feeling. Jo mai havia sentit a parlar d’aquesta via i en Miquel Perez me la va recomanar fa poques setmanes durant un sopar on el monotema d’entre tots els comensals va ronda exclusivament entorn del climb. En una associació rapida d’idees de seguida vaig relacionar el nom d’aquesta via amb la passió que tenim a casa per les andròmines antigues i la imatge d’un dels cotxes més emblemàtics de Citroen em va venir al cap. Per tant, al cap de poques setmanes érem al peu de via per repetir-la. No ens podia defraudar, entre la recomanació d’en Miquel (sempre encertada) i la implicació emocional amb el nom el tema pintava bé per força. Varem poder coordinar una sortida d’aquelles de guais, cinc tios dins un cotxe amb una paret comuna i poques ganes de passar-les putes, buscant la bona roca, la temperatura ideal i la línia més estètica. Ens repartim en dues cordades: en Xevi i el seu germà Jordi s’en van a la Magic Line i en Miquel Vilaplana, en meu germà Carles i jo a l’Stromberg, dues línies molt semblants pel que fa a llargada, dificultat i logistica que ens permetrà escalar simultàniament i amb una mica de llet poder-nos dir les parides que tan ens molen d’una via a l’altra.
La Stromberg, efectivament no em va defraudar. La roca es de putissima mare, molt erosionada, amb uns bolos Rigleros que flipes gens habituals a Montserrat. És bastant vertical pero amb la bona presa que hi ha i amb reequipament a càrrec de l’orquesta Parabolt això no resulta un problema, al contrari, contribueix a poder centrar-te en gaudir de l’espectacle. A més, bastant ombra durant tot el dia. El que deia, de guais. L’únic pas una mica menys guapo és a l’últim llarg que hi ha un pas de bloc de 6a enmig de les rampes ja fàcils que ens menen al cim. Però tampoc li farem ascus....
Després d’aquesta escalada i mentre esperàvem a en Xevi & Co. que acabessin la Magic Line ens anem avall per mirar de fer alguna altra via i arrodonir la jornada (i es que últimament amb una sola via ja no en tenim prou joder...). Ens decidim per una via oberta no fa massa temps paral•lela a la Estasen ( o com la coneix la majoria de la gent: aquella ferrada per baixar del Gorro): la Bohemian Rapsody. Res a veure amb la Stromberg: una escalada de finura Montserratina com diria el Picazo, un 6a plaquero assegurat mínimament amb espits del 8, seguint la lògica de la roca i assegurant allá on la paret permet parar-se per posar una xapa; la via ha set previsiblement oberta per baix i això es nota. Em pensava que ja no s’obrien vies d’aquest tipus, que la gent volia parabolts a mansalva i pocs problemes. Va ser una agradable regressió al passat... El primer llarg això, un 6a de finura i assegurances justes, segon llarg de IV+ i assegurances encara més justes i al tercer ens anem cap a la via del costat que sembla tenir un final molt més guapo, un pas de bloc de 6a i fins al cim del Gorro, aquest ja més ben assegurat. En definitiva, una bona alternativa per combinar de baixada del Gorro i en general una bona jornada d’escalada i disfrutada per nosaltres.
No ho he comentat pero primer varem anar a esmorzar a Monistrol que si no la mare em renya perque sortim amb la panxa buida.
El primer llarg, la bona roca i la bona presa permet forçar el rotpunkt.
Aquestes dues ultimes ja és a la Bohemian Rapsody
2 comentaris:
Veig a la foto del bar que triomfen les RockTopos, ja, ja, ja... s'ha acabat anar a vista, ja, ja, ja!!!
Li tinc ganes a la Stromberg, però em fa mandra pujar per fer aquesta via, a veure si trobo alguna combinació bona i cau aviat...
A tibar-li fieres!!!
PD: Hem de fer una trobada al Far i passar tots pel llarg de 7a i la pertinent sessió de fotos... és que em fa vergonya amb tanta gent mirant, i així "mal de muchos consuelo de mohawks" :P
Osti nano, quina observació, jo ni m'he n'havia adonat. La veritat és que aquestes guies estan molt bé, del rollo supertopo d'en McNamara made in USA, molts utils, amb molta informació en poc espai.
Hi ha gent que es fot un redbull per anar a tope pero nosaltres preferim la fritanga. Excepte el dia que anem a fer una xemeneia tipus Santacana o Haus que hi anem amb l'estomac buit, per si dacas...
La Stromberg mola molt i la pots combinar amb moltes altres vies del Gorro que et pillen de baixada tipus Opera Prima o alguna altra d'aquesta vessant. De fet la Bohemian es troba en aquesta banda de la muntanya.
Si vols anar al Far no dubtis en dir-m'ho i ens ho anem a mirar. Jo et dec una vista als sectorillos del Maresme, encara ho tinc al cap nano...
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada