Encara s'em dibuixa un somriure als llavis. El corredor Phoenix.

Som dimarts i encara quan vaig en cotxe i en altres moments d'introspecció s'em dibuixa un somriure als llavis. És la reacció que em sorgeix sempre després de les bones escalades i que tarda uns dies a desapareixer. Perque hi ha escalades i bones escalades. Evidentment són uns termes completament subjectius peró que em permeten diferenciar aquelles ascensions que consideres preuades i esperades llargament i que un cop les has fet et permeten el luxe de tatxar de la llista dels top ten un dels teus projectes de les escalades que realitzes seguint la inercia del moment i que no et suposen massa esforç ni sacrifici. Aixó m'ha passat després d'escalar el corredor Phoenix al Gra de Fajol Gran. No sé si per ser un mite de joventut o bé per la seva anecdotica possibilitat de formació aquesta era una via, juntament amb el seu bessó corredor Conrado Altamira, que feia molts anys que esperava repetir.
Després de l'intent frustrat pel mal temps de fa quinze dies a la Conrado i de descartar per l'escalada el pont de la purissima per dedicar-lo a la gastronomia francesa, aquest cap de setmana no podiem deixar passar l'oportunitat per fer-hi un altre intent amb en Xevi. De seguida que varem explicar les nostres intencions en Pep i l'Oriol es van apuntar sense pensar-s'ho ja que nomes de plantejar-te un projecte d'aquest tipus el tema ja apunta a jornada gloriosa. Cap problema, farem dues cordades.
Arribem al peu de la Conrado amb la intenció de posar-nos a la via les dues cordades, una rera l'altre, però ens trobem uns companys d'Amer i Santa Coloma de Farners (un saludu) que han tingut la mateixa intenció que nosaltres i que han sigut més rapids. Ens tocarà esperar que acabin el primer llarg per poder començar nosaltres. Al cap d'una estona d'esperar-nos comencem a agafar fred i decidim que el millor serà repartir-nos entre el Phoenix i la Conrado per així no haver-nos d'esperar tanta estona a les reunions i reduir així la possibilitat de ser tocat per algun tros de gel o neu. L'Oriol i en Xevi a la Conrado i en Pep i jo a la Phoenix.
La Phoenix és una canya en quan a bellesa i dificultat, havia sentit que algú l'havia repetida tota a piolet tracció feia uns dies pero ara la realitat era ben distinta. Els ressalts més verticals eren en mixte i t'obligava a ballar una dansa precaria per anar a buscar la neu dura que hi havia a sobre per poder sortir de les dificultats. El primer i segon llarg tenen un ressalt en mixte cadascun que és on recau la major dificultat de la via. Trobem alguns pitons i alguna reunió muntada que dona una mica de vidilla pero els passos t'els has de currar igualment. Algú dirà que la via té alguns passos de drytooling, flipats, pero en realitat es tracta dels tipics passos de mixte guarro, d'arrossegar-te i ganxejos precaris que sempre s'ha hagut de fer a Vallter quan les condicions no son les ideals.
Després vé un tram central de corredor facil i arribem a l'ultim llarg de la via, també amb un tram de mixte pero més facil que els anteriors.
Esperem a en Xevi i l'Oriol que acabin a la Conrado, que al final han estat sols tot el dia (que cabroooooooooonnnnnnnnnnnnnnnssssssssssss), tirem quatre fotos mentre els esperem i amb aquestes que ens trobem en Jordi i la Mercé de Barcelona, que vaig coneixer a la Peque Mantecas de la Roca Alta, que sortien de la Phoenix. Quina casualitat, els duiem a darrera i ni tan sols els haviem vist.
Quin dia tan rodó: taxtes una via que feia temps que esperaves, surts amb tres companys i tots triumfem i et retrobes a amics que només et trobes escalant... Aixó s'ha de celebrar i no hi ha millor manera que a Can Jepet de Setcases fotem-nos un pa amb tomaquet i fritanga. Per cert, quin crac aquest d'en Jepet...

De Gra de fajol Gran- Corredor Phoenix

En Pep al corredor central del Phoenix

De Gra de fajol Gran- Corredor Phoenix

Al llarg de sortida. Poques fotos als trams dificils, el cap el tens en altres llocs...

De Gra de fajol Gran- Corredor Phoenix

En Xevi entrant a la Conrado per on més tira...

De Gra de fajol Gran- Corredor Phoenix

L'Oriol al corredor central de la Conrado. Xo si que mola...

De Gra de fajol Gran- Corredor Phoenix

En Xevi a l'ultim llarg. Guapa perspectiva del tram superior de la Conrado.

He penjat la ressenya amb les dificultats que varem trobar nosaltres aquest dia a l'apartat de ressenyes d'aquí el costat i hi ha més fotos si cliqueu a sobre de qualsevol de les que he penjat aquí.