antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

divendres, 5 de juny de 2009

Esquivant la calor a la Xelo Bam de Narieda

De Xelo Bam

La intenció era una altra, pero amb la calor que es preveia vam haver de buscar una alternativa més fresqueta. La idea inicial era fer alguna viota a la cinglera dels Esplovins aprofitant aquests dies tan llargs que tenim, amb hores de sol al maxim per escalar i evitar alguna sortida per cames enmig dela foscor. Pero la calor ens va fer canviar rapidament de plans. Diuen que l'home és l'unic animal que ensopega dos cops a la mateixa pedra i es prou cert pero més d'una pringada a ple sol, sense aigua i deixant-te la pell a les regletes et fa, com a minim, plantejar-te depen de quina ascensió durant els mesos de calor. Aixó no vol dir que n'haguem aprés, més haviat al contrari, segur que tornerem a pillar amb alguna escalada a ple sol i ens tornerem a repetir per enesima vegada que no hi tornarem pero aquest finde com a minim la varem encertar.
Al tema. Que al final varem decidir continuar Segre amunt a buscar la ombra de la nord de Roca Nariada, de les poques parets del Pre-Pirineu on encara pots evitar el sol. La via ja feia temps que la teniem en ment i sabiem que qualsevol dia podia caure, nomes era questió de paciencia, la Xelo Bam. I per que ens varem plantejar de fer-la si feia tants anys que estava oberta, doncs perque algú ens havia dit que valia la pena i l'havien REEQUIPADA!!!!!! Un altre cop amb el mateix tema, putus parabolts, sembla que no sapiguem escalar sense ells. Espero que quan siguem vells i expliquem les nostres asanyes de joventut sobre escalades assegurades amb parabolts i els nostres nets no sapiguen ni que son ens puguem fer els grandes perque el que és ara per ara aixó no impresiona a ningú.
Ja m'he tornat a desviar del tema, total que varem anar a fer la Xelo Bam i com nosaltres, varen tenir la mateixa idea quatre cordades més, festival! Per sort, el bon rollo que hi havia a cada reunió va fer una escalada molt entretinguda tot i que una mica lenta. Varem coincidir amb l'Albert i la Marga que varem coneixer a la Dent d'en Rosell i ens varem intercanviar unes afotos d'aquella escalada. Sort que l'Albert es va quedar amb els nostres caretos que si no no els haguessim conegut.
La via efectivament és bastant guapa i llarga. A la primera meitat, fins als llargs facils del mig, practicament està equipada i es pot passar amb el que hi ha posat: algun parabolt, ponts de roca i pitons tot i que es pot assegurar amb altres coses. El tema canvia al llarg de 6a que es un diedre molt guapo i amb només un pitó. Aquí si que haurem de treure l'arsenal i començar a assegurar-nos convenientment. Té una sortida del sostret de dalt, el crux del llarg, que és molt guapo. A partir d'aquí ens trobem el llarg d'artifo, sense problemes i algun altre llarg que caldrà posar alguna cosa pero sense complicacions. La roca, no cal dir-ho, molt bona. Es passa amb un joc pelat de tascons, els aliens i el Camalot lila, verd i vermell.
El descens es una mica més complicat d'explicar i ja se m'han acabat les ganes d'escriure, ens varem aprofitar de la explicació de la via i del descens del blog dels kutreescaladors i ens va anar de conya, allà la trobareu.
Un cop a baix varem anar a fer una Cocacolota al Bar Tahussà amb els amics retrobats durant aquesta escalada i un cop allà, sorpresa també ens varen trobar en Miquel Casas i en Pep Musacs, amics de la plana, i que també voltaven per la Narieda. I es que al final som quatre gats els que escalem...
De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

De Xelo Bam

Les fotos ens la va tirar la Marga que duiem a davant. Saludus....

1 comentari:

Gatsaule ha dit...

És boníssima aquesta via, encara recordo com la vam disfrutar fa un any....

Clar que la baixada ja és tota una altra cosa!