antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 11 d’agost de 2010

Al fresco...

De Montserrat- STAE de la Paret de Sta Cecilia

Afortunadament aquestes ultimes setmanes he tingut més temps per escalar que per escriure. Això ho considero un estat temporal de gracia i cal aprofitar-ho perque amb la recent paternitat pots trobar-te emmig del desert en qualsevol moment. Així, i a banda de la memorable escalada a l'Spigolo Sud de Ansabere, varem poder repetir la STAE de Santa Cecilia a Montserrat que ens va agradar moltissim. Classicorra i variada a més no poder: diedres super guapos, plaques com les millors, xemeneies i recorregut intel.ligent i variat fins a superar tota la muralla nord.
De Montserrat- STAE de la Paret de Sta Cecilia

De Montserrat- STAE de la Paret de Sta Cecilia

De Montserrat- STAE de la Paret de Sta Cecilia

De Montserrat- STAE de la Paret de Sta Cecilia

De Montserrat- STAE de la Paret de Sta Cecilia

De Montserrat- STAE de la Paret de Sta Cecilia


També varem poder fer el partir de tornada a casa i ens escapem un parell de vegades al Morro del Quer, primer amb l'Oriol i després amb en David Barceló. Feia dies que no pujava al Morro i ja en tenia ganes. És el que ens passa als enamorats d'aquestes contrades: no cal pujar a escalar, tan sols arribar a la punta del Morro i veure la vista ja val la pena i reafirma encara més el nostre enamorament.
Varem fer la Colera Divina i Cola Jet amb l'Oriol i el Equipo A amb en David. No hi va haver sorpreses perque ja sabiem el que anavem a fer: escalades osonenques amb roca marca de la casa i entorn a un nivell superior.
Aprofito per recuperar les ressenyes de les vies. Les penjo més avall.
De Morro del Quer- Via Cola Jet

De Morro del Quer- Via Cola Jet

De Morro del Quer- Via Cola Jet

De Morro del Quer- Via Cola Jet

De Morro del Quer- Via Cola Jet

De Morro del Quer- Via Cola Jet

De Morro del Quer- Via Cola Jet

De Resenyes

De Resenyes

De Resenyes


I encara, aquest ultim finde com que no estava del tot recuperar de la flagelació que em va suposar l'Spigolo, el vaig dedicar a fer una excursioneta matinal. Aprofitant l'avinentesa, vaig dedicar el dia a anar a recuperar un diposit de material que tenia al Gra de Fajol petit, a la zona de Coma de l'Orri, des de feia 2 o 3 anys quan vaig començar a obrir en solitari una viota en aquesta paret. Com que pujar fins allà tot sol amb tot el material (taladre inclòs) era un conyasso del quinze vaig decidir deixar pitons, parabolts, martell etc allà dalt amb la intenció de tornar durant uns quants caps de setmana consecutius i acabar la via. El cas és que la falera es va esbaïr en tan sols uns dies i el material es va quedar allà amb la unica companyia dels isards a l'estiu i la neu a l'hivern. Després de tan de temps, i malgrat les precaucions que vaig pendre perque les inclemencies meteorologuiques l'afectés el menys possible, el material va quedar bastant guapo i aquesta setmana m'ha tocat rascar de valent amb paper de vidre i antioxidant l'oxid acumulat. Aquesta excursió em va agradar molt perque en una muntanya tan trillada com és el Gra de Fajol Petit encara pots trobar racons per on no passa mai ningú excepte els cabirols i em va servir per rememorar aquells estius de descoberta que varem passar amb en Pep Dot i en Xevi obrint la via del Nyicris. Una maca integral, una cursa de muntanya que ens permet escalar la llarga vessant de Coma de l'Orri del Gra de Fajol Petit enllaçant diverses parets superposades i acabant a la ara famosa paret del Gneis gracies a les vies que es varen obrir per les atractives plaques que van per ambdos costats del diedre que segueix la via dels Nyicris. Aprofito per recuperar la ressenya i una foto amb tot el recorregut d'ascens i descens. La canal de descens també pot servir per pujar al cim del Gra de Fajol per una via diferent a les classiques amb grimpadeta inclosa.
De Resenyes

De Resenyes