Descobrint vies desconegudes ben properes. L'Ecològica del Vermell del Xicarrò.

De Montserrat - Via Ecologica

Una vegada fetes les vies més recomanables de la vessant calenta de Montserrat poques opcions queden per aquest dies de tan fred. O repeteixes alguna via que ja has fet (si ho puc evitar millor), o et fiques a algun rostoll (perill de mort assegurat prèvia experiència de la més miserable vida de porc senglar), o esperes que obrin alguna cosa que encara valgui la pena (poc probable excepte increïbles excepcions) o................ et deixes recomanar una via que desconeixies i que pot tenir opcions de ser una canya.

Baixant de la Rosa d’Abril amb en Pep, em va parlar de la via Ecològica al Vermell del Xicarró. No havia sentit parlar mai d’aquest itinerari potser perquè es troba a l’extrem més allunyat d’aquesta paret i hi has d’anar expressament. El cas és que en Pep tampoc la coneixia fins no feia massa i em va comentar que hi havia anat feia poc amb un dels aperturistes que volia reequipar alguna reunió o alguna cosa d’aquestes. Es veu que al tiu li va molar molt i com que sap que a mi també m’agraden aquestes clean routes em va passar la ressenya i quatre explicacions.

Al cap de setmana següent enganyava al meu germà perquè m’hi acompanyés. Em mola sortir amb ell perquè a banda de riure tot el matí, parlar de dones constantment i intercalar algun comentari de refinat gust escatològic per finalment rematar-ho comentant les misèries familiars (principalment gens alopecics que alguns esquiven i altres no), el puc ficar a bastants fregaos amb la garantia que ens en sortirem. El paio no escala ni res, però tan li fa que sigui una via en lliure, d’artificial, anar a equipar, picar gel... La seva mentalitat és “tu tira que jo ja vinc al darrera”.

De Montserrat - Via Ecologica

Vaig tenir bastanta feina per preparar aquesta sortida perquè reunir 3 jocs de friends no és cosa fàcil. Amb els que tinc a casa, entre Camalots i els viejunos Wild Country rígids sumo dos jocs, però com passa al iosemite, “allí donde pone dos juegos, lleva tres”, que els masters són molt bons i passen sense assegurar-se massa. Empaito en Xevi perquè em deixi el seu joc de Cams i li sumo a més el numero 4 que també el portàvem duplicat. Al final, entre els tres jocs, els fissurers, els Tricams (aquests no fallen) i demés ferralla portàvem uns armaris que devíem fer el nostre cante anant a escalar a una zona tradicionalment esportiva.

La via no és molt llarga però laboriosa un rato. Només fem el primer llarg perquè un atac inesperat i traïdor de desmotivació repentina ens va punxar a la zona del cervell que controla les emocions, però en varem tenir prou per amortitzar el matí. Aquest primer llarg és molt guapo, completament clean i amb una sortida en lliure per arribar a la reunió que acaba d’arrodonir el llarg, tot i que es pot combinar entre el lliure i l’artificial al gust. Mola portar les peces petites i mitjanes i deixar les grans a terra; un cop a la reunió es remunten per fer el següent llarg. El segon llarg, que ve a ser el guapo, encara es veia més laboriós. La sortida és delicada perquè surt per una laja que fa plorar. Per la fissura de l’esquerra es veia color però per la de la dreta donava la sensació que s’havia d’obrir com una porta. A dalt peces gordes a manta, el soste per flipar i finalment sortida cap a dalt. Una via hammerless de A3 de l’any 80 (C3 en dirien ara; visionaris???????) poc coneguda i força recomanable

De Montserrat - Via Ecologica

El segon llarg al detall.

De Montserrat - Via Ecologica

De Montserrat - Via Ecologica