El bon Nadal

De escalades a osona

Amb l'amic Miquel Casas de Manlleu, també conegut com el Sípia, ens solem enviar mails (no sempre guarros)i l'ultim que m'ha enviat per felicitar el Nadal a tots els amics m'ha agradat especialment. És per aixó que li he demant si li feia res que el pengés al blog per que tothom el pugui llegir i evidentment m'ha respost que si. Aquí us l'adjunto:

Per fi he trobat un espai buit per enviar-vos algunes fotos dels camins verticals d’aquest estiu, trescant pel Pirineu - fixeu-vos, ja estem a Nadal, de la calor de l’estiu al fred de l’hivern, de la pluja a la neu, tot es transforma i nosaltres també, en crisi o sense, també ens anem adaptant, molta imaginació i no ofegar-se en un mar de núvols. Sí, ja ho sé, no sempre es viu en claredats extremes, avui sense anar més lluny, l’aiguabarreig dels efectes m‘ha provocat un cert tumult, una peresa que costa de combatre. És bo aleshores reposar una estona, veure com els ocells aixequen el vol a l’altre costat del riu.
M’agradaria retrobar-me amb tots vosaltres, però sé que no serà possible. M’agradaria convidar-vos a tots a casa nostra, però tampoc podrà ser. O en cas de necessitat, poder-vos ajudar, però això torna a ser un impossible, tan impossible com que sempre sigui primavera. No hi ha temps nous, només l’incertesa del futur...però si aquests dies agafem impuls, tinc la certesa que els capvespres seran més plàcids i l’ombra més allargassada. Que el vent d’hivern us porti una fulla, escrita amb aquestes paraules:

que tingueu un Nadal clar, auster i feliç.

Si us ha agradat una miqueta, l’any vinent en farem un altre, si fóssiu el meu amor us en faria un cada dia.

De escalades a osona

Miquel Casas el Sípia

També ha adjuntat, com sol fer habitualment, una serie de fotos per fer enveja a la penya i n'he volgut adjuntar unes quantes. Un crac.

Saludus