antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dijous, 28 d’agost del 2008

Es possible escalar a Vilanova de Meià a l'Agost?





Si nois, encara que sembli increïble, és possible.... A l'Agost, trobar una via fàcil, clàssica i assequible i que a sobre estigui a l'ombra és una tasca pròpia de rata de biblioteca però gracies a que aquest divendres va passar un front de tempesta i que el dissabte al matí encara cuejava una mica ens va permetre poder escalar una via a ple Montsec amb una temperatura completament temperada durant tot el matí. Evidentment estàvem sols a tota la zona ja que Montsec i estiu son dos conceptes completament antagònics. La via que varem triar va ser la clàssica Txubascos Bascos a la paret de Zaratrustra per poder escalar durant el matí i ser fora quan entrés la calor.

A vegades m'agrada sortir amb la Judit a fer alguna via fàcil i clàssica per tal de poder-li ensenyar i pugui arribar a comprendre el que sentim quan ens llevem els dissabtes a les cinc del matí per enfilar-nos a qualsevol lloc amb els amics. Aquesta via és ideal però a l'estiu és una empresa del tot desaconsellable si no és amb unes condicions de la meteo molt determinades com les d'aquest dissabte. Varem temptar la sort, ja ho sé, però la jugada ens va sortir rodona...

Sobre la via no cal dir res que no s'hagi dit ja. Potser tots els escaladors de Catalunya l'han feta alguna o diverses vegades, jo inclòs, que ja fa molts anys la vaig fer amb en David Vilaseca, però es tracta de una via ( no ho recordava) amb una qualitat de la roca insuperable i una línia del tot estètica. A més, el fet de trobar-se totalment equipada fa que puguem gaudir exclusivament del plaer del gest i deixar de banda (fins a cert punt es clar ) les preocupacions per proporcionar-nos un assegurament decent. Amb quatre llargs i una dificultat mantinguda en V/V+ ens permet redescobrir un cop i un altre les ja mítiques fissures horitzontals que ha fet famosa la roca de Vilanova. Cal seleccionar molt acuradament les vies quan vas a escalar amb algú que no li bull la sang per la motivació d'enfilar-se perquè viure una mala experiència pot significar la ultima via que facis amb ell. No va ser el cas i crec que la Judit voldrà tornar a sortir més dies a disfrutar d'aquest tipus d'escalades.

Tornant, la parada a la pastisseria de la Rosa Serra a menjar uns cocs és ja obligatòria (en Xevi ja sap de que va) i sempre tens la oportunitat de tastar uns gustos nous per acabar d'arrodonir una jornada destinada a l'autocomplaença hedonista.

2 comentaris:

Llorenç ha dit...

ups!!! felicitats per la via! i amb quina companyia! molt valent!

nosaltres la vam fer diumenge! vam passar la calor del dissabte fent la maduritas calientes a Rubies!

No vas trobar la txubascos una mica pulida en l'entrada de la primera i última reunió?

Anònim ha dit...

Si nano, sobretot l'ultim llarg era per plorar... A els altres, gracies a l'abundancia de preses i la seva generositat encara la deixen fer bastant be.
Ja l'havia fet feia bastants anys i la veritat es que amb el temps que ha passat s'ha degradat molt, no la recordava tan pulida. La popularitzacio de l'escalada te un preu...