antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

divendres, 8 d’abril de 2011

The Eiger Sanction



Vau veure ahir al vespre la mítica “The Eiger sanction”, altrament coneguda com “Licencia para matar” (traducció literal)? La feien al 8TV....


Jo la vaig enganxar quan ja feia estona que havia començat però de seguida la vaig reconèixer. La primera escena que veig: en Clint Eastwood fotent-se d’hòsties amb el Kleine Scheidegg de fons. Evidentment, em vaig quedar a mira-la.


Tot i començar-la a més de la meitat no em va costar massa agafar de nou el fil, diguem que a nivell qualitatiu no és cap meravella del setè art i el fil argumental és més que previsible però per uns fanàtics del climb és impagable i d’obligat compliment. Pos eso, que malgrat no haver-la vist del tot si que vaig enganxar la millor part, la final, quan es foten a escalar la Eigernordwand. Les pintes son de puta mare, anys setanta a tope. Casc amb visera o en el seu defecte amb cobertura per les orelles, arnés Williams, cordes de perlon i botes Galibier. Modernitat clàssica. I l’escena d’escalada final, amb en Clint penjat al buit davant la sortida del túnel del tren, amb un pati que esgarrifa a sota els peus, i tallant la corda per salvar-se: un mite. A més, les escenes de la pel•lícula són bastant fidedignes amb l’escalada de la via clàssica: travessa dels Deus, els “neveros”, la fissura difícil, la cascada... i no és estrany perquè en Clint, a la seva joventut, havia freqüentat els deserts ianquis buscant les torres d’arenisca més atractives de ser escalades i a més, durant el rodatge, varen comptar amb l’assessorament d’en Messner i en Habeler que en aquells dies voltaven per allà, segurament ja amb la idea al cap per la primera a l’Everest sense oxigen. Amb aquesta formació alpinística, no és estrany que volguessin fer una cosa bastant aproximada a la realitat. De totes formes, em quedo amb una escena que no és pròpiament d’escalada però que estèticament és immillorable: és en format panoràmic i es veu en Clint i un altre pavu, de perfil, asseguts al vivac i al fons el Jungfrau i el Mönch amb el sol a punt de pondre’s a sobre seu i fent aquelles aberracions òptiques que es formen quan enfoques el sol de cara.


És molt curiós. Amb el poc tros que vaig veure vaig establir dos paral•lelismes que temps endarrere, quan l’havia vista de més jove, no havia captat: El primer és el paral•lelisme que existeix entre el personatge que interpreta en Clint Eastwood i en Gary Hemming: un ianqui escalant als Alps a l’època clàssica amb una pipa a la motxilla. Digueu-me rebuscat però el reflex és clavat. I el segon és més que evident: la ultima escena d’escalada amb en Clint penjat al buit davant el grup de rescat és la imatge d’en Toni Kurtz desprès de dinyar-la. O no?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs si et llegeixes el llibre "Eigernorwand la paret tràgica" Ed.Grijalbo expliquen uns paios que pujant, no sé si per l'aranya o així, es van aproximant a unes cames enterrades a la neu, ginyats es van apropant i veuen un o dos cossos, no recordo bé els detalls...el cas és que quan ja se'ls hi posa la cara blanca com la neu que trepitgen i comencen a desenterrar un del cossos, aquest resulta ser un puto maniquí de la pel·lícula aquesta de marres (que a mí també em va xalar en el seu dia) Un d'aquells cossos que simulava una de les varies caigudes mortals. I, vés per on, també em recorda al meravellós anunci de WhiteWestinhouse de fa anys rodat a St.Honorat (Alt Urgell) en que llencen sense cap mena d'escrúpols un parell de rentadores paret abaix. Tota la merda aquella encara roman a peu de via a prop del conegut esperó Nuria. Eren altres temps...

Apa salut i perdona pel rollazo.
M.Blanco.

xiuli ha dit...

Com pilles aquestes pelis? I a sobre a 8tv! Jo no tinc aquesta sort o no sé com fer-ho.

Per cert, m'encanta la vostra cultura... de paret en podríem dir? Dates, personatges, moments històrics... sou una enciclopèdia per un servidor.

Salut!

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Tiu, tiu tiuuuu, lo millor la xina quan es despilota i en Clint diu: bueeeeeeeno... i continua empaitant-la. Què gran..., Ah però era seriosament d'escalada?...

Una abracada

nenivan ha dit...

miquel, recordo l'anunci pero em vaig pensar que era a Montserrat (conglomerat=montserrat) En aquells temps no coneixia Sant Honorat... Si noi, eren altres temps... Tinc uns amics que als anys 80 varen fer la olla de Nuria amb motos de trial, Montessa Cota i tal, i com que l'excursió era molt llarga portaven una llauna de gasofa per omplir a mig fer. Quan varen haver omplert se'ls hi va presentar el dilema de que fer amb la llauna buida. Pos fàcil, a pendre pel cul, una bona hostia i cap a França... No et disculpis, en aquest blog els rollazos són benvinguts...
Xiuli, ja vaig comentar temps endarrera que tenia l'estranya habilitat de quedar-me amb els detalls més friquis de les coses. Així, amb un rapid zapping pels quarantaipico canals de TDT que tinc ara puc pillar aquestes perles d'una revolada. Per apendre les coses importants haig de fer com en Homer Simpson: fer fora del cervell una cosa vella per apendre'n una de nova.
Mono... qui parla d'escalada? Lo que mola de la peli és que es tracta de una peli Clint Eastwood old school i a la minima es fot d'hosties i va de sobrat. Aquestes són les que molen, les que fa ara són molt monyes... Per cert, demana-li a en Miquel Vilaplana quina via varem fer aquest finde....Potser encara no s'ha recuperat....

Salutacions a tots

Anònim ha dit...

Aquesta peli encara es podia veure. No com Limite Vertical i Maximo Riesgo que són infectes!!!!

A més tinc entés que en Clint va demanar no ser doblat a les escenes perilloses i que es va afeccionar a l'escalada tu.

Davits