De Montserrat - Via de les Cabres amb l'Espurner |
Estava jo tan panxo a ca l’Anna fotent-me un pambtomaquet i llom que em trobo, entre altres habituals, amb l’AGP i procedim a comentar la jugada de rigor. Li explico que avui no tinc masses expectatives de triomfar ja que tot venint cap aquí des de la Plana de Vic no ha parat de ploure tota la estona i a més he vingut amb la única companyia del Soloist amb la vana esperança de poder enfilar-me per alguna aresta Brucs que s’hagi assecat amb els primers rajos de sol que tot just ara comencen a sortir. El tiu, que coneix tothom, em diu que no em flipi amb solitàries i que me’n vagi amb uns compis que ha trobat també al bar i se’n van a escalar, que ja me’ls presenta. Pos fale, en Lluis “Espurner” i la Lourdes no tenen cap inconvenient a donar-me un cap de la seva corda per lligar-me i accepto sense mes dilacions. Al final de la jornada descobreixo que compartim una perspectiva semblant de la cordada: oberta a tothom i en cap cas sectària o tancada a estranys.
De cop, el que havia de ser previsiblement una miserable escalada en el més complet dels silencis sense cap mena de comentari sexual, escatològic i/o escabrós (el Soloist no el van dissenyar per mantenir converses de cap tipus) es converteix en un plan amb tot els ets i uts.
La via? Jo m’apunto al que diguin ells, només faltaria. Diuen d’anar cap aquí, doncs cap aquí; cap allà, doncs cap allà... Al final diuen d’anar a la Codolosa a la via de les Cabres que es veu que ha obert un amic/conegut d’en Lluís i vol anar a repetir-la. A mi ja m’està bé... una mica rostoll però de bona roca; i desprès la combinem amb l’Alimera, més que res per amortitzar la jornada.
Però per amortitzar de debò la jornada, les braves que ens varen fotre “entre pecho i espalda” al bar Muntanya de Collbató, buaaaa.... això si que curteix.
D’escalar, menys del que hagués volgut però més del que hagués fet anant en solitari. Em quedo amb el fet d’haver conegut més gent del mundillo amb el qual he passat alguna bona estona i que automàticament agrego al llistat de blogs d’Amics, coneguts i saludats.
És curiós el mon bloguer: coneixes a la gent per l’activitat que fan i que publiquen periòdicament al bloc però et poden passar pel costat i no reconèixer-los. Estarem davant... la Dimensió desconeguda?
De Montserrat - Via de les Cabres amb l'Espurner |
De Montserrat - Via de les Cabres amb l'Espurner |
De Montserrat - Via de les Cabres amb l'Espurner |
De Montserrat - Via de les Cabres amb l'Espurner |
De Montserrat - Via de les Cabres amb l'Espurner |
2 comentaris:
Ei Ivan,
El millor que tenen el blocs és que et permeten coneixer gent amb qui tard o d'hora acabes escalant i ampliant el cercle d'amistats
Salut i a tibar
Es ben veritat, amb en Lluis i la Lourdes ja feia una bona estona que estaven escalant i varem començar a parlar del tema. Vaig poder comentar escalades que havien fet setmanes endarrera i que coneixia per haver-les llegit al blog i ells el mateix emb mi...
Segur que hi haurà algú que ho criticarà pel fet de ser tan impersonal, que es perd el contacte humà, no li faltarà raó. Com a minim si que podem dir que no és res perjudicial i que els beneficis superen els perjudicis, per tant...
Publica un comentari a l'entrada