antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dijous, 7 d’octubre del 2010

Escalada iniciatica als misteris de la vertical.

De Primera escalada a Montserrat de l'Albert

Tot just feia quatre dies que li havia regalar el talabard, aprofitant l’avinentesa i la il•lusió del seu naixement, i avui ja el duem a escalar a Montserrat. Podríem divagar extensament sobre la relativitat del temps i la seva frugalitat però això ja ho han fet els grans filòsofs i altres predicadors de capçalera. No cal perdre el temps discutint sobre el temps. El cas és que la percepció del temps és diferent en funció dels moments que hi vius i cal dir aquests anys m’han passat realment molt ràpid. Deia que no calia divagar sobre el temps i ja ho estic fent....
Total, en Pep em proposa una activitat que feia anys que em preguntava quan la duria a terme. Portar a l’Albert a descobrir la muntanya màgica i a la vegada començar a ensenyar-li els grans plaers sentimentals i emocionals que hi ha darrera de l’activitat escalatoria i que és impossible de sentir a través de la descripció verbal i/o gràfica: cal lligar-se una corda a la cintura per captar i entendre el que sentim cada finde i que ens fa estar tota la setmana en vetlla esperant que es repeteixi de nou aquest moment màgic, ficant-nos en una espiral, o cercle viciós, on la set d’aquests feelings no s’acaba mai, una bestia endormiscada que a mesura que vas alimentant va tenint més gana.
De Primera escalada a Montserrat de l'Albert

Decidim triar una via de Love Climbing (un saludu als Daltons i al seu profund estudi sobre la escalada easy life) i aquesta decisió ens duu a prendre el funicular de Sant Joan i, tot passejant, arribar-nos a la cara sud del Gorro Frigi a fer alguna de les vies que hi ha per allà. 4 llarguets, fàcils, equipats i arribant a un cim emblemàtic de l’escalada a la Muntanya. Una bona iniciació per encendre l’espurna que tots alguna vegada, ja fa temps, varem sentir que s’encenia dins nostre i que amb el temps es convertia amb la perversió vertical.
El temps ens acaba donant les respostes que busquem i una vegada ens és donada la solució a les qüestions que ens plantegem, se'ns creen noves preguntes multiplicades exponencialment (defectes o virtuts de la condició humana) fet que ara em qüestioni quan de temps tardaré jo a portar a l’Arianna a fer aquest camí iniciàtic als misteris emocionals de la vertical.
De Primera escalada a Montserrat de l'Albert

De Primera escalada a Montserrat de l'Albert

Al mes pur estil Pedricero de Josechu Jimeno

De Primera escalada a Montserrat de l'Albert

Un crac....

6 comentaris:

llembresku ha dit...

Ei nanos! Ha de fer una il.lusió tremenda que arribi el dia de la primera escalada del fill/a. Els que tenim la sort de ser pares i a més escaladors, desitgem molt aquest moment. No em puc ni arribar a imaginar com serà aquest dia!!! Moltes felicitats!!!!

nenivan ha dit...

Completament d'acord. Tot i no ser el meu fill em va fer una il.lusió de mort només de pensar que un dia portaria a la meva filla.
L'escalada,més enllà del fet esportiu, és una activitat introspectiva pero que en un moment o un altre t'agrada ensenyar i compartir els grans plaers que ens proporciona. Si a més o fas a un fill...
Saludus

LES PAUL ha dit...

BUUUF!!!!
les fotos són genials i el campió està "en su salsa" no? Quina edad te? els meus ja m'ho demanen sobretot la gran i de moment ja ha fet algo peò no tant tieso! Desprès de l'escalada uns les birres d'altres el suc tot està be! felicitats!

Unknown ha dit...

Gràcies per la crònica Ivan.
Pel qui ho demanava, l'Albert té 5 anys i mig. I ja fa més de 1 any que ha provat el rocòdrom, i potser hi ha anat 8 o 10 vegades. El que no havia fet mai és una via de varis llargs. Aquesta via era la "Joan Marc" i el grau era III. Però la propera ja tindrà algun pas de IV.
Fins aviat i ens veiem en algun cim,
Pep i Albert

Unknown ha dit...

Sou molt bons tots tres
Felicitats!
i un visca per l'Albert.
Carme i Santi

Anònim ha dit...

Ei, molt bé! m'ha fet molta gràcia veure l'Albert enfilar-se a una agulla de Montserrat.

Salutacions!

David