antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 23 de març de 2011

La solitud té gust d'òxid. L'aresta Ribas al Puntal de l'Albarda

D’aquesta escalada no tinc fotos però m’agradaria que féssiu un exercici d’imaginació i que us traslladeu per un moment enfilats dalt d’una de les moltes arestes del cantó de migdia que hi ha a Montserrat. Ara sentiu el gust i el color tan característic de l’òxid de ferro a les vostres mans. Aquests són els burils que tindrem per assegurar part de l’escalada. A més, però, cal donar-los forma. Imagineu-los de totes formes i mides, amb xapa i sense.
Els que tenen xapa poden ser casolanes, alguna Iglesias Casanovas, alguna recuperable ben falcada, algun filferro... i els que no en tenen poden tenir la cabota tan gran que no entren les recuperables, amb la cabota tan gastada que la recuperable salta al més petit moviment, amb cabota hexagonal, rodona o de cap d’Allen...

Imagineu una morfologia de la roca més aviat tirant a llisa on l’escalada esdevé tècnica i delicada i ara comenceu a escalar. A mesura que anem pujant anirem agafant una certa confiança degut a la bona qualitat de la pedra però lluny de poder realitzar una rapida escalada, els moviments seran pausats i reflexius per encertar el millor itinerari. A la vegada, haurem d’escalar amb tots els instints que tinguem per encertar el camí i trobar-nos, allà on ens ha indicat la ressenya que tantes vegades haurem hagut de consultar, aquell cap de buril mimetitzat amb la roca que no es veu fins que ets ben bé a sobre, muntar el millor tinglado que sapiguem i continuar amunt. O pitjor encara, considerar que el buril està en molt mal estat i anar a buscar aquell forat a l’esquerra o a la dreta, on potser hi trobem alguna resta de falca de fusta, i col•locar-hi el Tricam corresponent. Això si es que preveiem que hi ha d’haver-hi alguna cosa perquè algunes vegades haurem d’anar a comprovar si en aquell forat que veiem fora de la línia lògica de la via hi entra algun micro o Tricam ja que la separació entre les assegurances fixes es superior al que seria prudencial.

Encara us demano que feu un exercici d’imaginació addicional i traslladeu-vos a un d’aquells nius que trobem per totes les parets de Montserrat i on habitualment s’hi munten les reunions, reunions com les d’abans. No us l’imagineu massa gran, just per encabir-hi un reguitzell de caps de buril col•locats al terra on l’habilitat per triangular és indispensable i després penjar-nos cap a fora amb l’única comoditat dels estreps. O per contra, acabar el llarg i trobar-nos una tatxonada com la cara d’un punky al mig d’una placa penjada al buit, al mig del no res, i també haver de recórrer al nostre millor coneixement per muntar una reunió que reuneixi els mínims estàndards de seguretat.

Ara agafeu tot això i col•loqueu-ho lluny de tot arreu: de Sant Benet, de Sant Joan, de la cara Sud... amb la conseqüent solitud que això comporta. Tindrem una escalada com les d’abans. Tindrem l’Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda Castellana.

A nivell tècnic cal dir, que al segon llarg varem anar completament a la dreta travessant els dos forats característics i, arribant gairebé fins la Mas Guasch, varem trobar tres burins més per superar la placa que ve a continuació dels forats i una reunió. Un cop aquí, varem tornar fàcilment a la via mitjançant una travessa en completa horitzontal. No sabem si correspon a l’Aresta Ribas o a alguna altra via. Si algú ho sap agrairia que ho comentés.

Per últim, comentar la necessitat imperiosa de restauració de la via per evitar que caigui per sempre al profund pou de la ruïna i l’oblit. No estem parlant d’una via extrema, sinó d’una clàssica que ja es va obrir amb aquesta mentalitat per tant caldria realitzar alguna tasca de manteniment per conservar aquesta essència. És evident que sempre hi haurà algú amb capacitats suficients per realitzar una repetició, encara que l’estat de les assegurances sigui deplorable, però llavors aquesta essència de via clàssica ja s’haurà perdut. No soc del parer de canviar totes les xapes ja que llavors si que es podria convertir en una escalada amb tufu d’esportiva però una restauració parcial (les reunions i alguna assegurança intermitja) si que seria convenient. Que en penseu?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Penso que si s'ha de restaurar ha de ser canviant TOTS els seguros col·locats en la primera ascensió, si no també alteres l'essència de la via, fent-la més exposada. A més, fent això correm el risc de que s'hagi de recórrer més endavant a una segona restauració per canviar els seguros que tu havies considerat que encara servien.

En fi, els escaladors difícilment ens posarem mai d'acord...

Salut i bones escalades!

Bullarolas ha dit...

Hola Nenivan,

aquí trobaràs totes les vies de l'Aresta. Suposo que us vau trobar amb la Petita Omaira.

http://bullarolas.blogspot.com/2010/10/puntal-de-lalbarda-via-aresta-ribas-150.html

http://1.bp.blogspot.com/_P2v0jA-7D10/TNvSTfJ1pPI/AAAAAAAAApI/ponLpEsen8g/s1600/Escalada+Montserrat+Albarda+Gelera+Petita+Omaira+ressenya.gif

Aquí la ressenya original on marca els burins deixats després de la primera (molts menys)

http://2.bp.blogspot.com/_P2v0jA-7D10/TNfiPGq1wwI/AAAAAAAAAo0/cc32dFwDqXk/s1600/ressenya+escalada+aesta+ribas+puntal+original.gif

Això de la restauració ho tenim en ment amb un col·lega internàutic però no acabem de trobar el dia..

Salut i caps de burí

Anònim ha dit...

Bullas, Nenivan.

POSO el trepant i m'apunto a RESTAURAR, seguro per seguro ( els ORIGINALS només si de cas), i les R's.

El tema està en si posar PARABOLT ( si eren caps de buri...), o quelcom de menys diàmetre...

Hi ha BURILS, spits amb o sense xapa ( bolt sense xapa em sembla una mica absurd) i bolts de 8mm amb xapa petita...crec que es tractaria de que a les R hi quedés quelcom un xic més segur ) enlloc de 4-5 caps de burí un parell de bolts de 10mm, i a la resta mirar de anar posant quelcom que obligui a fer el mateix gesto que en la primera, simplement, i que no es vegi tant aparatós.

Al balcó de la lluna he vist aquestes xapes petites, miro de preguntar-ho!!!!

ja direu bows...

TRANKI

nenivan ha dit...

com va tot nanus,
Anonim, crec que el més convenient en aquests casos és diferenciar entre reequipament i restauració. El reequipament seria canviar totes les xapes i la restauració seria canviar aquelles que afecten als punts més conflictius de la via (reunions i pasos clau). Aquí, simplement fent una restauració en aquests punts podriem tenir de nou una via que durés uns quants (molts) anys més. No cal fer una acció definitiva sinó quelcom viu i organic que vagi creixent i evolucionant amb el temps.
Bullaroles, em confirmes una cosa que ja sabia: tot està inventat (digue'm pessimista...)
Tranki per mi ja podem quedar, precisament haviem parlat amb un colega de dur-ho a terme. La formula correcta? Crec que no tindrem problema en tot cas que sigui un material durador en el temps...

Bullarolas+Tranki: com que veig que és un tema que ens interessa a tots, podem concretar una sortida per dur-ho a terme. No tinc el vostre mail de contacte, per tant si voleu que en parlem envieu-me'l vosaltres: nenivan@hotmail.com

Fins aviat

Cesc ha dit...

Nois ho sento pero ja heu fet tard, algú ja a substituit burí x parabolt Ø8 inox.
Avui hem comentaven que durant la 2ª ascensió ja hi posaren burins.

Apa, salut