La CADE de l'Agulla del Centenar.
No se si us passa, però sempre que es parla d’escalada en fissura inevitablement em venen al cap imatges d’escalades estivals al Pirineu. No és que sigui una elecció personal sinó que la majoria d’aquestes escalades es desenvolupen en el medi granític doncs és aquest tipus de roca la que genera les línies mes perfectes i per tant, el pensament flueix cap a les altes cotes del nostre país. A banda d’aquesta generalitat, trobem també dignes representacions de l’escalada de “cerrojos” escampades per tot el territori però, cal dir-ho, no deixen de ser excepcions a la norma. Una d’aquestes dignes “exepcions” la trobem a Montserrat, a la CADE de l’Agulla del Centenar.
Si avui em demanessin quina via m’agradaria haver obert diria sense dubtar-ho aquest viote de la cara nord de Frares. És un dels diedres més perfectes amb la fissura més perfecte que podem trobar a tota la muntanya. Avui, amb les mans i els genolls baldats pels continus empotraments de manual que cal fer a la via, encara resto extasiat davant l’ordinador escrivint aquestes línies. El record de la via encara es manté ben viu a la meva memòria i crec que serà un record que mantindré per sempre més, un record que només et deixen les grans vies, les vies amb personalitat pròpia i que tenen quelcom que les fa especials i úniques.
Tan en Jortx com jo teníem aquesta via pendent i a la llista de futuribles. Tornant de Cavallers la setmana passada crec que ja varem concretar que la següent seria aquesta. Va ser una conversa sense paraules però de seguida ens varem entendre. Un mail a principis de setmana amb la proposta pel finde següent confirmava que ens havíem entès a la perfecció i que no havia calgut dir res per coincidir amb l’objectiu. Estava clar, tots dos ens moríem per fotre-li l’atxasso.
Si bé no hi ha cap llarg que sigui lleig, cal destacar el segon i quart llarg com a estrelles de la vetllada, on trobarem els encastaments més guapos. El primer i el tercer es podrien millorar redireccionant l’itinerari pel díedre però a l’obertura es va evitar, per alguna cosa devia ser. I de totes formes això són figues d’un altre paner. El cinqué també té lo seu malgrat la mala imatge aparent. Mola portar tots els Camalots fins el 4 repetint les talles intermitges (lila, verd, vermell i groc), alguns tascons tirant a grans i els Aliens (costa de dir-ho) son completament prescindibles.
Tan en Jortx com jo ens varem ficar a la via molt enxufats i això ens va permetre treure-la en lliure excepte el primer llarg. Si hagués sigut per mi, degut a la meva formació clàssica, potser hauria anat a economitzar més l’esforç i hauria anat trampejant entre el lliure i l’artificial però veure com el nanu forçava la via motiva i esperona a intentar estar a l’altura. Llavors, la recompensa sempre és més gran i el record més intens.
8 comentaris:
Enhorabona! incomprensiblement aquesta via ni esta en les 100 millors (on hia molt a dir..), ni entre les grans classiques del massis serrat i certament tothom que conec que la ha fet ha sortit en un estat euforic semblant al teu ( no m'atreviria a dir superior... jejeje) Poder que brillin tant poc les xapes te part de culpa?
Home la via està bé però per posar-la a les 100, En aquest sector de Frares hi ha vies més maques, la Boleta foradada te l'Anglada que a mi em va agradar més,si fas en lliure les dues tirades del diedre. Però clar difícilment ens posarem d'acord; alguns els agraden les asiàtiques, altres les rosses, ..en fi.
Felicitats la via és de les maques de Montserrat
La vam fer fa un parell de setmanes i li vam entrar directe al diedre des del terra. D'aquesta manera fas tot el diedre de baix a dalt i tota la via en lliure! Aquest primer llarg no és més de V+ Així que ja teníu una excusa per tornar a repetir aquesta joia. I totalment d'acord amb en Mingo. L'Anglada de la Boleta és un viote per enmarcar!
hi ha vies que no necessiten etiquetes, o millor encara, que no les tinguin! és una escalada fantàstica, indiscutible clàssica de la nord del massís, no cal que estigui escrit enlloc per formar-hi part. Si tingués tres llargs més seria un un viot transfrontarer.. com tantes altres línies del lloc
una recopilació de vies és sempre un intent fallit, .. és una proposta per passejar una mica per tot arreu i veure la moltíssima varietat d'escalades del país
luxe de roca!
ah! el díedre de baix quan es va obrir la CADE era una selva. Després es va netejar per fer-hi passar la Belladona, que és la línia de bolts de la placa de la dreta de la CADE.
Evidentment, fer una recolipació de les 100 millors és una tasca completament subjectiva.En el treball d'en Soldevila, del qual en soc eventual tatxador, ha aconseguit aglutinar un criteri majoritari pero hi veig més una intenció de decobrir el territori a través de vies guapes que no fer un treball exhaustiu. Per ser complert s'hauria de dir Les 1.000 o 10.000 millors vies de Catalunya, que en el gran pais en que viviem donaria per fer-lo i de sobres. La idea del titol del post no és en cap cas questionar aquest treball sinó donar força a la idea de via guapa.
Josep i Laura, és veritat que de xapes ben poquetes pero es que no cal: la fissura és tan bona que s'empassa els friends...I les mans.
Ei Mingo, també l'Anglada mola molt pero per aixó no ens barallarem. Dificilment farem cua a cap de les dues vies... Per cert, per mi les rosses i si son asiatiques rosses millor... ( com ho llegeixi la Judit em pela)
Ferran, Edunz, l'entrada pel diedre crec que pot molar més i en lliure. TAmbé el diedre del tercer llarg s'evita per l'esquerra en la via original. Fent aquest combinació crec que quedaria un itinerari més guapo.
Per cert, tens la ressenya d'aquesta via que dius que va per la placa, Belladona, és un torpedo de via del quinze.
Abraçus a tots
no tinc la topo, al CARANORTE hi han post que en parlen (6c+/7a+), queda tot bastant clar. També em va captivar escalant la CADE, però ara em queda molt lluny.
jo davant les propostes de les 100millors tb vaig arribar a aquesta conclusió que és un tast ben fet del territori. Som uns afortunats! no feia al.lusió al títol, ho deia pels comentaris sobre si si o si no dins les millors, que com dius n'hi ha deumil!
a gaudir-ho!
(x cert, al web del castellet hi ha la seva topo de la CADE on es veu l'equipament de llavors i el jardí del diedre)
Casualment duiem aquesta ressenya del castellet i també, com moltes altres vegades, la que vareu fer vosaltres.
En aquesta que dius ja marquen la selva que cobria el primer llarg i entens perque es varen fotre pel mig de la placa. Vaig suposar que despres de l'incendi es va fer net i varen poder escalar aquesta part del diedre pero pel que dius la varen netejar molt despres per obrir la Belladona.
En fi, no te acostaràs sin aprender una cosa mas.
Publica un comentari a l'entrada