antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Els flipats acaben a la Roca Alta - Via Peque Mantecas

No conec a gent mes flipada que els escaladors i sé de que parlo. Conec a aficionats a les motos, als ralis, al submarinisme, a l'escalestric i molts d'altres però cap d'aquests es pren la seva afició com ens la prenem els escaladors. Cada cop ho tinc més clar i cada cop em mola més. I per qué surto jo ara amb aixó? Doncs perquè aquest dissabte em vaig acabar de convencer: baixant per la pista que enllaça el parking de la Roca Alta amb la carretera que va a Vilanova de Meià vam tenir una petita topada amb el cotxe, res una parida, però la conversa que varem tenir amb l'altre em va fer veure la llum. Doncs aixó, una vegada varen passar els deu segons posteriors a l'impacte i ens varem recuperar de l'ensurt, sortim del cotxe i comencem a parlar amb l'altre paio: un francés, no més alt que en Xevi o jo, però amb unes espatlles i uns braços descomunals, encara plens d'acid lactic i les venes a punt d'explotar, vaja un escalador, un master i que anava amb la seva parenta. A priori no convenia discutir-se gaire i anar de mal rollo ja que teniem les de perdre.... Però per sorpresa nostre i havent arribat a la conclusió que tant tenia culpa ell com jo i que els danys eren més haviat pocs varem decidir no arreglar els papers de l'assegurança i que cadascú pagués la seva destrossa. Era un tio molt agradable que parlava una mica de castellà i aixó va fer que comencessim a parlar. Així, tenint els cotxes encara parats enmig la pista i colapsant el transit, mentre anavem prenent la decisió de no arreglar els papers, comencem a comentar:
-Así que, sois escaladores, que via habeis hecho?
-(el francés) Pues no sé como se llama, en esa pared de ahí enfrente, una via de V, 6a, 6a i 6a+...
-Ah! la pared de Zarathrustra. Puede ser la via Guerrero Mariposa?
-Si, eso és...
-Bua, és guapissima, para mi la mejor de la pared...
-Pues sí, nos ha gustado mucho y vosotros que via habeis hecho?
-Aquí arriba en la Roca Alta, la Peque Mantecas... La conoces?
-No, no me suena... Es guapa?
i tal i qual....
fins que al final ens varem adonar, despertant-nos de la hipnosi a la que la conversa ens havia portat, que duiem una estona allà parlant de temes completament allunyats del que ens havia fet trobar-nos (la topada) pero amb un denominador comú que als dos ens feia bullir la sang, la escalada. Poc més tard, reafirmant la decisió que tan rapid haviem pres sobre l'accident, ens acomiadem i cadascú continua el seu camí. Ja em direu si no és una mica surrealista: tenir un accident de transit i en pocs minuts derivar la conversa cap a l'escalada. Aixó només pot passar en el nostre mundillo....
De peque mantecas

Redeu, quin xafastre! la Judit em matarà....

Bé el cas és que aquest dia haviem quedat amb en Xevi per anar a repetir la Peque Mantecas de la Roca Alta, a Vilanova de Meià, després que aquell dimarts, escalant al rocodrom de Vic, en Roger de Tona ens donés tans bons informes. En Xevi ja m'he n'havia parlat i jo també en tenia ganes però és una via que havia mitificat una mica, sobretot pel primer llarg, de 6a i semiequipat, i aixó havia fet que sempre hagués posposat inconscientment la data per anar a repetir-la.
El primer llarg, el que torbava als meus malsons, al final va ser una disfrutada i per moments em vaig sentir de nou, dos mesos després, escalant les fisures del yanqui, amb uns empotraments dignes de les millors vies de fisura. En Xevi va desequipar el llarg però arribant a la reunió ja m'anunciava que no es trobava bé i que tirava avall. Quina llastima! amb les ganes que en tenia... Per sort meva, vam coincidir amb en Jordi i la Mercé de Barcelona, que repetien la via darrera nostra i que va fer que em pogués ajuntar amb ells i acabar la via. Va ser una canya de via, sobretot la placa de V+ del quart llarg, semiequipat, amb roca excelent i fisures horitzontals a tuti plein, brutal...

De peque mantecas

En Xevi al primer llarg. Com a minim va poder fer un llarg dels mes guapos...

De peque mantecas

En Jordi acabant el primer llarg. Estem al Yanqui o que?

De peque mantecas

La Mercé empatxant-se de fisura al primer llarg

De peque mantecas

La placa del quart llarg, un dels més guapos....

De peque mantecas

El nenivan a l'ultim llarg. També guapo però amb un pas raro al tram de 6a...

La ressenya està penjada a l'apartat de ressenyes i qui vulgui més informació només cal que m'escrigui un mail.