Crònica de dos caps de setmana d’escalades:

De escalades a osona

Al tercer llarg de la via de l'Equipo A al Morro del Quer, escalades Osonenques al 100%: roca txunga en un entron guapissim.

Se m’acumula la feina i això fa que em retrasi en la publicació de la ressenya de les nostres grans asanyes setmanals. Fa ja més de una setmana, fa dos dissabtes, varem quedar amb en Xevi per anar a Montserrat. Els plans inicials els varem haver de refer just al pàrking de Santa Cecilia perquè les pluges habituals de tarda i una ressaca bastant important per part meva ens va obligar a canviar la idea inicial. Varem decidir buscar alguna via més aviat curta i que tinguéssim garanties d’acabar-la per la meteo i en tot cas llavors fer-ne una altra. Varem acabar triant la Perez Verges del Cavall, una petita gran clàssica. Els dos llargs inicials, a sota la berruga, surten bastant en lliure i a vista però molt collats per nosaltres, 6a molt i molt fi, forçant algun tram original de Ae. A sota la berruga es supera en Ae però el tram on es separa de la travessia de la Gam ha saltat una xapa i això t’obliga a aplicar l’enginy per passar còmodament o la força bruta per superar-ho d’una forma no tan elegant. Fins al cim de la berruga sense problemes combina el lliure i l’artificial. La via es va reequipar molt encertadament fa uns anys amb espits tot i que es varen conservar moltes de les Pes d’expansió originals. Amb unes quantes cintes i els estreps per la zona de la berruga es passa sense problemes.
Baixant al coll del Cavall varem aprofitar les circumstancies del dia per repetir una altra clàssica que cap dels dos tampoc havíem fet: la GAM, que recorre la fissura paral•lela a la via normal. Es travessa per sota de la berruga amb un tram en origen de Ae però que ara es pot forçar bastant en lliure fins ben be arribats a la reunió on es complica el tema. La reunió es molt espectacular, completament penjada a l’inici del diedre i amb tot el pati que s’obre cap a la cara nord a sota els peus, molt guapo. La gracia de la via, el díedre que recorre la berruga conserva encara tot l’encant de les clàssiques d’època, la roca hi és bona i amb el material que hi ha emplaçat es pot passar tot i que es perfectament possible de reforçar qualsevol pas.

De perfil

Al primer llarg de la Perez Verges.

De perfil

Travessia de la Gam

I baixant per la canal del Cavall encara varem tenir ganes de provar el primer llarg de la via l’Enigma del Cid no se que, un 6a que concentra totes les dificultats a les dues primeres xapes, o sigui colladissim, i que ens va sortir a vista. Total, que al final ens varem fer un fart d’escalar en contra de tot pronòstic.

De perfil

Al cim del Cavall

El diumenge varem quedar per fer una matinal amb en Miquel Vilaplana, en Parrella i l’Aran i aprofitar per ensenyar-los el sector del Morro del Quer a Sant Quirze. Sempre em mola portar a gent a escalar aquí per que em dona molta satisfacció veure com disfruten en vies que has obert tu mateix i que la feina i esforç que hi has dedicat no ha set en và. En Miquel i jo ens em varem anar a fer la de l’Equipo A i en Parrella i l’Aran a provar la flipant fissura del primer llarg del Damocles impertorbable i la Cola Jet. Una matinal molt guapa sobretot per gaudir del paisatge d’aquest lloc tan màgic per mi i els que el descobreixen per primera vegada de seguida en queden enamorats.
I aquest finde no vaig poder quedar amb en Xevi, que ja es estrany, bàsicament perquè ell escala el dissabte i jo m’ho vaig haver de muntar per diumenge. Vaig quedar de nou amb en Miquel Vilaplana i amb en Manel Orbai per anar a la cara nord d’Agulles. Les propostes eren variades però al final varem optar per la Bages 40 aniversari o alguna cosa així. Molt artificial equipat en roca no massa bona i que en quatre llargs supera la muralla nord per la zona de les Sabines. Varem combinar-la automàticament amb la xemeneia Santacana també de les Sabines (aquesta molt clàssica i guapa) i en baixant amb la Drakkar noir, tot això sense descalçar-te els gats. I és que Montserrat té tantes alternatives que dedicant una vida sencera a escalar exclusivament aquí no les acabaries.

De Resenyes

De escalades a osona

De escalades a osona

De escalades a osona

A l'Equipo A del Morro del Quer