Aquest finde volíem alguna cosa diferent a l’habitual. Volíem poder tibar-li sense problemes i forçar el lliure i l’on sight al màxim sense haver-te de preocupar per seguir l’itinerari o buscar algun lloc per autoprotegir-te i a més poder anar ràpid perque la meteo apretava per la tarda. Pero com que la cabra siempre tira al monte, anar a fer esportiva a qualsevol rostoll no ens motiva gens i per tant havia de ser evidentment una via llarga, en una paret mes o menys emblemàtica i amb una marcada reminiscència d’escalada clàssica i que tingues un grau que no es desfasés massa, que el poguéssim fer, vaja. No demanem res, tu. Al final, com que afortunadament al nostre pais tenim tantes opcions pel climb, la varem trobar a la Paret de l’Aeri i complia perfectament amb les nostres espectatives: La Fragel Rock.
Resulta que es la germana petita de la Easy Rider. O la gran, depèn de com es miri. I no perque vagi paral.lela a aquesta, que també, sinó perque el tipus d’escalada és molt similar, potser més dificil de grau pero a la vegada més ben protegida, obligant-te a navegar per les plaques de la cara nord buscant el millor camí i fugint de la evidencia marcada per la linia de xapes. Igual que la Easy, es va obrir per sota i aixó es nota. Busques la evidencia de la roca, i aquesta et va guiant cap allá on es permés de parar per posar alguna xapa i entremig, l’aventura: alguns alejes considerables, navagació per la roca buscant la clau per encadenar el llarg i havent de currar-t’ho per que les cordes corrin bé. Quins ouets que té en Salva obrint per baix, en solitari i amb el taladre a l’esquena.... El cas és que malgrat ser una via full equiped manté la essencia de la escalada classica, ja no per la manera en que es va obrir, sinó per tot aixó que em comentat.
Comença uns metres a la dreta de la Easy, superant un pedestal amb una corda fixa i d’aquí amunt ens espera un llarg de 45 metres de completa finura montserratina. Un 6b que obliga a utilitzar més el cap que els braços i que varem poder encadenar on sight. A partir d’aquí, la morfologia de la roca canvia i enlloc de ser tan llisa com al primer llarg, la trobem ben erosionada amb unes preses bastant bones. El segon llarg, una placa de 6a ben vertical pero amb bones preses continua amunt. A continuació trobem uns llargs facilets de V/V+ que ens duen fins al jardinet de dalt de tot on es creua amb la Easy. Els dos llargs restants, també molt guapos, van per les plaques que hi ha a la esquerra de l’evident esperò dels llargs de sortida de la Easy Rider. Aquí la dificultat torna a ser alta: un primer llarg de 6b+, pas de bloc a l’inici i aguantar fins a la reunió i un segon de 6c de bastanta continuïtat i un pas dificil al mig pero, aquí si, varem fer l’A0 de rigor. Tants metres forçant el lliure i anant a vista et deixa bastant cansat.
Des de la perspectiva que teniem des de la nostra via cap a la Easy Rider varem veure que la nova via que han obert al costat d’aquestes en record d’una companya caiguda per aquí, i que no recordo el nom, ha matxacat per complet els primers llargs de la Easy Rider. La creua pel primer lloc que troba i des de la primera reunió de la Fraguel tens una imatge de una placa plena de xapes que no saps distinguir quina es una i quina es l’altre. Més amunt, aquesta via s’apropa a la Fraguel excessivament i li resta caracter perque la roca s’acaba. No entraré en les motivacions que varen empenyer a obrir aquesta via, que segur eren ben nobles, pero la feina que s’ha fet es, com a minim millorable. La Easy Rider no es mereixia ser trepitjada d’una manera tan flagrant i el fet d’estar ficada amb calçador entre aquestes dues, el que s’ha aconseguit es que totes tres quedin ofegades en el poc espai que hi havia. Almenys que ens serveixi a tots per aprendre’n per un altre cop. Evidentment, no tothom ho veurà així pero aquesta és la meva opinió.
1 comentari:
La veritat es que vau escollir una bona via l altre dia, com nosaltres que estavem fent la easy i vam servir de models.
Quant demane per les fotos jajajajaja
Tatit13@hotmail.com
Molt interaessant el vostre blog, el fare servir de guia en mes d una ocassio.
Fins la propera David
Publica un comentari a l'entrada