antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dijous, 17 de juny del 2010

Valentin Casanovas a la Paret de l'Aeri. Una experiencia gratificant pero dolorosa pels meus desentrenats barços.

De Valentin Casanovas - Montserrat

Feia temps que no havia pogut fer una sortida com cal, que em deixés extenuat de debò i en conseqüència, que la satisfacció per l’activitat durés unes quantes setmanes. Tot i que estic en una forma física de pena degut principalment als llargs períodes d’inactivitat que han vinguts implícits amb la paternitat, quan en Miquel Vilaplana em va comentar que volien rodar un petit documental a la Valentin Casanovas de la paret de l’Aeri de seguida em vaig apuntar a la moguda, tot i sabent que el més probable és que no estigués a l’altura de les circumstancies. La motivació era màxima però a la vegada les pors, precisament de no poder complir amb les expectatives, em varen fer dubtar fins l’últim moment. Inclús, tot controlant la meteo entre setmana, un petit bri d’esperança em va fer creure que podria quedar alliberat del compromís que havia adquirit amb en Miquel sense haver de buscar disculpes increïbles ja que la jornada, d’altra banda tan ben planificada, quedaria en un no res a causa de les pluges que es preveien sobretot a partir del migdia. Finalment, la meteo ens va respectar, cal dir que contra tot pronòstic i amb sorpresa de tothom, i es va poder acabar la via i la feina que s’havia previst.
La logística va ser important amb equip de rodatge a l’inici de la via i al final despenjant-se des del cim de la paret i la cordada, composta pel mestre AGP, l’amic i millor escalador Juan Ortiz i jo entremig filmant aquests dos grans paseantes de las paredes. Sobre la via no sé si cal dir res que no s’hagi dit ja, que és molt guapa, una clàssica de dificultat, imprescindible... però si que és important dir que cal estar en molt bona forma física ja que a la pròpia dificultat tècnica que porta implícita qualsevol escalada a Montserrat cal sumar-hi la verticalitat de la gran paret de l’Aeri i la seva llargada. Jo mateix vaig pagar cara aquesta manca de forma física fins a l’extrem de trobar-me a l’inici de la bavaresa amb els braços enrampats sense poder fer el més mínim moviment. A partir d’aquí, la meva escalada a la via es va convertir en una arrossegada miserable amb una lluita a partir de llavors per sortir per dalt i sense poder disfrutar dels últims llargs de la via. No cal dir el ridícul que vaig haver de patir davant aquests dos grans mestres que es repartien els llargs alegrement i sense aparentment cap esforç com si estiguessin en un ball de festa major ple de dones i ells fossin els únics mascles de la sala amb la única feina de triar la parella de ball més maca.
Això si, de l’escalada en vaig treure moltes lliçons, tan pròpiament relaciones amb el tema escalatori com de la vida mateixa perquè és impossible compartir una escalada amb dos grans mestres i no aprendre res.
De Valentin Casanovas - Montserrat

Gairebé 300 metres de via en una sola foto.

De Valentin Casanovas - Montserrat

De Valentin Casanovas - Montserrat

Fotos cedides per en Miquel Vilaplana. Si m'en passa més ja les aniré penjant.

10 comentaris:

Mohawk ha dit...

Buuaaaa!!! Felicitats, sols per pujar-hi... jo encara la tinc mitificada i no m'atreveixo....

Per cert, com estan les xapes de l'Ae, n'havia petat alguna, no?

Au, a tibar-li crack!

Mingo ha dit...

Moltes felicitats. Per cert la filmació és possible veure-la?

nenivan ha dit...

merci nanus, pero la veritat es que no estic massa satisfet amb l'estil de l'escalada, per aixó si mai voleu anar-hi compteu amb mi. Aixó si, deixeu que m'entreni més...
Les xapes no estaven malament del tot. El tipic Ae que pots trobar a moltes vies de Montserrat, amb molts passos allunyats pero d'anar fent... Aixó si, a l'AGP se li va arrencar una xapa, el forat que va al buril es va estripar com una llauna de sardines... Son coses que pasen...
Mingo, de moment la filmació no es pot veure perque falta acabar de filmar alguna cosa i sobretot l'edició. De seguida que estigui acabat ho publicaré al blog.
Fins aviat i saludus

TRanki ha dit...

maCA VIA....

iNTERESSANT AIXÒ DE FER-LA AMB EL AGP...

Salut bow!

Anònim ha dit...

Les darreres informacions eren que havien petat uns quants burils deixan passos de lliure molt obligat o artificial delicat:
http://www.caranorte.com/foros/read.php?28,10929,10929#msg-10929
i
http://www.caranorte.com/foros/read.php?28,12092,12122#msg-12122

Com vau passar? com ho vau trobar? com ha quedat el pas amb lo que li va petar l'AGP?

Merci!

nenivan ha dit...

Els Ae's no em varen semblar molt cutres, hi ha alguns parabolts i molts burils pero em varen semblar en bastant bon estat, una mica allunyats que t'obligaven a posar-te a ultims d'estreps i a vegades una mica més i tot pero en relatiu bon estat. Com ja he dit, com podria estar molts Ae's de Montserrat. Amb una petita antena es soluciona el tema dels alejes i avall...(etica zero, total és Ae i sempre ho he considerat un tramit entremig de la propia via...) No crec ni que s'acosti a l'estat que comenten que hi ha a la Anglada Cerda de l'Aeri per exemple.
Per la xapa petada cap problema, no deixa de ser una curiositat, casualment va ser una xapa on al mateix costat hi ha un parabolt i tot i així, s'acaba de treure la xapa i es posa una recuperable, que per cert se n'han de portar tres o quatre.

nenivan ha dit...

Per cert, oju en la informació que dono, anava de segon i des d'aquí la perspectiva de les coses es veuen diferent.
Ara bé, si voleu assegurar el tema ja ho he dit, una antena i arreglat: és AE!

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Jà!, jo ja la vaig tatxar al 93..., i per poc que pugui, no ho torno!!

nenivan ha dit...

Home la via és molt guapa i amb entrenament s'ha de disfrutar a fondo. Reconec que en aquesta ascensió no ho vaig passar massa bé pero amb entrenament, tan sols de fons fisic, ha de ser una canya...
fins aviat

Miquel Vilaplana Abadal ha dit...

Lo important és participar, encara que sigui patint i practicant els treballs verticals.