Qualsevol ascensió a la zona d'Ecos està envoltada de un gran grau de romanticisme. A una llarga aproximació cal sumar-li la sol.litud de que gaudim practicament tot el dia (sens dubte un efecte d'aquesta llarga aproximació) i a més, cal tenir en compte que és una zona que es va salvar dels incendis dels anys vuitanta i per tant la vegetació que trobem a tota la zona és la original que hi ha hagut sempre, amb grans alzines i boixos, clar exemple del bosc mediterrani que proporciona uns efectes de llums i ombres durant l'aproximació i el descens molt espectaculars.
La Talaia Gran, a diferencia del conjunt que forma el massis principal d'Ecos, gaudeix de grans vistes tan del vessant nord del massis, amb tota la plana del Bages als seus peus així com del vessant sud fins alvirar els grisossos reflexes del Mediterrani a l'horitzó ja que es troba situada just a la carena on hi ha el canvi d'aigües i sense cap altra agulla que li resti visibilitat en ambdos vessants. A més, per la banda de Sant Jeroni, tenim una perspectiva poc habitual de la gran paret oest per on discorren grans classiques com la TIM. La Cervera Raul recorre la llarga aresta que fa l'agulla principal de les Talaies pel seu vessant sud i per tant bé podria haver-se anomenat aresta Brucs com moltes de les vies que recorren les arestes orientades a aquest poble. La roca és excel.lent i el recorregut llarg i evident i arribant al cim gaudim de una vista com poques vegades podem trobar a Montserrat: en un sol punt tenim la vista que hi ha en tota la cara nord, amb la immensitat de Catalunya als nostres peus i a la nostra esquena la panoramica, cada cop més reconeguda, del vessant sud i les escalades al sol fugint de les inclemencies del cru hivern. La via es troba a més reequipada des de l'any 2006 amb parabolts de 8mm i per tant el gaudi de l'escalada és total, havent de portar un petit joc d'encastadors per complementar l'equipament tot i que podem considerar-la una via practicament equipada. Evidentment nosaltres varem portar el petit joc de Tricams que ens va anar de conya... Pel seu recorregut recorda molt a l'Aresta Ribas de la cara sud pero a diferencia d'aquesta amb molt més bona roca i un ambient i paisatge molt millor, aixó si, haurem de pagar el preu de una aproximació més llarga malgrat que per alguns aixó pot ser part del premi.
Qualsevol ascensió a la zona d'Ecos està envoltada de un gran grau de romanticisme. A una llarga aproximació cal sumar-li la sol.litud de que gaudim practicament tot el dia (sens dubte un efecte d'aquesta llarga aproximació) i a més, cal tenir en compte que és una zona que es va salvar dels incendis dels anys vuitanta i per tant la vegetació que trobem a tota la zona és la original que hi ha hagut sempre, amb grans alzines i boixos, clar exemple del bosc mediterrani que proporciona uns efectes de llums i ombres durant l'aproximació i el descens molt espectaculars. 
La Talaia Gran, a diferencia del conjunt que forma el massis principal d'Ecos, gaudeix de grans vistes tan del vessant nord del massis, amb tota la plana del Bages als seus peus així com del vessant sud fins alvirar els grisossos reflexes del Mediterrani a l'horitzó ja que es troba situada just a la carena on hi ha el canvi d'aigües i sense cap altra agulla que li resti visibilitat en ambdos vessants. A més, per la banda de Sant Jeroni, tenim una perspectiva poc habitual de la gran paret oest per on discorren grans classiques com la TIM. La Cervera Raul recorre la llarga aresta que fa l'agulla principal de les Talaies pel seu vessant sud i per tant bé podria haver-se anomenat aresta Brucs com moltes de les vies que recorren les arestes orientades a aquest poble. La roca és excel.lent i el recorregut llarg i evident i arribant al cim gaudim de una vista com poques vegades podem trobar a Montserrat: en un sol punt tenim la vista que hi ha en tota la cara nord, amb la immensitat de Catalunya als nostres peus i a la nostra esquena la panoramica, cada cop més reconeguda, del vessant sud i les escalades al sol fugint de les inclemencies del cru hivern. La via es troba a més reequipada des de l'any 2006 amb parabolts de 8mm i per tant el gaudi de l'escalada és total, havent de portar un petit joc d'encastadors per complementar l'equipament tot i que podem considerar-la una via practicament equipada. Evidentment nosaltres varem portar el petit joc de Tricams que ens va anar de conya... Pel seu recorregut recorda molt a l'Aresta Ribas de la cara sud pero a diferencia d'aquesta amb molt més bona roca i un ambient i paisatge molt millor, aixó si, haurem de pagar el preu de una aproximació més llarga malgrat que per alguns aixó pot ser part del premi. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada